Economia

La CE proposa compensar les elèctriques perquè redueixin el preu ofert al mercat majorista o imposar un topall

La Comissió Europea vol que els 27 tinguin l’emmagatzematge de gas com a mínim al 80% al novembre

La Comissió Europea ha presentat diferents propostes perquè els estats facin front a l’escalada del preu de l’electricitat provocada per la invasió russa a Ucraïna. En el document, l’executiu comunitari posa sobre la taula dels 27 compensar les elèctriques perquè redueixin el preu ofert al mercat majorista o imposar un topall i compensar les companyies la diferència amb el preu ofert. També planteja crear agregadors per negociar de manera conjunta preus més beneficiosos o establir un preu fix a les companyies generadores d’electricitat. Per tal d’assegurar la disponibilitat de gas el pròxim hivern, Brussel·les també ha proposat als 27 tenir les infraestructures d’emmagatzematge com a mínim al 80% l’1 de novembre del 2022.

Fins ara, Brussel·les havia rebutjat grans intervencions en el mercat elèctric, però la crisi energètica provocada per la guerra d’Ucraïna ha fet que l’executiu comunitari es mogui cap a mesures que, subratlla, han de ser “temporals” i “excepcionals”.

Malgrat posar sobre la taula l’opció de limitar els preus en el mercat majorista, la Comissió Europea insta els estats a valorar els efectes negatius que pot tenir la mesura, com per exemple l’elevat cost fiscal, la possible distorsió de la competència o la seguretat de subministrament, entre d’altres.

“Perquè tinguin èxit, aquestes opcions temporals i dirigides han de ser assumibles fiscalment i no han de comprometre la seguretat de subministrament i la igualtat de condicions en el mercat únic”, apunta el document.

A banda d’accions més intervencionistes, la Comissió Europea també insisteix que els estats poden fer front a l’augment del preu de l’electricitat amb ajudes als consumidors i empreses i amb rebaixes d’impostos.

La proposta de la Comissió Europea és una guia que deixa en mans dels estats membre les mesures a adoptar per frenar l’escalada del preu de l’electricitat. Així, es tracta d’un marc sobre el qual els caps d’estat i de govern de la Unió Europea debatran en la cimera d’aquest dijous i divendres.

Emmagatzematge de gas

A banda de les mesures per fer front a l’augment del preu de l’electricitat, la Comissió Europea ha presentat una proposta legislativa per assegurar el subministrament de gas. L’executiu comunitari vol que els estats assegurin que les infraestructures d’emmagatzematge de gas en el seu territori estan com a mínim al 80% l’1 de novembre del 2022 i com a mínim al 90% els pròxims anys.

En cas que les empreses no tinguin les reserves en el nivell fixat, la Comissió Europea planteja que els estats imposin sancions i multes, així com incentius financers o compensacions per incentivar l’emmagatzematge.

A més, Brussel·les obre la porta a la compra conjunta de gas a la Unió Europea per aconseguir preus més baixos de cara al pròxim hivern. Malgrat només anomenar la iniciativa, la Comissió Europea apunta estar disposada a crear un grup de treball amb representants de tots els estats membre per abordar les compres conjuntes de gas, així com les relacions amb els proveïdors d’energia.

En l’àmbit de l’emmagatzematge, Brussel·les també aposta per establir una certificació obligatòria als operadors per “evitar riscos potencials derivats d’influències externes” sobre unes infraestructures que considera “crítiques”. Aquesta certificació obligatòria permetria, per exemple, fer fora Gazprom en cas que es detectés un “comportament” de la companyia que “posa en risc la seguretat energètica” de la Unió Europea.

A la Unió Europea hi ha unes 160 plantes d’emmagatzematge de gas. En el procés per avaluar la certificació, fonts comunitàries han apuntat que es prioritzaran les més grans i les que tinguin un nivell d’emmagatzematge més baix que en els últims anys. Els criteris apunten a avaluar Gazprom un cop entri en vigor la regulació. Aquesta primera onada de certificacions s’haurà de fer els 100 dies posteriors a l’entrada en vigor de la norma. La resta de plantes, les més petites, seguiran el procés de certificació en els 18 mesos posteriors a l’entrada en vigor de la regulació.

En el cas dels estats que no tenen infraestructures d’emmagatzematge de gas, Brussel·les apunta a la creació d’un mecanisme que permeti que puguin contribuir a omplir les reserves d’altres països amb com a mínim el 15% del seu consum de gas.

Les mesures, en mans dels líders

La proposta de la Comissió Europea deixa en mans dels caps d’estat i de govern de la Unió Europea les mesures per fer front a l’augment del preu de l’energia. Els líders europeus es reuneixen aquest dijous i divendres a Brussel·les en una cimera que inevitablement estarà marcada per la invasió russa a Ucraïna i la crisi energètica que se n’ha derivat.

Els 27 afronten dividits el debat energètic. A una banda es troben el grup d’Espanya, Bèlgica, França, Portugal i Itàlia, que reclamen una intervenció immediata a nivell europeu per frenar l’escalada de preus. Amb la vista posada en la discussió en la cimera, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha fet una gira europea aquesta setmana per sumar suports a aquest posicionament.

A l’altra banda es troba el bloc liderat per Alemanya i els Països Baixos, que consideren que cal respondre a la crisi amb l’acceleració de la transició verda per dependre menys de l’energia russa. Aquests països també temen que la intervenció energètica de la Unió Europea vagi més enllà i que pugui derivar en un eventual fons comunitari per fer front a aquesta despesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.