L’OTAN descarta que Rússia ataqués Polònia
L’Aliança Atlàntica rebutja que el míssil que va matar dues persones en territori de la UE fos rus i apunta a la defensa aèria ucraïnesa
Varsòvia reconeix que no hi ha proves que l’explosió fos causada per un projectil de Moscou
L’explosió que es va produir dimarts a Przewodów, un poble polonès pròxim a la frontera amb Ucraïna, no va ser com a conseqüència d’un “atac deliberat” rus, sinó d’un míssil de defensa antiaèria ucraïnès. Això és el que apunta l’anàlisi preliminar de l’OTAN sobre l’incident que va causar dues morts a la població del sud-est de Polònia, tot i que Kíiv descarta aquesta hipòtesi i insisteix a culpar-ne Rússia. A falta de concloure encara les investigacions, el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, va precisar ahir que no tenen “cap indici” que Rússia estigui darrere de l’explosió ni que el Kremlin tingui plans d’atacar l’OTAN. “L’anàlisi preliminar suggereix que és probable que (l’explosió) fos causada per un míssil d’autodefensa ucraïnès”, va assegurar Stoltenberg en una roda de premsa després de la reunió d’ambaixadors aliats convocada d’urgència per abordar l’incident a Polònia. La hipòtesi que guanya ara més força a l’Aliança Atlàntica és que l’explosió la provoqués material ucraïnès en una resposta defensiva a un atac aeri massiu de Rússia sobre Ucraïna.
És per aquest motiu que, malgrat que el míssil es va disparar des d’Ucraïna, Stoltenberg va sortir ràpidament al pas per defensar el país perquè el material estava sent utilitzat per “defensar el seu territori d’atacs amb míssils de creuer russos”. “No és culpa d’Ucraïna. És Rússia la que té l’última responsabilitat, pel fet de continuar la guerra”, va subratllar el noruec, i va remarcar que Kíiv té “tot el dret a defensar-se com a estat sobirà”. “Si Rússia deixés de lluitar, la guerra s’acabaria. Si Ucraïna deixés de lluitar, seria Ucraïna la que estaria acabada”, va il·lustrar així Stoltenberg els dos escenaris.
L’OTAN va fer públiques les seves conclusions preliminars sobre l’incident, que van també en la línia de les dels Estats Units, poc després que Polònia admetés que no hi havia cap prova que indiqués que es podia tractar d’un atac rus. “No hi ha indicis que s’hagi produït un atac intencionat contra Polònia”, va declarar el president polonès, Andrzej Duda, després de reunir-se amb el govern. Varsòvia va renunciar així també a invocar l’article 4 de l’OTAN, que preveu consultes entre els aliats quan un membre sent amenaçada la seva integritat territorial o seguretat. Com l’OTAN, Varsòvia també va culpar Rússia de ser la responsable final del succés.
En plena inquietud provocada per l’explosió a Polònia, Stoltenberg va fer una crida a la prudència. Cal “mantenir la calma” i evitar “escalades innecessàries”, va indicar el secretari general de l’OTAN, que va afirmar que la guerra també pot tenir “conseqüències” en territori aliat. “Aquest incident és un resultat directe de la guerra en curs. Demostra que la guerra continua creant situacions perilloses”, va afegir.
Tot i l’incident, Stoltenberg va refermar el compromís amb continuar aportant sistemes de defensa antiaeri a Kíiv. A més, va insistir que, en cas d’una possible negociació de pau entre les autoritats ucraïneses i russes, és important que Kíiv tingui força al camp de batalla. Les negociacions de pau, va remarcar, dependran de la força que cadascuna de les parts tingui sobre el terreny. “La millor forma de poder garantir la probabilitat d’una solució pacífica negociada és donant suport als ucraïnesos al camp de batalla”, va dir el secretari general de l’organització.
Davant les informacions sobre l’incident a Polònia, que van fer saltar les alarmes a les capitals occidentals, Stoltenberg va reivindicar la reacció prudent de l’OTAN. “La coordinació que hi ha hagut entre els aliats, les respostes cautes i el missatge que primer calia aclarir els fets abans de treure conclusions mostren que l’OTAN va reaccionar de manera prudent i responsable”, va defensar.
A falta de tenir conclusions més completes sobre l’incident, l’aliança continua les tasques per investigar els detalls de l’explosió. “Continuarem seguint la situació de prop i continuem units per fer tot el que sigui necessari per protegir tots els aliats”, va dir Stoltenberg. A més, va insistir que l’OTAN està “preparada per a situacions com aquesta”. “En els moments en què es produeixen incidents”, va remarcar el noruec, l’aliança “està preparada per evitar que es perdi el control”.
LES FRASES
La majoria del G20 condemna amb fermesa la guerra
Els països del G20 van aprovar ahir una declaració final que recull que “la majoria dels membres condemnen la guerra a Ucraïna” i “reclamen la retirada total i incondicional de Rússia del territori ucraïnès”. “La majoria dels membres condemnen amb fermesa la guerra a Ucraïna i destaquen que està causant un immens patiment humà i augmentant les fragilitats existents en l’economia global”, diuen els vint en el document final, en què s’admet que hi va haver “altres posicions” sobre la situació a Ucraïna durant les discussions a l’illa indonèsia de Bali.
L’Assemblea de l’ONU denuncia l’ocupació russa de Crimea
Una comissió de l’Assemblea General de l’ONU va aprovar ahir una resolució en què denuncia com il·legal l’ocupació russa de la península ucraïnesa de Crimea i que “condemna les violacions i els abusos dels drets humans” perpetrats contra la població d’aquesta zona. El text, centrat en la situació dels drets humans a Crimea i impulsat per Ucraïna i alguns dels seus aliats, va ser aprovat amb 78 vots a favor, 14 en contra i 79 abstencions. En la resolució, la comissió “exigeix que la Federació Russa posi fi de manera immediata a la seva agressió contra Ucraïna”.
El Kremlin lloa la resposta “prudent” dels Estats Units
El Kremlin va destacar la prudència dels Estats Units respecte de la caiguda d’un míssil, dimarts, en territori polonès al costat de la frontera amb Ucraïna, després que el president nord-americà, Joe Biden, hagués dit que era poc probable que el míssil hagués estat disparat des de Rússia. En unes declaracions força inusuals tenint en compte l’actual clima de confrontació, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va lloar la reacció “continguda” i “professional” dels EUA, que va contrarestar amb “l’absolutament histèrica” resposta de Polònia i altres països.
El líder txetxè, Ramzan Kadírov, en crida i cerca
Els Serveis de Seguretat d’Ucraïna van posar ahir en crida i cerca el líder de Txetxeània, Ramzan Kadírov, considerat un dels homes forts del president rus, Vladímir Putin. Kadírov és un fervent defensor de la guerra d’Ucraïna i ha enviat al front de batalla diverses tropes.
El director de la CIA es va reunir amb Zelenski
El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va afirmar ahir que s’havia reunit dimarts amb el director de CIA, William Burns, que és de gira per Europa, per debatre la guerra a Ucraïna. “Hem parlat de tots els temes que són importants per a Ucraïna”, va dir Zelenski.
Berlín ofereix al govern polonès reforçar l’espai aeri
El govern del canceller Olaf Scholz va oferir ahir a Polònia els seus caces Eurofighter per reforçar la vigilància del seu espai aeri arran de l’impacte d’un míssil al seu territori, així com la possibilitat d’ampliar el termini del desplegament del sistema antimíssils Patriot a Eslovàquia.
Feina per restablir l’electricitat
Diverses regions d’Ucraïna treballen per restablir el subministrament elèctric després dels atacs amb míssils russos de dimarts contra infraestructures crítiques a tot el país, mentre la població mira d’adaptar-se a la falta de llum i calefacció. El nombre de llars sense subministrament elèctric varia entre dos i quatre milions, ja que s’estan aplicant talls d’emergència a diferents punts del país, segons va informar el vicepresident de l’oficina presidencial d’Ucraïna, Kirilo Timoixenko.
El responsable ucraïnès va advertir que les interrupcions continuarien durant dos o tres dies més, tot i que en algunes regions com Lviv, Kíiv i Khmelnitski ja s’ha aconseguit estabilitzar la situació. Tot i això, en aquests moments només el 30% de les llars a la regió occidental de Lviv poden consumir electricitat alhora, segons va revelar ahir el governador, Maksim Kozitski, en una compareixença. Kozitski va explicar que sis dels tretze míssils russos que van caure a la regió havien aconseguit eludir els sistemes de defensa aèria i van impactar en tres instal·lacions de la infraestructura essencial, incloses dues que ja havien estat colpejades en l’onada d’atacs del mes passat. Malgrat tot, mentre que dimarts el 80% de la ciutat de Lviv estava sense electricitat, ahir la majoria dels usuaris ja tenien restablert el subministrament a casa seva.