Societat

“Pots tenir temps per a tu i els altres”

La Roser i l’Esther s’han prejubilat, comparteixen aficions i dues hores a la setmana fan voluntariat en la Fundació Iluro

Acompanyen persones grans que viuen en residències a fer passejades amb un tricicle adaptat

Al març farà un any que la Fundació Iluro té circulant per Mataró un tricicle que acompanya persones grans que viuen en residències a fer passejades per la ciutat. El programa En bici sense edat és un més dels molts que l’entitat de la capital del Maresme porta a terme gràcies al voluntariat. Roser Cantó i Esther Collado són bones amigues i fa temps que surten amb un grup per fer bicicleta de muntanya. Als 64 anys, han vist l’oportunitat de prejubilar-se. “Quan hi arribes, és el moment de parar’aturar-se i escoltar el que vols fer”, explica la Roser, que no va dubtar a engrescar-se en el darrer projecte de la Fundació Iluro per donar la possibilitat de fer aquestes rutes i anar a llocs que els més grans recorden i volen tornar a visitar. “Veus la cara de felicitat que fan i és un tresor compartir les seves experiències i records”, assegura l’Esther, que abans de començar va rebre la formació per “guanyar seguretat, amb l’escolta i la mirada cap als més grans”.

Les dues voluntàries dediquen un parell d’hores cada setmana per fer d’acompanyants i conduir el tricicle que la Fundació Iluro va adaptar per oferir el servei a les residències de la ciutat. La responsable de l’Acció Social de l’entitat, Mireia Valls, assegura que la resposta ha estat un èxit i gràcies als convenis per cobrir l’assegurança poden surten a passejar per parelles. “El projecte és per a persones grans o amb mobilitat i reduïda i va sorgir arran de la pandèmia per lluitar contra l’aïllament i la soledat no volguda”, explica Valls, que mobilitza un equip d’una vintena de voluntaris amb tots els projectes que porten a terme, sobretot en l’àmbit cultural i de foment de la lectura, però també en l’esportiu, adreçat a malalts oncològics. “És una veritat contundent que la majoria són dones”, reconeix la responsable del voluntariat, que es mostra agraïda de la solidaritat i la fidelització dels voluntaris que “fan una tasca ben feta”. A canvi, “el retorn del que reben és molt gran”.

Entre els qui dediquen una part del seu temps als altres hi ha un percentatge elevat de professores jubilades. És el cas de la Roser, que va tancar l’etapa com a mestra d’educació infantil i que, durant la seva trajectòria professional, també havia assumit tasques de direcció. “El treball d’equip és el que més m’agrada”, diu satisfeta del nou tàndem que formen dalt del tricicle amb els nous companys de viatge.

El nou servei impulsat per la Fundació Iluro treu a passejar els més grans, però també vol fomentar un envelliment actiu dels voluntaris, a la vegada que aposta per un model sostenible i saludable per fer les passejades. “Un cop jubilats, tenim moltes més hores, i has de saber compaginar temps per a tu i per als altres”, defensa la Roser, que, amb la seva companya, també dedica hores a preparar el programa Temps d’avui que s’emet a Mataró Audiovisual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.