opinio

Recuperar els valors, tornar als orígens

Veig massa empreses amb valors similars o idèntics que no responen a la seva realitat i que no ajuden a la seva diferenciació. Cal tornar als orígens, a allò que ens va empènyer a començar, a aquella manera d’entendre el món. Tant se val que no estiguin “de moda”, els valors són atemporals (una altra cosa és com els expliquem)

Avui dia el món empresarial és força bellugadís; de fet i pensant-ho bé, quan no ho ha estat? Sí que és cert que potser avui dia tot va molt més de pressa i no hi ha gaire temps per posar-se al dia, ni per a innovacions de darrera hora, ni per prendre iniciatives que donin resultats en el curt termini que es demana.

Cada cop hi ha més persones que emprenen, en petites idees que, ben aixoplugades als vivers i acceleradors d’empresa, en un tres i no res aconsegueixen les fonts de finançament necessàries per tal que en un parell o tres d’anys tinguem productes o serveis alternatius i/o competidors.

A totes les escoles de negocis ha estat dit que les empreses que comencen tenen un avantatge competitiu envers les que ja tenen un llarg recorregut. Es pot resumir que les petites són més lleugeres i poden canviar d’estratègia (i de producte) molt més fàcilment, ja que no tenen gairebé estructura que les condicioni. Les que ja fa uns anys que són en el mercat, s’han hagut d’afermar amb estructures que els permetin créixer i, per tant, tenen molt més difícil fer segons quins canvis de rumb.

Vol dir això que les empreses amb més de quaranta anys, per exemple, ho tenen tot perdut i que les noves es menjaran el mercat? Doncs podríem dir que sí i que no. De fet, la perdurabilitat d’una empresa no depèn ni està condicionada per la seva edat, sinó per la seva trajectòria i per ser fidel als seus principis i valors fundacionals.

Fa molts anys que vaig entrar en contacte amb el món de l’emprenedoria, tot donant classes a aquelles persones que, per diferents motius, volien o es veien empeses a emprendre (emprendre no sempre ha estat un acte voluntari, moltes vegades és que no hi havia una altra opció). Recordo que un dels tallers que impartia feia referència als valors d’empresa. Potser, dit així, us recordi aquell mantra tan acadèmic de “missió, visió i valors”.

Jo vaig treballar en empreses on no hi havia escrita ni la missió ni la visió, però sí que hi havia uns valors (tot i que tampoc estaven escrits).

En un gest de modernitat, moltes empreses van començar a definir la seva missió, visió i valors com si fos la seva salvació en un moment en què ja es començava a intuir que les coses es complicarien si se seguia fent el mateix de sempre. I, malauradament, moltes d’aquelles empreses ja no hi són.

I no hi són perquè aquest exercici de missió, visió i valors es va fer d’una manera postissa. He estat en moltes empreses que ho tenien escrit arreu (a l’entrada, a les webs, a les parets) i un cop a dins, t’adonaves que era com un decorat que ni encaixava amb el que veies ni amb el que allà es feia (i tot i així, s’hi seguia insistint).

Quan parlem de valors d’empresa, estem parlant de principis de vida, de funcionament; aquelles conviccions que són la guia de les actuacions de qualsevol persona o de qualsevol empresa.

I aquí és on realment totes les empreses estan en igualtat de condicions. En l’autenticitat dels seus valors.

I què vull dir per autèntics? Doncs que els valors d’una empresa són els valors de la persona o persones que l’han creat. Aquells valors són els que van fer que una idea es posés en marxa i va permetre aglutinar al seu voltant més persones que hi creien i que tenien els mateixos valors (o similars).

Amb el temps, i a mesura que una empresa creix, aquests valors ja no es van transmetent des de la font original, sinó que, amb sort, es van difonent a través de les estructures i, per tant, queden diluïts, descafeïnats o reduïts a pura curiositat intranscendent. És en aquest punt que les noves empreses tenen guanyada la partida dels valors. Són petites i els valors no cal transmetre’ls; es veuen dia a dia, es viuen dia a dia, gràcies a les persones que estan al capdavant.

Si no hi ha dues persones iguals al món, tampoc hi pot haver dues empreses iguals (malgrat que fabriquin els mateixos productes). I no poden ser-hi per una senzilla qüestió d’ADN i de valors.

Veig massa empreses amb valors similars o idèntics que no responen a la seva realitat i que no ajuden a la seva diferenciació. Cal tornar als orígens, a allò que ens va empènyer a començar, a aquella manera d’entendre el món. Tant se val que no estiguin “de moda”, els valors són atemporals (un altra cosa és com els expliquem).

Els valors permeten crear empreses amb qualsevol missió i visió, però una missió i visió definides no es poden dur a terme amb uns valors qualsevol. És aquí on rau la diferència. I per tant, és aquí on cal fer l’esforç més gran.

Reforçar-los, fer-los evidents en el dia a dia, atraure el talent i fer-lo créixer a través d’aquests valors, és la clau per poder avançar i perdurar tot i que vinguin temps convulsos que, dit de passada, han arribat per no marxar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.