Salut

Passaport Covid per frenar el pròxim canvi de la pandèmia

El govern torna a estudiar-ne la implantació després que l’aval judicial a Galícia hagi obert la porta a implantar-lo

El descens de la cinquena onada s’aturarà a finals de mes, segons els experts

El govern estudia de nou la implantació del passaport Covid per accedir a determinats establiments després que una sentència del Tribunal Suprem hagi avalat el govern gallec a demanar-lo per entrar als bars i discoteques del seu territori. “Aquesta sentència obre una porta que explorarem atentament, estem obligats a fer-ho”, confirma la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, que es guarda prou de donar més detalls després que la possible aplicació d’aquest salconduit generés alguna disfunció comunicativa amb la portaveu del govern.

El Departament de Salut fa temps que té clar que el passaport Covid és una bona eina per combatre la pandèmia: d’una banda, permetria reactivar sectors com l’oci nocturn de manera més segura i, de l’altra, és un incentiu més per a la vacunació, que s’ha estancat. El conseller, Josep Maria Argimon, ja va avançar a finals de juliol en una entrevista amb aquest diari que aniria en aquesta direcció, però abans d’introduir-lo volia que tota la població hagués tingut l’oportunitat de vacunar-se. Altres territoris de l’Estat no van ser tan primmirats i es van avançar en l’activació d’aquesta mesura. La Xunta de Galícia, per exemple, ho va fer a l’agost, però el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat no va avalar la mesura, en considerar-la desproporcionada.

Aquest entrebanc judicial va dur la Generalitat a refredar la implantació del passaport i, en paral·lel, Salut va començar a defensar-ne la implantació en l’àmbit estatal en el marc de les diferents comissions tècniques que reuneixen periòdicament el Ministeri de Sanitat i els equips de salut de les comunitats, i d’aquí ve la disparitat de missatges entre la doctora Cabezas i la portaveu del govern.

Ara, però, el fet que el Tribunal Suprem sí que hagi avalat la instauració del passaport Covid a Galícia obre la porta perquè altres territoris ho facin també si l’Estat no es decideix a fer-ne un ús generalitzat, com ja passa a França, sense anar més lluny.

Interpel·lada ahir sobre aquesta qüestió, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, va recordar que el Tribunal Suprem no ha aprovat l’ús del certificat Covid de manera general, com també havia demanat Andalusia, sinó només a les zones i en els moments en què hi hagi un nivell alt de risc.

Hi haurà sisena onada?

L’eventual aplicació d’aquesta mesura podria ajudar a suavitzar el canvi en el comportament de la corba de contagis que els experts esperen per a les pròximes setmanes. El final de les vacances i la recuperació de l’activitat en entorns més tancats comportaran un augment en la velocitat de transmissió del virus, que actualment és de 0,89 i ja ha crescut en relació amb la setmana passada (0,77). Així ho avança la investigadora del Biocomsc Clara Prats, que preveu un canvi de tendència quan arribi l’octubre. “Aquest augment de la R a finals de mes ens pot dur a un escenari d’estabilització dels contagis amb brots locals que es podrien contenir amb un bon sistema de vigilància epidemiològica, o bé a una nova onada que, en principi, hauria de ser petita, com la quarta”, assenyala l’assessora del govern. En tot cas, la professora de la UPC adverteix que no pot descartar “en el pitjor dels casos” una onada de més potència que deixi una mortalitat similar a la de la cinquena onada, però que no tindria tanta afectació a les UCI. “El canvi estacional no juga a favor nostre, però la major cobertura de vacunació ho compensa”, explica Prats.

Sanitaris més tranquils

De moment, però, la millora de les dades epidèmiques a Catalunya encara és un fet. El descens dels contagis (ara se’n diagnostiquen uns 500 al dia) s’ha traduït en una progressiva reducció de la pressió assistencial als hospitals, on ara ja només queden 681 malalts de Covid. Cabezas recorda, però, que de les 248 persones a l’UCI, n’hi ha 20 que estan per sota dels 40 anys, setze de les quals no s’havien vacunat.

L’Hospital Sant Joan de Déu demanarà a partir d’avui el certificat de vacunació a l’acompanyant que vulgui accedir al complex sanitari per visitar un pacient no covid ingressat a planta.

Ja no arriben més vials i incentius culturals, tampoc

La caiguda del ritme de vacunació ha dut l’Estat a deixar de repartir vacunes de forma sistemàtica. Salut li’n podrà demanar quan en necessiti, però encara té 1.125.114 dosis a la reserva, després d’administrar el 90% de les rebudes. La possibilitat d’animar a vacunar-se amb incentius culturals també s’ha refredat.

La vacunació ha evitat més de nou mil defuncions

La vacunació ha evitat que entre 6.900 i 9.500 persones morissin enguany per Covid a Catalunya, segons els estudis que ha fet el Biocomsc. Els investigadors de la UPC s’han basat en les dades d’efectivitat del vaccí registrades sobre la població tant al país com a diversos estats per calcular l’abast que hauria tingut la pandèmia en cas de no disposar de la vacuna i d’haver mantingut les mateixes mesures anti-Covid. D’aquesta manera, han pogut veure que en comptes del pic de 30 morts diàries en la cinquena onada se n’haurien arribat a registrar 200. Pel que fa a les UCI, la immunització ha evitat entre 4.700 i 5.700 ingressos, i en el pic de la cinquena onada, en comptes d’haver-hi 600 llits ocupats, n’hi hauria hagut 2.000, per sobre fins i tot del màxim històric de la pandèmia, registrat en la primera onada. Això equival a entre 77.000 i 93.000 dies d’hospitalització de crítics. A més, s’han evitat entre 31.000 i 38.000 ingressos i fins a 150.000 casos. “Són xifres que donen sentit a l’esforç que fan els equips de vacunació”, diu la doctora Cabezas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.