Gran angular

Entrebancs en el camí cap a la unió de l’energia

Europa avança cap a un mercat de l’energia integrat, si bé és cert que caldrà un esforç d’harmonització per superar les divergències entre els diversos estats

Una taxa sobre el CO2 a tota la UE esperonaria la descarbornització

La tan delejada unió de l’energia sembla que arriba a l’hora de la veritat, amb l’entrada en vigor, de l’1 de gener ençà, del nou reglament, i el tancament, el 31 de desembre d’enguany, de la transposició de la Directiva 2019/944 sobre normes comunes del mercat interior de l’electricitat. Tanmateix, aconseguir integrar energèticament l’espai comunitari no serà senzill.

Una primera qüestió, prou espinosa, és el preu que acaba pagant el consumidor. Si bé el reglament i la directiva insisteixen que els preus s’han de formar en funció de l’oferta i la demanda, tot evitant interferències, el cert és que hi ha realitats molt diferents. Com assenyala Dani Pérez, màxim responsable de l’equip legal d’Holaluz, “per molt que parlis de mercat lliure, i tinguis un mercat prou eficient per rebaixar el preu de l’energia, si no fas minvar al rebut el pes de la part regulada, que comprèn des de peatges fins a la moratòria del carbó, hi ha distorsions.” Considera “clau” que la UE hagi passat de prioritzar la seguretat, com a excusa per finançar els cicles combinats, a “un enfocament de balanç, en què com que es necessita una quantitat determinada d’energia en un temps determinat al millor preu, tant és el tipus de tecnologia que entri al mercat, tot obrint la porta a l’emmagatzematge i als agregadors (agent que gestiona l’energia de diversos productors).”

Però hi ha recels sobre com l’Estat espanyol pot adoptar les noves regles per a una unió de l’energia. “El sistema espanyol és massa intervencionista, en exigir un examen d’homologació a les instal·lacions petites, cosa que podrien fer els agregadors. Així es desincentiva el petit productor a participar en el mercat, quan la norma europea el que vol és que el mercat no sigui només dels grans jugadors.”

Per la seva banda, Carme Gimeno, secretària general de GEODE, associació que aplega els distribuïdors europeus, posa l’accent en la disfunció que hi ha en els cas de les xarxes de distribució, clau per a l’autoconsum: “Hi ha estats on estan molt més desenvolupades que en d’altres, com Espanya, en què moltes instal·lacions, parcs eòlics i fotovoltaics, per raons de capacitat, estan connectats a la xarxa de transport.” La fluïdesa del mercat integrat dependrà de les interconnexions, que la UE voldria que assolís el 15% el 2030, i en casos com el nostre entorn no arriba al 7%. Com diu Gimeno, “mentre que a l’Europa central i nòrdica la interconnexió funciona prou bé, per damunt del 10%, a Espanya, una illa energètica, no arriba al 7%”. Amb tot, considera positiu per esperonar els fluxos transfronterers “les zones d’oferta, que fugen de les fronteres nacionals per centrar-se en zones que presenten una congestió estructural.”

A parer de Pep Salas, soci fundador de km.energy i responsable de Smartgrid.cat, per tal de superar la contraposició d’interessos, caldria afavorir la convergència amb mesures com “una política fiscal comuna per avançar cap a la descarbonització, amb una taxa sobre el CO2 i la fixació de topalls d’emissions per evitar deslocalitzacions”. Un debat que caldrà resoldre, al seu parer, “és com es reparteixen els costos de la part fixa del rebut de la llum i de la variable”: “A Espanya, pesa molt el fix, cosa que desincentiva l’eficiència, mentre que en altres països és al revés.” I també hi ha la qüestió dels ritmes, evident en el cas de l’aparició dels agregadors: “Hi ha asimetries molt grans, i mentre que en alguns països els agregadors fa cinc anys que hi treballen, aquí s’hi acaben de posar.”

L’asimetria també s’observa en l’organització dels mercats: “Mentre a la molt nuclearitzada França l’estructura és clarament vertical, en estats com els Països Baixos, hi ha una estructura que separa les activitats de generació, distribució i comercialització.” També veu clar avançar en la interconnexió, perquè l’energia barata del sud pugui ser venuda al nord i al revés. “Això és clau perquè guanyi molt més pes l’actual mercat continu acoblat per a tot Europa.”

Acoblar per garantir el dinamisme

De cara al futur, el dinamisme de la unió de l’energia dependrà d’un bon balanç entre el mercat diari, spot, a futurs i el cobert per PPA, contractes de compravenda a llarg termini fixats entre generadors i comercialitzadors. “La diversificació és positiva per se”, diu Dani Pérez, que, tanmateix, afegeix: “Perquè pugui reeixir, és fonamental l’acoblament del mercat europeu, cosa que ara no passa, amb una liquiditat irrellevant i, per això, a més d’aprofundir en les interconnexions entre països, és important eliminar distorsions reguladores com que a Espanya el 90% dels consumidors es puguin acollir a un preu regulat, quan hauria d’estar restringit a consumidors especialment vulnerables.”

Per la seva banda, Carme Gimeno, també creu que la proliferació d’eines de cobertura financera en principi hauria d’anar prou bé, tot i que, afegeix: “No podem menystenir que sempre plana una certa desconfiança sobre l’evolució dels preus en el temps, i no és el mateix subscriure un PPA a tres anys que a deu, que és el que hauria de ser per donar més solidesa al mercat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.