opinio

Tardor gèlida

La contractació temporal grimpa sense aturador, la regulació d’ocupació esdevé permanent i autònoms i empresaris es fonen sense ajuts més directes
La interdependència econòmica, tan determinant en la propagació accelerada del virus, serà la politja que ens ajudarà a sortir del pou

Com era previsible, l’evolució econòmica posterior al desconfinament ha estat positiva però insuficient. Posa de manifest l’asimetria de la recuperació i que caldrà filar molt prim per transformar el teixit productiu de forma duradora. La contractació temporal grimpa sense aturador, la regulació d’ocupació esdevé permanent i autònoms i empresaris es fonen sense ajuts més directes

Malgrat saber que els avenços científics aviat faran capgirar les expectatives dels mercats, la transició està resultant un exercici sublim de gestió de la incertesa. La segona onada del virus ha fet cap, induint noves restriccions, posant la por al cos a tothom i la corda al coll als negocis més subordinats a la mobilitat. Les expectatives envers la temporada tardor hivern són ara menys favorables, l’escenari de recuperació llampec s’ha esvaït i només algunes economies privilegiades trobaran el camí de pas a la sortida de la recessió abans de les campanades de Cap d’Any. La Xina i els seus socis regionals ho estan fent i aviat s’hi afegirà una Alemanya que gaudirà els fruits d’una gestió encertada.

La interdependència econòmica, tan determinant en la propagació accelerada del virus, serà la politja que ens ajudarà a sortir del pou. Ara bé, mentre la ciència no llanci la corda al clot, caldrà protegir i assistir amb generositat els més desvalguts i preparar-se bé per a l’escalada, perquè el moviment sísmic no s’aturarà i el risc de recaiguda estarà ben present. L’estiu ha servit per començar l’ascens i arribar prop del punt on la caiguda va ser més forta. Però encara falta un bon tros per trobar terra ferma i probablement no tornem a l’indret de partida fins ben passat el primer semestre del 2021.

Les línies mestres per revertir els estralls econòmics i socials causats per la pandèmia estan ben dissenyades. Al terreny de joc de la reactivació, un cop la incidència de la covid-19 millori, la combinació mascareta, higiene i distància serà substituïda pel trident resiliència, sostenibilitat i inclusió social. Ja firmaríem comptar amb aquest equip d’avantguarda. Però la clarividència en el diagnòstic i els esforços en la gestió de la crisi no ens han de fer perdre pistonada de la separació que hi ha entre allò que es vol i el que es pot fer i desfer. La clau mestra serà aprendre d’una tirada a invertir els fons de recuperació seguint criteris estrictes de rendibilitat econòmica i social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.