Política

Estat francès

Mélenchon avança en una aliança d’esquerres per a les legislatives franceses

Al pacte entre Mélenchon i els ecologistes es poden afegir aviat els comunistes, mentre que els socialistes són més reticents a fer-ho

L’esquerra francesa avança cap a un front comú entorn de la figura de Jean-Luc Mélenchon per a les legislatives de juny, en el qual ja és segur que estaran els ecologistes, amb els qui ha tancat avui un pacte al qual s’espera que se sumin aviat els comunistes i també que deixa la porta oberta als socialistes.

Mélenchon, líder de la França Insubmisa (LFI), el candidat d’esquerres més votat en les passades presidencials d’abril, quan es va quedar a només 400.000 vots de passar a la segona volta, està aconseguint el que no va aconseguir fa cinc anys, quan va fracassar en el seu intent d’unir l’oposició al president francès, Emmanuel Macron, en el seu arc ideològic.

El líder de la França Insubmisa (LFI) ara ho fa des d’una posició més forta, ja que la resta dels candidats de l’esquerra van tenir resultats històricament baixos en les presidencials i els seus partits temen desaparèixer també de l’Assemblea Nacional si van per separat.

Mélenchon, de 70 anys i amb quatre temptatives a la seva esquena per a guanyar l’Elisi, va marcar territori després de la primera volta en assegurar que buscarà una majoria d’esquerres en el Parlament que obligui Macron a nomenar-lo primer ministre.

A partir d’aquí, Mélenchon va obrir negociacions amb totes les forces progressistes que han donat ja un resultat concret: un acord amb els ecologistes sobre un programa comú, anunciat de matinada i que permetrà a aquest partit, el candidat del qual, Yannick Jadot, no va superar el 5% dels vots, presentar un centenar de candidats a les legislatives, en les quals estan en joc els 577 escons que integren l’Assemblea Nacional.

El pacte uneix a les dues forces d’esquerra més votades en les presidencials i és inèdit perquè mai abans s’havien aliat els Verds amb formacions a l’esquerra del Partit Socialista (PS).

“És un acord històric”, va assegurar en la televisió BFMTV el líder del partit ecologista (EELV), Julien Bayou, que va passar de puntetes per les diferències que separen a tots dos partits, sobretot en política europea.

Diferències respecte a Europa

Pel que fa a la visió que mantenen les dues formacions respecte a Europa, l’LFI defensa la desobediència dels tractats, enfront del convençut europeisme dels ecologistes, que han hagut de fer malabarismes dialèctics per a defensar l’acord. “Funcionen els tractats actualment? La resposta és no”, responia Bayou per a justificar un compromís que denuncia el Pacte d’Estabilitat, el dret de la competència o les orientacions neoliberals de la Política Agrària Comuna (PAC).

En aquests punts LFI i EELV es mostren disposats a “desobeir unes certes regles europees” encara que, a petició dels verds, sempre “dins de l’estat de dret”.

Bayou ha confessat que han cedit amb l’objectiu d’aconseguir un grup parlamentari propi (el que suposa un mínim de 15 diputats) que no tenen en l’actualitat el que, segons ha dit, ha abocat al país a “la inacció climàtica”.

Els dos partits presentaran en els pròxims dies un programa conjunt que inclourà la pujada del salari mínim fins als 1.400 euros, l’avançament dels 62 als 60 anys de l’edat mínima de jubilació -una altra concessió dels ecologistes-, reduir el temps de treball, el bloqueig dels preus dels productes de primera necessitat o la planificació ecològica.

L’acord no inclou cap clàusula sobre l’energia nuclear, a la qual tots dos s’oposen, la qual cosa es considera com una porta oberta al Partit Comunista de França (PCF), que aposta per aquesta tecnologia. El seu líder, Fabien Roussel, va reconèixer en la ràdio France Info que la seva inclusió en l’acord és imminent, “en les pròximes hores”. El seu objectiu és, almenys, igualar la seva actual representació de 16 escons.

Més complex sembla agregar als socialistes, que van acudir a les negociacions dividits entre la seva actual direcció, que es pronuncia decididament a favor de l’acord, i destacats membres de la vella guàrdia, com l’expresident François Hollande, que consideren que suposaria la fi del partit.

L’únic referent d’un front electoral d’esquerres és el que en els anys 80 va aconseguir conformar François Mitterrand (1981-1995) i que el va convertir en el primer president socialista de la V República.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.