Política

MERCÈ MARÍN I PLANAS

ALCALDESSA DE MONTGAT (JUNTS)

“A ERC diuen que volen participar, però no aporten res, més aviat frenen”

“Quan vam arribar faltava personal a l’Ajuntament i l’ambient estava molt crispat, ara encara falten treballadors però l’ambient és diferent”

“En aquesta Barcelona global, que s’expandeix, nosaltres hem de resistir i conservar l’essència de poble”

Nosaltres hem vingut a treballar, no sols a pensar i ja ens hi posarem d’aquí a quatre anys
Hi ha la vida real i l’administració. Aquí les urgències acaben esdevenint emergències
Volem ser com el Vallès, com Sant Cugat, però no podem ser-ho, hem d’assumir la realitat

Mercè Marín (Montgat, 1963) és diplomada en turisme i ha dedicat gran part de la seva vida professional a la seva passió: el turisme, el comerç i l’emprenedoria. Va prendre possessió del càrrec el 4 de maig del 2022, en substitució d’Andreu Absil, del PSC, amb el suport dels grups del PSC (3), JuntsxMontgat (3), SOM de Montgat (2) i un regidor no adscrit (que s’havia presentat per Ciutadans a les municipals), amb un total de 9 vots a favor dels 17 regidors que formen el ple. Això li dona majoria absoluta. Absil (PSC) va ser alcalde des del desembre del 2019 fins ara gràcies al pacte entre el PSC, JuntsxMontgat i SOM de Montgat. Durant aquest temps de mandat ella ha estat regidora delegada de Desenvolupament Econòmic, Empresa i Emprenedoria, Cultura, Consum i Comerç.

Va ser escollida alcaldessa el maig passat. Tot just tindrà encara no un any per governar. No és gaire temps...
No. Amb l’acord que vam fer amb l’alcalde anterior, Andreu Absil –que ha estat dos anys alcalde i jo aquest últim–, l’alcaldia ha estat molt compartida, amb un projecte dels nou regidors que vam fer la moció de censura i que hem tirat endavant tot aquest temps. És cert que és poc temps per deixar-hi la meva empremta, però el projecte l’havíem iniciat dos anys enrere.
Vist en perspectiva, es penedeix de les condicions del pacte de govern que ha donat quasi dos anys i mig de mandat al PSC i només un a Junts?
No, no. Era un pacte just: ells havien tret més vots que nosaltres.
Com valora la relació amb els diversos socis de govern?
Molt bona! Hi ha un ambient de complicitat i confiança.
Què és més incòmode: governar amb el PSC, a qui vostès al Parlament anomenen “el partit del 155”, o tenir el suport des de fora d’un trànsfuga de Ciutadans?
És que jo soc molt poc política, soc més montgatina que política. Governem amb persones. Sí que és veritat que el PSC representa el que representa, però jo a Montgat governo amb l’Andy, en Carlos i la Tània, que és, a més a més, independentista. El trànsfuga, el Luis Antonio, és el discjòquei de quan jo era joveneta... El conec de tota la vida. No l’he vist mai com a polític.
En la seva presa de possessió del càrrec, ERC li va demanar un govern “més participatiu”. Veu possible millorar el diàleg amb l’oposició?
És complicat. Ho intentem, però les paraules que rebem d’ells, tot i que ens diuen que sí, sí, que volen participar, no aporten res, més aviat frenen. Nosaltres hem vingut a treballar, no sols a pensar i ja ens hi posarem d’aquí a quatre anys. No tenim temps per pensar. Hi ha coses que s’han de portar ja pensades des de casa.
Hi ha ressentiment?
Segurament a l’inici, sí. Potser no s’ho esperaven. És humà.
En canvi, vostè va demanar al seu partit no trencar el pacte de govern amb ERC a la Generalitat. Continua pensant el mateix vist com està anant tot?
Sí, continuo pensant el mateix. Crec que va ser un error. Som on som i defensem influir des de fora, i intentarem fer el màxim, però com a ajuntaments petits ens anava molt bé tenir interlocutors directes a la Generalitat. Tenir el whatsapp d’un conseller per fer-li una consulta, et permet tenir la resposta més ràpida. No et fan cap favor, evidentment, però tot va més àgil. Als ajuntaments grans, és diferent. Entenc la decisió, però continuo pensant que hauríem fet molta més feina a dins de la Generalitat.
Segons Andreu Absil, quan van arribar es van trobar l’Ajuntament, per dir-ho ras i curt, fet un desastre. Què s’havia fet malament o què no s’havia fet?
És més el que no s’havia fet que el que s’havia fet malament. Per exemple, ara que han arribat els fons Next Generation, no hi havia projectes ni personal. Els hi hem hagut de posar nosaltres. Quan s’obre un procés de subvencions, has de presentar en dos mesos els projectes.
En el seu discurs com a alcaldessa es va queixar de la manca de personal a l’Ajuntament. No arriben a tot?
Ara comencem a arribar-hi una miqueta. És molt complicat. Quan vam entrar, una de les qüestions que volíem treballar era la falta de personal. L’ambient estava molt crispat. Hem fet molts processos i ha entrat gent. Continua faltant personal, però l’ambient és diferent. A mi, que vinc de la privada, em va xocar molt com funciona l’administració. Hi ha la vida real i com funciona l’administració. Aquí les urgències esdevenen emergències. Un exemple: necessito una persona aquí, i la resposta és que t’arribarà al cap de sis mesos, i el problema és que d’aquí a sis mesos en necessitaré tres, de persones. I tot va així... Em rebel·lo moltes vegades contra això. Ens agradaria tenir més personal fix, perquè hi ha molta gent interina, molts plans d’ocupació... Anem fent oposicions i anem entrant-hi gent.
La llei de contractes de l’Estat ho està posant difícil a molts consistoris perquè és una norma, diuen, massa rígida. La font dels problemes de l’Ajuntament és aquesta?
Tot hi suma. Tu has de fer els mateixos procediments que ha de fer Badalona o qualsevol altra ciutat gran però no tens el mateix personal. Per comprar gomes, bolígrafs, has de fer una sèrie d’informes... És molt feixuc. Per als ajuntaments petits és un dels aspectes que fan que no puguis arribar a tot.
En els darrers anys s’han fet molts canvis en la carretera general per tal de reduir l’impacte sobre la població. Diria que pacificar l’N-II a Montgat és més a prop que lluny?
Sí. De fet, hem tingut reunions amb la conselleria de Territori per pacificar el Maresme sud: començar a Montgat i acabar a Mataró. Hem tingut diverses reunions per parlar de trams. En l’última reunió es va dir, si no recordo malament, que es començava la licitació. Ja hem vist dibuixos de com quedaria, perquè s’unifiquin les zones urbanes i les vies, perquè es vegi tot un passeig.
Quins són els grans reptes de futur de Montgat?
L’estabilització de la platja. Fa molts anys que és un tema del qual no se’n parla. L’any 2013 ja hi va haver un acord entre els municipis del Baix Maresme i el ministeri responsable. Quan hi va haver els diners, aleshores alguns pobles van dir que no els interessava, i nosaltres, per exemple, ens vam quedar sense projecte. Nosaltres sí que ho volem i tenim la sort que els municipis de Montgat i Tiana som Maresme però alhora també àrea metropolitana, i ho estem treballant juntament amb Badalona i Sant Adrià de Besòs, i ara estem en aquest impasse. Hem fet els dibuixets i sembla que el ministeri va per feina. Un altre dels projectes seria el de les plataformes de les antigues fàbriques d’Explosivos Río Tinto i de Lejía Conejo. Fa trenta anys que vam pacificar aquella zona i ja seria hora de poder-hi fer alguna cosa. Hem començat també l’avanç de planejament de Mallorquines Nord, on hi ha un parell de fàbriques obsoletes i deixades.
Montgat té previst créixer d’una manera important a les Mallorquines. No la preocupa que un creixement com el previst en la modificació del pla general metropolità en aquest sector desequilibri la ciutat?
Prefereixo que parlem de poble, perquè això de dir-ne ciutat... A mi m’encantava el Montgat en què vaig néixer, amb sis mil habitants, i després amb vuit mil: era perfecte, era molt més poble. Ara tenim 12.300 habitants. Es van treure les fàbriques contaminants i hem tingut un Residencial i unes Mallorquines, que són poble també. Tenen qualitat urbana i déu-n’hi-do la gent que de cop i volta va venir. L’ampliació del pla de Montgat va ser més costosa: amb carrers que s’han de mantenir. Amb això vull dir que al final tens unes zones degradades o indústries que no funcionen. Ja m’agradaria que en comptes de fer més pisos poguéssim tenir un polígon industrial i hi vinguessin empreses, però no podem competir amb l’oferta de terrenys industrials del Vallès, ni per dimensions ni per comunicacions. Tenim els que tenim, i ens ha costat omplir-los. Tenim el comerç que tenim. Montgat està dividit per la carretera, per la B-20, pel tren, a banda dels seus propis turonets. O fem alguna cosa ara amb el planejament i agafem tot l’àmbit, o demà passat, com ha passat amb l’illa Farggi, els propers consistoris diran que sí que es facin tres o quatre Farggi dins de la Montgatina, perquè hi caben. Si ara es fan 400 habitatges repartits en tot l’àmbit, el poble respirarà més. O som un Vallès o un Sant Cugat, i no ho podem ser. Hem d’entendre la realitat que tenim: hem d’anar a zona urbana amb comerç. És el que encaixa a Montgat. A mi m’agradaria ser alta amb ulls blaus, i soc com soc [riu]. Montgat és així i és una gran oportunitat. En altres ampliacions no hem pogut dir-hi res, i en aquesta s’hi pot participar. Al final no és avui, sinó que hem de pensar en demà. Hem de donar temps al temps per preveure els serveis que necessitaràs quan tinguis aquesta nova població.
En la pacificació dels terrenys que havien estat d’Explosivos Río Tinto i de Lejía Conejo, necessitaran una forta inversió per descontaminar els terrenys.
Depèn del que s’hi faci. No has d’aprofundir gaire. Són terrenys de l’Àrea Metropolitana. Aquesta és l’altra! A Montgat, per fer qualsevol cosa, has de demanar permís al Ministeri de Costes, a la direcció del Litoral de la Generalitat, a l’Àrea Metropolitana... Tu pagues, però has de demanar permís a tothom!
Montgat sempre s’ha mogut en aquest dilema: si és més porta del Maresme que final de l’àrea metropolitana. Aquest debat, avui que la Barcelona global s’expandeix cada cop més, encara té sentit?
Els temps canvien. És temps de globalització. Quan jo era jove, i es va crear la Corporació, jo defensava que era maresmenca, no volia pertànyer a Barcelona, no volia que se’ns diluís. Fins ara Barcelona ha xuclat el que tenia al voltant. Amb el nou pla director urbanístic (PDU) que ens han ensenyat, amb eixos verds, que la gent treballi i visqui a quilòmetre zero, sembla que passarem d’aquest xuclar a una Barcelona més global. Hem de resistir amb essència de poble.
Quina és la relació del govern de Montgat amb la inestable Badalona?
Bona. Tenim bona relació tant amb Tiana com amb Badalona i el Masnou.
En la seva vida professional és treballadora per compte propi. Això dels autònoms creu que algun dia tindrà solució?
No! La veritat és que, com que tenim aquesta mentalitat de treballar i de no agafar mai cap baixa, també ens costa canviar. Espero que algun dia se’ns tracti com la força real que som i es tingui en compte l’impuls i el creixement que donem a Catalunya. A Montgat hem impulsat molt l’emprenedoria femenina justament per això. Al final és un gran motor. Fiscalment no tant, però!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.