Salut

El Síndic denuncia mancances en l’atenció a la salut mental infantil i juvenil, agreujada per la pandèmia de la Covid-19

Considera que l’ingrés en centre residencial terapèutic hauria d’estar garantit pel sistema públic

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha denunciat aquest dimarts l’existència de mancances en l’atenció a la salut mental infantil i juvenil. Així, Ribó ha lamentat que hi ha diversos casos d’adolescents amb problemes “greus” que no poden ser atesos amb la “intensitat” i la “continuïtat” que requereixen en el sistema públic de salut per manca de recursos residencials terapèutics de mitjana i llarga durada.

De fet, el Síndic ja va exposar aquesta problemàtica en un informe publicat i lliurat al Parlament el 15 de novembre de 2019. En aquest, alertava de problemes com les discriminacions per raons econòmiques; la insuficiència de recursos; la manca de garanties en l’ingrés i de supervisió en la intervenció dels recursos; així com l’ús disfuncional dels recursos del sistema.

El 2018 el Departament de Salut va crear el programa d’abordatge integral sobre els casos de salut mental d’elevada complexitat per atendre aquestes situacions, i el mateix any es va crear la primera unitat terapèutica educativa i residencial per a infants i joves, que pretén donar resposta a la necessitat d’atendre casos d’alta complexitat en salut mental de més llarga estada, amb 30 places, 25 de les quals estan previstes per atendre infants i adolescents tutelats per l’administració pública.

En aquest sentit, el sistema de protecció social i el sistema català de salut s’assenten sobre la base que l’ingrés terapèutic de més llarga durada és indicat en casos en què la problemàtica social i familiar requereix el desemparament de l’infant i adolescent per desprotecció per part dels seus pares, quan sovint aquesta situació de desprotecció es deu a la manca de recursos públics adequats per atendre una problemàtica que pot ser de tipus social, econòmic o de salut, però que no necessàriament implica negligència, abusos o maltractament en l’atenció i cura d’aquest infant o adolescent.

No obstant això, hi ha centres que ofereixen aquests serveis de manera privada, amb un cost inassumible per a moltes famílies. Algunes places d’aquests equipaments són concertades per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) per atendre infants i adolescents tutelats que requereixen atenció específica o són finançades a través de l’assegurança escolar obligatòria, que cobreix els estudiants matriculats a partir de tercer d’ESO.

Els professionals del sector han alertat de l’augment de casos en adolescents amb malestar psicoemocional a conseqüència de la pandèmia, i també l’aparició de casos greus en forma de trastorns de conducta alimentària, addiccions, intents d’autòlisi i suïcidi en edats cada cop més primerenques que desborden els recursos existents.

Pel que fa a la salut mental, els darrers informes al Parlament sobre els drets de l’infant han incidit en la necessitat de dotar el sistema de més recursos i més adequats als problemes existents. “La salut mental i el benestar emocional dels infants i adolescents constitueixen una esfera d’una importància rellevant per garantir l’exercici de la resta de drets i el ple desenvolupament de la personalitat i la identitat de l’individu, amb una repercussió important en el seu procés de transició a la vida adulta”, ha recordat el Síndic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.