Política

Itàlia viva

L’ambició topa amb l’ego

Matteo Renzi va néixer a Florència fa 47 anys. Li agrada presentar-se com “el millor alcalde que ha tingut mai Florència, la millor ciutat del món”. Va iniciar-se en política dins del Partit Popular Italià, un partit de centre i centredreta hereu de la Democràcia Cristiana. Va fer carrera dins del Partit Demòcrata perquè el que hauria estat el seu espai ideològic natural, el centredreta, estava monopolitzat per Silvio Berlusconi, que no ha deixat espai perquè creixessin líders forts. I Renzi tenia clar des de ben jove que volia arribar a dalt de tot. L’ex Cavaliere, amb qui Renzi ha tingut sempre molt bona relació, va reconèixer que el florentí hauria pogut ser un digne successor seu.

Renzi va liderar el Partit Demòcrata i va ser primer ministre. Gran admirador de la tercera via de Tony Blair, la seva intenció era desideologitzar el centreesquerra i apartar-lo de l’esquerra. Va fer una reforma laboral que competia a mà dreta amb la de Mariano Rajoy enemistant-se amb tots els sindicats. Va abandonar el partit deixant rere seu un rastre d’escissions i males marors que encara avui no s’han calmat. Lidera un partit de centredreta fet a mida, Itàlia Viva, que ha esdevingut el portaveu de les posicions de la patronal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.