Va ser l’abraçada de l’os. Marine Le Pen, com a sorpresa d’última hora, va anunciar ahir des de la tribuna de l’Assemblea francesa que donaria suport a la moció de censura de la coalició d’esquerres, la Nupes, contra el govern. Encara que la Nupes no fes el mateix amb la moció de censura presentada pel Reagrupament Nacional d’ultradreta de Le Pen, el cop d’efecte estava servit. I malgrat que la primera moció només sumés 239 vots en lloc dels 289 necessaris per tombar l’executiu. Això no és res més que un bon exemple del clima de confusió i bloqueig que viu la vida parlamentària del país.

A l’hora de defensar-se, la primera ministra centrista, Élisabeth Borne, va adoptar un to força desafiant, conscient que sobreviuria a aquestes embranzides perquè el grup de dreta dels Republicans, clau per decantar la balança, no s’unirien a les mocions. “Es tracta d’una unió contra natura amb la Nupes perquè tots dos no podrien governar conjuntament”, va criticar la cap de l’executiu referint-se a l’anunci de Le Pen i afegint-hi que això representaria “el desordre i el caos”. En canvi, va voler recordar les esmenes al pressupost del 2023, en l’origen d’aquestes mocions, que s’havien incorporat al text inicial.

Perquè el conflicte a l’Assemblea prové de la decisió de l’executiu d’aplicar el dispositiu que permet la Constitució d’aprovar els comptes per decret llei quan no es disposa d’una majoria parlamentària. Així ho va fer saber la primera ministra dimecres passat i, l’endemà, hi va tornar anunciant un segon decret llei per als pressupostos de la Seguretat Social.

Automàticament, l’oposició pot presentar mocions de censura per comprovar si hi ha una alternativa a l’executiu. De fet, ahir a la nit es votava una tercera moció de l’esquerra pel decret llei dels comptes de la Seguretat Social. I, en les pròximes setmanes, aquest ritual sense solució es repetirà una desena de vegades quan els diferents textos vagin al Senat i tornin.