Economia

FMI

L’FMI rebaixa vuit dècimes la previsió de creixement del PIB espanyol i el situa en el 4%

L’organisme revisa a la baixa l’evolució dels principals motors de l’economia mundial –els Estats Units, la Xina i la zona euro– i de pràcticament totes les grans economies del planeta

El Fons Monetari Internacional (FMI) estima que l’economia espanyola creixerà un 4% l’any 2022, vuit dècimes menys respecte a les darreres previsions elaborades el passat mes d’abril. Pel que fa al 2023, apunta que el PIB espanyol s’incrementarà un 2%, el que suposa una rebaixa d’1,3 punts en comparació a les últimes estimacions.

Segons les dades publicades aquest dimarts per l’organisme internacional, la desacceleració de l’economia serà generalitzada, ja que preveu un creixement del PIB a l’eurozona del 2,6% (dues dècimes menys que les estimacions fetes a l’abril) i del 3,2% en l’àmbit global (quatre dècimes menys).

El Fons Monetari Internacional ha rebaixat les seves previsions de creixement global fins al 3,2% enguany i el 2,9% el que ve, en un escenari d’elevada inestabilitat en el qual no es descarta que aquestes estimacions tornin a empitjorar.

L’FMI redueix així en quatre i set dècimes la previsió que va publicar a la primavera, i revisa a la baixa l’evolució dels principals motors de l’economia mundial –els Estats Units, la Xina i la zona euro– i de pràcticament totes les grans economies del planeta.

Els riscos dels quals l’FMI alertava a l’abril s’han materialitzat ja i estan afectant l’economia mundial. Es tracta de l’elevada inflació, un alentiment més llarg i pronunciada de l’esperat de l’economia de la Xina i els efectes negatius de la guerra d’Ucraïna.

Però a més, l’FMI fa càlculs amb un altre escenari molt més advers en el qual imagina el que pot passar si els preus no es moderen, hi ha una parada sobtada del subministrament rus de gas a Europa, l’enduriment de les condicions financeres ofega a les economies en desenvolupament o la geopolítica impedeix un desenvolupament normal del comerç mundial.

En aquest cas, i si es materialitzessin aquests riscos, el Fons calcula un creixement global inferior encara, del 2,6% enguany i només del 2% en 2023, una xifra aquesta última que només s’ha registrat en cinc ocasions des de 1970, sempre durant les principals crisis -1973, 1981 i 1982, 2008 i 2020-.

En aquest informe, el Fons insisteix a demanar als governs que assumeixin com la seva “primera prioritat” la reducció de la inflació.

Pel que fa a Rússia, l’FMI creu que Rússia notarà més els efectes de les sancions imposades en contra seva per la invasió d’Ucraïna a partir de 2023, mentre està resistint millor enguany.

En la seva última revisió, l’FMI va millorar la seva previsió per a Rússia enguany encara que va empitjorar la del pròxim: en 2022 espera una caiguda del 6% (enfront del 8,5% calculat a l’abril) i en 2023 espera una reculada del 3,5% (enfront del 2,3 & que calculava abans).

Per l’FMI, les raons per les quals Rússia no estigui caient tant com s’esperava són dues. D’una banda, les mesures que va prendre el país per a estabilitzar el seu sector financer han estat “molt efectives” i han “ajudat a suportar l’economia nacional” i per un altre, el país s’ha vist beneficiat per les exportacions de petroli i gas a la resta del món, sobretot a Europa, en un context de pujada dels preus energètics com l’actual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.