Societat

CIÈNCIA

La recerca s’ha revalorat en l’àmbit social en adaptar-se ràpidament a les noves necessitats

Amb equips de recerca del tot el món buscant una vacuna contra la Covid-19, el coneixement i la recerca científica han tornat a guanyar importància en la societat. “Hem pogut alinear els esforços i aprofitar tot el que sabem per mirar de respondre de diferents maneres a l’amenaça del coronavirus”, explica Núria Montserrat, que fins fa uns mesos perfeccionava la impressió de minironyons en 3D i ara els ha utilitzat per posar a prova un fàrmac en assaig clínic que podria bloquejar la Covid-19 en un estadi inicial. La investigadora de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya remarca que el sector ha deixat de banda els seus interessos personals per investigar, construir respiradors o fer tests de PCR. Per Montserrat, no només s’ha revalorat la recerca traslacional, “la que ja aporta la solució al pacient”, sinó també la ciència bàsica, “la que es veu al cap de vint anys i que aporta el coneixement sobre el qual es fonamenta aquesta solució final”. “Moltes vegades aquesta ciència fonamental ha estat marginada i és la que primer es retalla, perquè no s’hi veu un impacte a curt termini, però és la que ens permet entendre com funciona un virus, com s’infecten les cèl·lules”, hi afegeix. La científica del centre adscrit al BIST també lloa l’agilitat que han tingut les administracions per adaptar i flexibilitzar els programes de recerca i la burocràcia que tenen associada a les necessitats de la crisi de la Covid-19.

Luis Serrano, director del Centre de Regulació Genòmica, remarca que el coronavirus ha aproximat els centres de recerca als hospitals per establir més col·laboracions i projectes comuns. “Tenim centres de recerca de primera línia i hospitals de primera línia, així que era una pena que no col·laboréssim més”, es lamenta. El CRG, com altres institucions científiques del país, s’ha implicat en la realització de les proves PCR per detectar la malaltia. Serrano lloa tant la capacitat de reacció i organització de les entitats com “la generositat i el compromís de la nova generació d’investigadors que voluntàriament fan proves fins i tot el cap de setmana”.

Serrano també reivindica la capacitat dels grups de recerca de reconduir els seus coneixements cap a la investigació contra el coronavirus. I coincideix amb Montserrat que la ciència s’ha revalorat davant l’opinió pública. Però no confia que això es traslladi en una millora de la situació a llarg termini. “Durant l’epidèmia de la sida recordo que els investigadors, hospitals i laboratoris érem la bomba. Vam salvar la humanitat i uns anys després, quan va tocar retallar, van eliminar el finançament de la ciència. Els polítics tenen la memòria molt curta”, recorda.

D’altra banda, el coronavirus ofereix a les ciències socials la possibilitat de créixer amb un gran ventall de possibilitats d’estudi del comportament humà.

El coneixement que tenim i la recerca diària es poden adaptar per fer front a una necessitat concreta i urgent
Núria Montserrat
CAp del grup de recerca Pluripotència per a la regeneració d’òrgans a l’IBEC
La gent valorarà que tenir un bon centre de recerca o un bon hospital és més important que un bon equip de futbol
Luis Serrano
Director del Centre de Regulació Genòmica


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.