opinio

Hipofrontalitat

Quan estem pensant de forma deliberada o lògica s’activa la xarxa de control executiu del cervell, en especial l’escorça prefrontal dorsolateral. Aquest fenomen és conegut com a hiperfrontalitat, perquè cerebralment s’activen zones pertanyents als lòbuls frontals

Els humans estem convençuts que som éssers racionals. La racionalitat implica pensar de forma ordenada i lògica, planificar, analitzar, treure conclusions assenyades i un munt de coses més. La creativitat és, en part, això. Sense el paper rellevant de les estructures cerebrals associades a la racionalitat no és possible pensar de forma adequada i, per tant, ser creatiu. Quan estem pensant de forma deliberada o lògica s’activa essencialment la xarxa de control executiu del cervell, en especial l’escorça prefrontal dorsolateral. Aquest fenomen és conegut com a hiperfrontalitat, perquè cerebralment s’activen zones pertanyents als lòbuls frontals.

Sabem, però, que els humans no som tan racionals com ens pensem. Només cal llegir els diaris cada dia per comprovar-ho. Odis irracionals, manca d’empatia, conflictes sense resoldre, menyspreu o violència caracteritzen també la nostra espècie. De fet, molts pensadors s’han arribat a plantejar si som realment éssers racionals. Només cal pensar en episodis com ara les guerres i els genocidis per començar a dubtar-ne.

Hi ha, però, un aspecte més positiu i sovint ignorat de la manca de racionalitat. Les neurociències han descobert que el cervell necessita complementar els moments d’hiperfrontalitat amb estones de descans, de desconnexió, d’imaginació radical, de somni utòpic, etc. La xarxa de control executiu es desactiva i entra en joc la xarxa neuronal per defecte. La nostra ment divaga, viatja per escenaris fantasiosos, mescla i combina la informació de formes estranyes. És la hipofrontalitat.

Resulta que, a més, tan sols si combinem els dos estats cerebrals de forma intel·ligent aconseguirem que la nostra creativitat funcioni de forma òptima. Això vol dir, per exemple, que quan estem bloquejats necessitem desconnectar, fugir d’escena, dedicar-nos a una altra cosa. O que quan intuïm que tenim la resposta a un problema però que no acaba d’arribar necessitem també donar-li un temps, allunyar-nos, no forçar res. Els estats d’hipofrontalitat permeten que la informació hiperfrontal es reorganitzi i prengui una nova dimensió. No hi ha revelacions creatives o insights sense aquest procés biunívoc.

Recomanacions pràctiques? Alternar moments de pensament profund i anàlisi amb d’altres de relaxació i de joc mental desordenat. És per això que empreses com ara Google tenen sales de descans amb petits aquaris, etc. Caminar i tenir activitat física després d’un esforç d’hiperfrontalitat, deixant que la ment voli i descobreixi coses més enllà del pensament racional. Practicar la meditació i aprendre a observar des de lluny el nostre discurs mental. Dedicar-se a coses, durant algunes hores, que no tinguin res a veure amb el que estem fent o el problema que estem intentant resoldre.

El procés creatiu, per tant, necessita alternar aquests dos estats mentals o cerebrals. Com més polaritzats estiguem en només un d’ells més dificultats creatives tindrem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.