Política

Mor Mikhaïl Gorbatxov

L’últim líder de la URSS tenia 91 anys i patia una “llarga i greu malaltia”

Com a secretari general del PCUS va impulsar l’obertura i les reformes que van conduir al final de la Guerra Freda però també a la dissolució de l’Estat Soviètic

Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, el vuitè i últim líder de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), ha mort aquest dimecres als 91.

Fonts de l’Hospital Clínic Central de Moscou citades per l’agència RIA Nóvosti han confirmat que el qui va ser també l’últim president de la URSS ha traspassat aquest tarda “després d’una llarga i greu malaltia”.

D’acord amb l’agència TASS, Gorbatxov serà enterrat al cementiri de Novodévitxi de Moscou, on reposen les restes de la seva dona, Raïssa.

L’expolític soviètic va passar els últims anys de la vida allunyat del focus mediàtic per problemes de salut. El 2019 va ser ingressat per una pneumònia.

Carrera meteòrica

Nascut el 2 de març de 1931 a la regió meridional d’Stavropol, fill d’una família camperola d’origen rus i ucraïnès, va viure la gran fam dels anys 30 provocada per la col·lectivització forçada de la terra ordenada per Stalin.

Malgrat que dos dels seus avis havien estat represaliats, Gorbatxov va poder ingressar i obtenir la llicenciatura en dret per la prestigiosa Universitat Estatal de Moscou (1955), on va conèixer la seva dona, Raïssa.

Durant la etapa acadèmica va ingressar al Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), on va ascendir fins convertir-se el 1970 en el cap del partit al seu Stavropol natal, quan tenia menys de 40 anys.

El 1978 va ser nomenat secretari d’Agricultura al Comitè Central del PCUS i el 1980 va entrar al totpoderós Politburó. Des d’allà, juntament amb el seu mentor Iuri Andrópov, cap del KGB, va dirigir la regeneració del partit, que s’havia convertit en una gerontocràcia.

Líder reformista

Amb la mort de Konstantín Txernenko, el 1985, Gorbatxov va esdevenir secretari general del PCUS amb 54 anys, recent ets. La seva edat va ser un factor decisiu per al seu nomenament, després que els tres últims líders de la URSS morissin en un període de tres anys –Bréjnev, Andrópov i Txernenko-, cosa que amenaçava l’estabilitat de l’Estat.

El 1988 va ser escollit president del Soviet Suprem i cap de l’Estat.

Poc després d’arribar al poder va impulsar la Perestroika (reforma política) i la Glasnost (transparència informativa), amb les que va treure l’URSS de l’estancament econòmic, polític i cultural en què es trobava. L’accident nuclear de la central de Txernòbil (Ucraïna) el 1986 va ser la primera gran prova de foc per a la nova política de transparència.

En el terreny intern va introduir reformes polítiques i econòmiques i en el pla exterior va millorar les relacions amb Occident. Gorbatxev va reduir el pressupost militar, va obrir negociacions per reduir l’armament nuclear amb els Estats Units i va retirar les tropes soviètiques de l’Afganistan.

També va renunciar a la doctrina de sobirania limitada respecte dels membres del Pacte de Varsòvia, cosa que va donar peu a un procés que va culminar amb la caiguda del mur de Berlín i la dissolució o enderrocament dels règims comunistes de l’Europa oriental.

Les seves reformes van aconseguir l’objectiu de liberalitzar la societat soviètica però es van estavellar en l’àmbit econòmic i no van evitar l’escassetat.

Les polítiques del seu període van acabar amb la dictadura comunista però també amb la mateixa existència de l’Estat Soviètic, un fet que, de retruc, va transformar de forma profunda l’escenari internacional.

El 1990 va rebre el premi Nobel de la Pau però poc després va decebre a Occident amb l’enviament de tropes als països bàltics per reprimir-ne els moviments d’independència.

El 1991 va patir un cop d’Estat que, tot i fracassar, va marcar el seu declivi polític. El seu antic aliat i primer president rus elegit per sufragi universal, Boris Ieltsin, va capitalitzar la resistència al cop involucionista.

Pocs mesos després, el 25 de desembre de 1991, va confirmar la dissolució de la URSS i va dimitir del seu càrrec de president.

El paper de Gorbatxov en el final de la Guerra Freda li va valer una gran popularitat a Occident, on molts l’anomenàven Gorbi, però a Rússia va rebre moltes crítiques per la caiguda de l’Estat Soviètic.

Mostres de condol

El president rus, Vladímir Putin, ha expressat el seu “profund pesar” per la mort de Gorbatxov. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha afegit que Putin “enviarà demà un telegrama de condol als seus familiars i amics”.

La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, ha destacat que el “llegat” de l’expresident soviètic “no serà oblidat”.

“Gorbatxov va ser un líder de confiança i respectat. Va jugar un paper clau en el final de la Guerra Freda i va enderrocar el Teló d’Acer. Va obrir el camí cap a una Europa Lliure”, ha recordat .

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, s’ha mostrat “profundament entristit” per la notícia de la mort de Gorbatxov, al que ha definit com “un home únic que va canviar la història”.

“Va fer més que qualsevol altre individu per posar un punt i final pacífic a la Guerra Freda”, ha rememorat. “El món ha perdut un imponent líder global, multilateralista convençut i advocat incansable de la pau”, ha afegit.

El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, també s’ha declarat “entristit” per la mort de Gorbatxov. “Sempre he admirat el coratge i la integritat que va mostrar en portar la Guerra Freda a un final pacífic”, ha valorat en un missatge a les xarxes socials .

“En el moment de l’agressió de Putin a Ucraïna, el seu incansable compromís amb l’obertura de la societat soviètica roman com un exemple per a tots nosaltres”, ha afegit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.