Política

Kíiv demana als EUA que li lliurin més armes pesants

Zelenski tenia previst reclamar-ho durant l’anunciada trobada amb els secretaris d’Estat i de Defensa a la capital ucraïnesa

L’ONU exigeix un alto el foc per a l’evacuació de civils de Mariúpol

El govern ucraïnès tenia previst ahir demanar més armament pesant als EUA durant la visita anunciada a Kíiv dels secretaris d’Estat i de Defensa nord-americans, Antony Blinken i Lloyd Austin, una visita que no va ser confirmada per Washington.

La petició arriba quan es complien ahir dos mesos de la invasió russa del 24 de febrer i coincidint amb la festivitat de la Pasqua ortodoxa –data assenyalada en què tampoc es van aturar els bombardejos–, i l’endemà de l’atac rus a un bloc de pisos a Odessa.

Amb motiu de la festivitat religiosa, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va enviar un emotiu missatge des de la mil·lenària catedral de Santa Sofia, a la capital, en què va assegurar que el seu país superarà els “temps foscos” que està vivint, sobretot a l’est, on s’estan lliurant intensos combats.

Durant la jornada hi havia expectació per l’anunciada arribada de Blinken i Austin, que representaria la visita de més alt rang de l’administració nord-americana a Ucraïna des de la invasió russa. Ni la Casa Blanca, ni el Departament d’Estat ni el Pentàgon van confirmar el viatge. “Ens inspira la resiliència dels cristians ortodoxos a Ucraïna davant de la brutal guerra d’agressió de Putin”, es limitava a comentar Blinken en el seu compte de Twitter. “Els continuem donant suport i avui els desitgem esperança i un ràpid retorn a la pau”, hi va afegir. Les autoritats ucraïneses tenien previst demanar a Blinken i a Austin més armament, com ara sistemes antimíssils, tancs i altres vehicles blindats i sistemes antiaeris, segons va explicar l’assessor de Zelenski Igor Zhovkva a la cadena NBC.

Tant els EUA com l’OTAN s’han mostrat disposats a lliurar més equipament pesant i sistemes d’armes més avançats.

Mentrestant, l’atenció continua posada en la ciutat portuària de Mariúpol, al sud d’Ucraïna, on Kíiv assegura que continuen resistint centenars dels seus soldats i on hi ha atrapats també un miler de civils a l’interior de la planta metal·lúrgica d’Azovstal.

L’ONU va exigir l’“aturada immediata” dels combats en aquesta ciutat per tal que se’n poguessin evacuar ahir mateix els civils. Tot i que Moscou va cantar victòria la setmana passada a Mariúpol, les autoritats ucraïneses asseguren que les forces russes han reprès els atacs aeris i que planegen l’assalt a la planta siderúrgica, amb ajuda aèria i de l’artilleria, segons va explicar l’assessor presidencial Oleksí Arestóvitx.

En el front diplomàtic, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va dir ahir després de parlar per telèfon amb Zelenski que Ankara està disposada a ajudar en les negociacions amb Rússia. Zelenski va abordar amb el líder turc la necessitat d’una evacuació immediata de civils de Mariúpol.

Combats a l’est

La captura de Mariúpol permetria als invasors connectar els territoris sota control de forces separatistes prorusses a la regió del Donbass, amb la península de Crimea, al mar Negre, i annexionada per Moscou el 2014.

El govern ucraïnès calcula que desenes de milers de civils han mort en els bombardejos russos i que encara n’hi ha 100.000 d’atrapats a la ciutat. Tant l’ONU com la Creu Roja compten també per milers el nombre de morts. Durant la jornada d’ahir, els principals combats es van concentrar a la regió del Donbass, a l’est del país, i també a la regió de Khàrkiv, al nord-est.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.