Opinió

Imma Tubella

Sociòloga i catedràtica de comunicació

La borsa o la vida

Soc optimista si penso que el futur és a les nostres mans, però si penso que el controla l’Estat, el meu pessimisme és total

Ens en sortirem, però no ho farem del tot si no hem après res. Aquests dies ha corregut per les xarxes una pintada signada amb la A d’anarquisme que diu: “No podem tornar a la normalitat perquè la normalitat era el problema.”

La Covid-19 hauria de ser un despertador, un toc d’atenció sobre com hem actuat tant a escala global com local i en tots els sectors de la nostra vida aquests darrers trenta anys. Hem viscut dins la voràgine d’un model econòmic salvatge i desbocat incapaç de veure i planificar a llarg termini pressionat pel compliment dels objectius anuals, bo per a la butxaca dels que cobren primes però suïcida a tots els nivells. Hem tingut moltes esperances en una Unió Europea que s’ha mostrat inútil en totes les situacions d’emergència dels últims trenta anys, incapaç de coordinar els seus estats i de proposar solucions conjuntes als grans reptes que té.

Pel que fa al govern espanyol, lentitud, confusió, caos, ineficiència, improvisació, negligència, errors, oblits, comandes inacceptables (ens ofereixen gangues i resulta que no ho són, diu la ministra d’Afers Estrangers), subvencions inexplicables (15 milions d’euros a TV que el 2019 van guanyar quasi 350 milions), no congela quotes d’autònoms ni ajorna l’IRPF, demana diners als ciutadans i els nega la renda bàsica, ho centralitza tot, es gasta 4,5 milions en una campanya-oda a la unitat, mostra una obstinació criminal a no deixar confinar Catalunya ni confinar la resta de l’Estat i ho fa 5.500 morts després dient que és una idea innovadora.

Tota crisi comporta les seves conseqüències. Aquesta les portarà negatives com la quasi certa involució de les llibertats i els drets fonamentals més enllà del que les mesures d’emergència requereixen (la geolocalització, sense anar més lluny, té dues cares), i conseqüències que poden ser positives si les sabem aprofitar, com ara la solidaritat de base, el suport mutu, la priorització d’un sistema sanitari robust (per fer-ho necessitem tots els nostres diners aquí), un sistema educatiu adaptat a les necessitats del segle XXI, canvis radicals al sector turístic, canvis radicals a les estratègies empresarials, més respecte pel medi ambient, consum local, canvis radicals en la nostra manera de relacionar-nos amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos, canvis en la gestió del temps ara que hem après a parar i a estar sols, i que coneixem la importància d’una abraçada.

Soc optimista si penso que el nostre futur és a les nostres mans, però si penso que el controla l’Estat, el meu pessimisme és total. Entre Corea del Sud, que ha posat la crisi en mans de científics, i Espanya, que l’ha posada en mans de militars, tinc clara la meva opció. Nosaltres també tenim un toc d’alerta pendent. Aquesta crisi ens mostra la gran feblesa de l’autonomia i tard o d’hora haurem de decidir si estem a favor de la vida; és a dir, tancar el país, fer tests massius, protegir l’economia de les famílies i de les empreses, implantar la renda bàsica garantida per a tothom o si continuem a redós d’un estat que entre la borsa o la vida, de moment, ha escollit la borsa i la defensa de la unitat al preu que sigui. No cal pensar si desobeirem o no, o si sortirem al balcó i proclamarem la independència. El vot és una gran eina, només necessitem líders forts i valents que siguin capaços de defensar els nostres interessos i coherència per no equivocar-nos. D’aquesta crisi en podem sortir molt enfortits o anar cap al suïcidi col·lectiu com a país i com a espècie. És a les nostres mans.

Notícies relacionades del tema
"Com ens en sortirem?"

Montserrat Nebrera González
Montse Nebrera
ADVOCADA I PROFESSORA DE DRET CONSTITUCIONAL (UIC)

Abans del ‘Diari’

Ada Parellada
Ada Parellada
CUINERA

Més flexions que reflexions

Alba Alfageme
Alba Alfageme i Casanova
PSICÒLOGA ESPECIALITZADA EN L’ABORDATGE DE LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

Ser-hi més que mai

Maria Eugènia Gay
Maria Eugènia Gay
DEGANA COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA

Garantint l’accés de tothom a la justícia

Guillem López Casasnovas
Guillem López Casasnovas
ECONOMISTA

El món de demà

Gerard Esteva
Gerard Esteva
PRESIDENT DE LA UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA

El Pla Marshall que l’esport necessita

Cristina Sánchez
Cristina Sánchez
SOCIÒLOGA UDG

De manera diferent

Gemma Lienas
Gemma Lienas
ESCRIPTORA

El nostre planeta sense nosaltres

Carme Trilla
Carme Trilla
ECONOMISTA. PRESIDENTA D’HÀBITAT3 I DE L’OBSERVATORI METROPOLITÀ DE L’HABITATGE

Reflexió sobre l’estat del benestar

Eudald Carbonell
Eudald Carbonell
ARQUEÒLEG

Caldrà més consciència d’espècie

Ismael Palacín
Ismael Palacín
DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

Confiança en l’escola, eines i acompanyament

Joan B. Casas
Joan B. Casas
EXDEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

Panorama econòmic del coronavirus

Ramon Brugada
Ramon Brugada
CARDIÒLEG. CAP DE SERVEI DE L’HOSPITAL TRUETA

Solidaritat en temps de crisi

Dolors Bramon
Dolors Bramon
PROFESSORA EMÈRITA DE LA UB

Sense desqualificacions

Miquel Bassols
Miquel Bassols
PSICOANALISTA I EXPRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ MUNDIAL DE PSICOANÀLISI

Què ens podem trobar al final del túnel?

Laia Serra
Laia Serra
ADVOCADA. DONES JURISTES

Temps d’acció civil

Francina Alsina
Francina Alsina
PRESIDENTA DE LA TAULA DEL TERCER SECTOR

El millor antídot: un pla d’emergència social

Josep Vergés
Josep Vergés
PRESIDENT I CEO DE LA FUNDACIÓ INTERNACIONAL DE L’ARTROSI

El dia després

Núria Esponellà Puiggermanal
Núria Esponellà
ESCRIPTORA

Una porta oberta

Josep Oriol
Josep Oriol Pujol
DIRECTOR FUNDACIÓ PERE TARRÈS

Economia per a les persones

Imma Tubella Casadevall
Imma Tubella
SOCIÒLOGA I CATEDRÀTICA DE COMUNICACIÓ

La borsa o la vida

Jordi Feu i Gelis
Jordi Feu i Gelis
SOCIÒLEG, PEDAGOG I DIRECTOR DE LA CÀTEDRA DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE LA UDG

Un senyal d’avís per a la universitat

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa
PROFESSOR D’ECONOMIA A LA UB I EXEURODIPUTAT

Sort d’Europa!

Núria Pradas
Núria Pradas
ESCRIPTORA

En temps de coronavirus

Salvador Cardús
Salvador Cardús
PROFESSOR DE SOCIOLOGIA A LA UAB

Nafrats, però més forts



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.