Economia

Els rebrots tallen la tímida remuntada dels comerços

Tornar a les cites prèvies a les zones sanitàriament més perjudicades és el que ha molestat més el sector

La patronal espera que arribin les ajudes d’Europa i vol allargar els ERTO fins al desembre

Tornar a les cites prèvies per entrar als establiments és una de les decisions que han molestat més el sector del comerç, que ha fet un gran esforç per posar mesures de seguretat a les botigues i que ara veu, just quan començava a remuntar, com les noves mesures per contenir el rebrot de la pandèmia el “perjudiquen especialment” i tot es torna a aturar. “Estem molt molestos, no em fa res dir-ho, perquè és com si ens culpessin dels rebrots quan els comerços són dels llocs més segurs, amb totes les mesures higièniques i sense aglomeracions”, diu Àlex Goñi, president de PimeComerç, la patronal del petit i mitjà comerç de Catalunya. En comparteix l’opinió Joan Carles Calbet, president de RetailCat, la Unió d’Entitats de Retail de Catalunya, que recorda que “ningú ha agafat el virus en una botiga” i que els establiments han fet un gran esforç per posar pantalles separadores, gel hidroalcohòlic i, fins i tot, “per donar mascaretes als clients”.

El comerç, especialment al Segrià i a tota la gran àrea de Barcelona, amb la capital catalana inclosa, així com a Figueres i altres punts de Girona, trontolla. La patronal, que al principi de la pandèmia havia dit que potser “moririen” el 30% dels comerços del país, ara veu que aquest percentatge podria quedar curt. “No ens atrevim a donar xifres perquè tot canvia cada setmana”, diu Àlex Goñi, que assegura que molts establiments –sobretot els que tenen com a principals clients els turistes– que encara no han obert perquè en aquests moments no els surt a compte, potser a partir del setembre o l’octubre ho podran fer. “Però caldrà veure-ho, perquè les reunions que tenim amb Sanitat ens dibuixen un panorama molt preocupant”, manté Goñi. La unió d’eixos comercials Barcelona Oberta sí que ha donat xifres: ha advertit del risc que tanquin més d’un 50% dels comerços del centre de la capital catalana.

El comerç i la restauració demanen proporcionalitat i recorden que estan “en una precarietat total”. La confusió a l’hora de dictar mesures no ha fet més que despistar el consumidor, que en aquests darrers dies, i pràcticament a tot el territori, s’ha fet enrere i no gasta. “Això que està passant, aquest rebrot, no l’esperàvem en aquest moment”, admet el president de PimeComerç, que assegura que només el sector de l’alimentació se n’està sortint. “Vam criticar la confusió de missatges quan la gestió de la pandèmia la feia Madrid. Ara nosaltres no podem fer el mateix”, es lamenta Joan Carles Calbet.

La patronal i altres entitats del sector demanen que els ERTO s’allarguin fins al mes de desembre (com a mínim) i confirmen que l’administració no els ha ajudat ni els ha rebaixat cap impost. El sector està atent a la “pluja de milions” que ha d’arribar d’Europa. “Demanem que si ens ha d’arribar alguna ajuda d’Europa, el govern la gasti fent campanyes de suport al comerç, que estimuli la demanda”, manté Calbet.

Les ajudes a hores d’ara arriben amb comptagotes. Una de les ajudes –per a un miler de comerços afectats pel confinament perimetral de la conca d’Òdena que rebran ajuts directes de fins a 1.000 i 1.500 euros– ha estat transferida aquesta setmana de la Generalitat a la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena (Micod). La convocatòria per accedir a les ajudes s’obre aquesta setmana i inclou el cas dels negocis que van haver de tancar per l’estat d’alarma perquè no eren essencials i els que van registrar una davallada d’ingressos de com a mínim un 70%.

Dades del tèxtil

Un dels sectors més importants del comerç és el tèxtil. Doncs bé, aquesta setmana Acotex, l’Associació Empresarial del Comerç Tèxtil, Complements i Pell, d’abast estatal, ha assegurat que el sector tèxtil ha reduït un 25,8% les vendes al juny. “El comerç tèxtil i de complements es troba en una situació molt delicada i són necessàries mesures urgents i específiques per al sector”, manifesta la patronal, i recorda que, en el total acumulat de l’any, la caiguda ha estat del 39,2%. El mes de març passat, quan es va decretar l’estat d’alarma, el tèxtil va reduir les vendes en un 70,3%, un percentatge que va arribar al 80,5% a l’abril. Al maig, les vendes es van recuperar lleugerament, però van registrar una caiguda del 72,6% en relació amb l’any anterior.

LES FRASES

Sembla que ens vulguin culpar dels rebrots, quan els comerços són els llocs més segurs
Àlex Goñi
President de pimecomerç
Demanem al govern que faci campanyes de suport al comerç, que estimuli la demanda
Joan Carles Calbet
president de retailcat

La Cambra de Comerç no vol més mesures restrictives

La Cambra de Comerç de Barcelona ha advertit que les restriccions de Barcelona i l’àrea metropolitana anunciades pel govern tindran un impacte “molt negatiu” sobre el comerç i la restauració. “La desconfiança que s’origina amb aquestes mesures contribueix a generar més preocupació i esdevé una dificultat més que pot provocar tancaments massius d’establiments comercials i turístics”, alerta en un comunicat. La Cambra de Comerç demana “proporcionalitat” en les mesures i recorda que els propietaris dels establiments comercials i de restauració han estat “a l’altura” i han fet les inversions necessàries per fer un desconfinament “amb garanties”. En els dies previs a les noves mesures sanitàries restrictives, els comerços ja van observar un descens del consum, amb una caiguda del nombre de clients d’un 6% als restaurants, un 8,5% a les cafeteries, un 6,1% en botigues de roba i un 8,5% en altres comerços. La Cambra de Comerç està en contra de tornar a imposar la cita prèvia i creu que la distància de dos metres de seguretat i la reducció de l’aforament al 50% són mesures massa restrictives.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.