Opinió

CONFINATS

Humor

DIA 22

Hi ha una cosa que, gràcies a Déu, no hem perdut tot i aquest coi de virus. I és el sentit de l’humor. Segur que a vostès els passa el mateix que a mi: han vist la mà de vídeos, d’àudios i de mems que circulen aquests dies per la xarxa fent broma sobre el coronavirus? Un munt. Desenes. Vint-i-dos dies després, potser ja voreja el centenar, els que he rebut. Sempre passa, això dels mems i els àudios. I quan hi ha desgràcies, tinc la sensació que encara més. Suposo que riure és un mecanisme de defensa contra la por o el temor. Abans explicàvem acudits; ara t’envien mems. I ara que la gent té temps i és a casa, encara més. Banalitzen la situació? Més enllà que alguns facin més gràcia que d’altres (i que potser alguns no en facin cap), a mi em sembla que no, que banalitzar la situació ajuda a fer-la més digerible. Socialitzen la situació, ens ajuden a evadir-nos i a somriure i, és clar, ara que tothom reenvia i retuiteja, també és una manera de fer saber als altres que hi som. Em sembla que en ocasions, quan els reenviem, simplement és com una salutació, un “hola” o un “estic bé”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.