Gran angular

Aerotèrmia, nou paradigma renovable

Aquesta tecnologia, que extreu de l’aire ambient l’energia, de mica en mica s’imposa, sobretot als habitatges d’obra nova

Amb l’aerotèrmia es redueix el nombre de subministraments

Una tecnologia d’energia renovable que està avançant de manera sigil·losa, però decidida, és l’aerotèrmia, en què, mitjançant una bomba de calor, s’extreu l’energia de l’aire ambient, fins a un 77%, per proporcionar als edificis tant calor com refrigeració i aigua calenta.

Diversos estudis reflecteixen que aquesta tecnologia és molt competitiva respecte d’altres de convencionals. Així, l’Icaen va comprovar que, per a un pis de 90 m² construït abans de 1980, el 60% del parc immobiliari actual, amb un consum per calefacció de 5.000 kWh/any, amb una temperatura desitjada interior de 18 ºC, el cost anual de l’energia seria de 375 euros si s’instal·la una caldera d’aerotèrmia, mentre que una caldera de condensació se n’aniria als 500 euros i una de convencional, als 630 euros. Dins el capítol estrictament d’energies renovables, l’aerotèrmia guanya la batalla de competitivitat respecte del pèl·let, que segons l’estudi tindria un cost de 420 euros per any, però sí que resulta més cara si la comparem amb la llenya (250 euros) o l’estella (160 euros).

Sense suports.

El gran rendiment de l’aerotèrmia ha fet que sigui un recurs molt sol·licitat per equipar els habitatges d’obra nova, tot i que, com denuncien molts experts, és incomprensible que molts ajuntaments, tot i que els equips d’aerotèrmia ja fa molts anys que circulen al mercat, encara no hagin estat incorporats a les bonificacions per a la instal·lació d’energies renovables. Un d’aquests experts que es plany d’aquesta manca de suport institucional, Joan Carles Villà, director tècnic d’Airnou, empresa instal·ladora de sistemes de climatització, destaca: “A Catalunya l’aerotèrmia és especialment rendible, donat que tenim una climatologia no gaire agressiva, en què tenim més època de refrigeració que de climatització.” Especifica que estem parlant d’una tecnologia que treballa a 40 watts per metre quadrat, mentre que una tecnologia convencional va als 100 W/m².

“En el dia d’avui, el 70% de tota l’obra nova ja incorpora la bomba de calor d’aerotèrmia”, segons assegura Héctor Noguera, solutions manager d’un dels principals fabricants del sector, Baxi. Indica: “On trobem el problema és en el mercat de substitució de les calderes velles, ja que les bombes noves d’aerotèrmia escalfen aigua fins als 50 ºC, mentre que la caldera antiga ho fa fins als 65 ºC, i això fa que els radiadors tinguin menys potència.” Per resoldre aquesta contingència, caldria afegir més elements de difusió de calor dels radiadors, les seves costelles. Com diu Joan Carles Villà, “només cal fer una lleugera reforma a l’habitatge i instal·lar radiadors de baixa temperatura, de disseny més petit, i més dinàmics, en estar equipats amb ventiladors”. Un altre atractiu de l’aerotèrmia, que explica Villà, és “la rapidesa amb què escalfa l’aigua tèrmica sanitària, en mitja hora pot passar de 5 ºC a 55 ºC”.

Segons afirma, l’aerotèrmia, respecte del gas, assoleix estalvis energètics del 50%, que poden ser del 70% si s’instal·la terra radiant. En el capítol econòmic, s’assoleix un balanç, ja que, si bé només és necessari 1 kW elèctric per aconseguir 3 kW tèrmics, cal fer avinent que un d’elèctric costa el triple que un de gas.

Un altre dels avantatges de l’aerotèrmia és que permet al consumidor treure’s del damunt subministraments, concretament el gas. En el disseny de l’habitatge, els promotors així mateix veuen que poden obviar la instal·lació solar tèrmica, a més de la del gas.

La reforma del marc jurídic treballa a favor d’aquesta tecnologia, perquè s’imposi de manera inqüestionable. El nou Codi Tècnic de l’Edificació, marc normatiu que marca els requeriments que ha de tenir un edifici per ser eficient energèticament, donarà embranzida a l’aerotèrmia, ja que, com diu Noguera, “en àrees geogràfiques càlides, d’elevada demanda de fred, només compliran els requisits les bombes de calor d’aerotèrmia”.

Cal més gosadia de les administracions

Héctor Noguera ho té clar: “A les administracions, els manca més gosadia per afavorir la implantació de l’aerotèrmia, no pot ser que hi hagi ordenances d’ajuntaments que en dificultin la instal·lació.” Avança que, a mesura que anem cap a l’electrificació de l’energia, “caldrà dissenyar plans d’ajuts a les comunitats de propietaris, que poden ser crèdits tous, subvencions o descomptes en l’IBI”. Perquè no hem d’oblidar que instal·lar una caldera convencional costa 500 euros, mentre que una bomba de calor se’n va als 3.000 euros.

I, és clar, l’usuari que vol fer aquesta aposta vol tenir plenes garanties. Com assenyala Joan Carles Villà: “No tots els productes que circulen al mercat tenen la qualitat exigible. Tret de quatre o cinc grans marques, n’hi d’altres, de la Xina i Corea, que no són eficients.” Héctor Noguera creu que, molt sovint, els problemes venen d’una mala instal·lació: “Alguns fabricants no acompanyen, no fan assistència, i la bomba de calor, una màquina amb molts paràmetres, es configura malament.” Així que “cal triar marques que ofereixin una posada en marxa gratuïta”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.