La indústria, present i futur
La indústria catalana també es va beneficiar al seu moment de l’arribada de centres de producció deslocalitzats o de nova creació, finançats amb inversió estrangera directa. De fet, actualment una part important de la indústria catalana és de capital forà, i els fluxos d’inversió estrangera continuen apostant per Catalunya
L’economia catalana deu la seva fortalesa a la indústria, gràcies a l’especialització econòmica que arrenca de la primera revolució industrial de finals del segle XVIII. Després de molts anys, el sector industrial continua sent l’eix principal de l’economia (l’altre seria el turisme), no només pel pes que representa, sinó per l’efecte d’arrossegament que té d’altres activitats econòmiques. I perquè un sector industrial potent és sempre una font de recerca i innovació que es fa extensible al conjunt de l’economia.
Les activitats industrials han patit canvis importants per factors tecnològics i per la creixent externalització de serveis per part de les empreses industrials, de manera que activitats que abans es consideraven industrials, ara es considerin del sector de serveis. Però el canvi fonamental està relacionat amb la globalització de l’economia i l’emergència de grans centres de producció mundial en països que se situen en estadis de desenvolupament econòmic i salarial més baixos.
La indústria catalana també es va beneficiar al seu moment de l’arribada de centres de producció deslocalitzats o de nova creació, finançats amb inversió estrangera directa. De fet, actualment una part important de la indústria catalana és de capital forà, i els fluxos d’inversió estrangera continuen apostant per Catalunya, no de forma tan massiva com temps enrere, si bé ara tenen un caràcter més tecnològic i, per tant, més eficient. En aquest sentit, cal recordar que, a Catalunya, el percentatge de llocs de treball industrials d’alt i mitjà alt nivell tecnològic és superior a la mitjana europea.
La globalització de la producció industrial explica també el fort creixement que ha experimentat el comerç mundial per l’augment de les cadenes de producció a escala internacional. Per això, cada cop pren més relleu no tant el valor final de la producció com el valor afegit brut que es genera en cada àmbit territorial.
Del 26,9% al 20,7%.
Si contrastem l’evolució del valor de la producció industrial manufacturera i la del seu valor afegit, podem comprovar que entre el 2000 i el 2016 (darrer any disponible), en euros corrents la producció manufacturera a Catalunya va augmentar 10 punts percentuals més que el seu valor afegit brut. Seria interessant poder esbrinar l’origen d’aquesta discrepància per saber si aquesta evolució diferent es deu a canvis de la nostra producció en la cadena de valor global, i/o a l’augment de consums intermedis d’altres sectors (especialment de serveis) i, en aquest cas, si aquestes activitats relacionades es generen a Catalunya o el seu valor afegit es filtra via importacions.
La crisi va representar un cop molt fort, amb davallades de la producció entre el 2009 i el 2013, però a partir de llavors la indústria, sobretot gràcies a l’empenta de les exportacions, ha estat el motor de la recuperació de la nostra economia, amb creixements per sobre de la mitjana de la zona euro i dels països europeus de més pes econòmic. La inversió industrial ha col·laborat positivament durant aquests darrers anys i ha refermat la confiança de futur en aquest sector. Però les perspectives per al 2020 es presenten menys favorables pels dubtes derivats dels riscos comercials vigents i, darrerament, per les incògnites que està obrint la crisi sanitària mundial.
Més enllà dels factors conjunturals, la clau de futur del sector rau en la seva capacitat de posicionar-se adequadament en l’escenari obert per la nova revolució industrial 4.0. Catalunya no pot perdre aquesta oportunitat si vol continuar jugant en la primera divisió industrial.