L’esclat de la guerra a Ucraïna ha generat un viratge en l’escenari macroeconòmic immediat que ha fet que el govern hagi revisat a la baixa la seva previsió de creixement per a l’economia catalana. Així, si l’octubre passat la Generalitat preveia un creixement per al conjunt d’aquest any del 6,4%, el quadre macroeconòmic difós ahir estima que enguany el producte interior brut avançarà un 4,9%, un punt i mig menys de l’esperat a la tardor.

Segons un comunicat del Departament d’Economia, l’esclat del conflicte a Europa i les sancions que s’imposaran a Rússia han fet empitjorar les perspectives amb una “nova pertorbació negativa”, quan l’activitat econòmica encara no s’havia refet del tot de la reculada provocada per la pandèmia. Fenòmens com la inflació, la caiguda de la confiança de les llars i les empreses i la crisi de l’oferta constitueixen “efectes desfavorables”, alguns dels quals es podrien compensar gràcies a les escasses restriccions contra la covid-19 i els límits que s’han anat imposant als preus de l’energia, juntament amb el retorn del turisme estranger.

De cara al 2023, el departament espera una desacceleració del creixement del PIB, que quedaria en un 2,9%, gràcies a la demanda interna, la inversió i a l’impuls dels fons europeus Next Generation. D’aquesta manera, segons la previsió del govern, “la recuperació plena dels nivells anuals previs a la pandèmia arribaria el 2023”, any en què, segons va confirmar ahir mateix el conseller d’Economia, Jaume Giró, la taxa d’atur caurà per sota del nivell psicològic del 10% i quedarà en un 9,9%. Giró, que va intervenir en un acte de la Cambra de Sabadell, va valorar la “solidesa” dels fonaments econòmics del país”.