Gran angular

El moment decisiu de l’energia eòlica marina

El 2023 ha de ser l’any en què comencin a cristal·litzar projectes de l’energia del vent al mar, amb l’aprovació dels POEM i la subhasta de projectes

Els promotors insisteixen que el territori ha de ser al centre del projecte

Amb l’aprovació dels Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), el desenvolupament de l’energia eòlica marina entra en l’any decisiu, amb la perspectiva que Catalunya pugui arribar a captar un GW dels tres que l’Estat espanyol ha establert en la seva planificació.

Ara per ara, les mirades es concentren en una de les zones del POEM, l’àrea de la badia de Roses, on fins ara sis empreses hi han presentat projectes, alguns dels quals de magnitud remarcable, com el Catwind del grup Cobra, de 1.200 MW de potència, i els Tramuntana de Sener, Gavina d’Iberdrola i Creus de Ferrovial, tots tres de 500 MW de potència cada un. Per a Jaume Morrón, gerent d’EolicCat, “de ben segur que quan s’obri la subhasta, que previsiblement serà durant el segon semestre de l’any, hi haurà més candidats, i vindran grans operadors danesos, alemanys o britànics”.

Justament, en parlar de subhastes, tothom roman expectant al voltant de quines seran les regles del joc, sobre quin volum en MW es licitarà, quina hauria de ser la mida màxima dels projectes o si es convocaran, talment com al Regne Unit, dues subhastes diferenciades, una que assigna espai i capacitat i una altra que marca tarifa. També podria passar que aquesta primera subhasta s’adrecés a projectes pilot, presèrie, per posar a prova tecnologies.

Jaume Morrón, tot observant el cas d’Escòcia, on s’estan desenvolupant 15 GW, parteix d’una certesa: “Aquí el que ens cal són GW, hem d’anar a cercar una generació massiva, a executar.” A banda del model britànic o el dels EUA, molt basats en el preu més competitiu de l’energia, hi ha el danès, en què es cerca la competència, però hi ha una preselecció de les empreses que van al concurs per garantir-ne la capacitat tecnològica. Aquí, segons el gerent d’EolicCat, “s’hauria de mirar sobretot el desenvolupament local”: “En el cas de l’Empordà, es crearia molta ocupació en el procés de construcció i en els trenta anys d’operació, amb tasques qualificades, com la vigilància ambiental, que contribuirien a diversificar l’economia.”

Raquel Juan, project manager de Sener, que promou conjuntament amb BlueFloat per al golf de Roses el projecte Tramuntana, ha explicat en una jornada sobre eòlica marina convocada pels Enginyers Industrials de Catalunya que “cal posar el territori al centre del projecte, fins al punt que participi en la propietat”. Defensa l’escrupolositat del projecte en el respecte del medi amb un estudi publicat pel Journal of Marine Science and Engineering que sosté que l’impacte del projecte és moderat en aspectes com terbolesa i sedimentació, soroll submarí, circulació hidrodinàmica o alteració de camps electromagnètics. Així mateix, afegeix Raquel Juan, hi ha compatibilitat d’usos: “S’ha ubicat el parc en zona de veda i se soterraria la línia d’evacuació a prou fondària per garantir la pesca i les activitats nàutiques.” Hom també destaca que els ports de la zona podrien participar en la cadena de subministrament, ja que bona part de l’assemblatge dels aerogeneradors es fa a l’espai portuari.

Tot i les nombroses reunions entre promotors i territori, hi ha contestació, com la de l’Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí, que està en contra del que considera “un model obsolet de multinacionals que controlen el mercat de l’energia”, com es diu en el seu manifest. Explica que “el fet que l’energia produïda sigui verda no vol dir que el projecte sigui en cap cas sostenible, com ho evidencien les grans afectacions que es preveuen a curt i llarg termini en la pesca, el paisatge, el medi ambient i el turisme” i “sobretot quan ja s’està caminant cap un model alternatiu de democratització de l’energia”. La plataforma no només expressa la preocupació per l’impacte dels molins al mar, sinó també pel que pugui ocasionar al territori, com ara la connexió de la línia des del mar fins al centre de distribució, que, a parer seu, podria afectar el parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà i altres espais d’interès natural.

Tecnologia disruptiva de vent i mar

La firma X1 Wind, amb la seva disruptiva tecnologia PivotBuoy, un sistema d’ancoratge que permet l’orientació passiva de la plataforma i un disseny que redueix acer i fa guanyar en estabilitat, és l’exemple que l’eòlica marina és el millor banc de proves per a la recerca. Per això, el seu CEO, Àlex Raventós, creu que “en les subhastes, caldria incloure parcs precomercials, que podrien estar a l’aigua el 2026, que permetrien innovar i aprendre més sobre pacte ambiental”.

Des de l’enginyeria Youwind es parteix del fet, com diu la cofundadora Anna Rivera, que “a Europa s’està fent tard, que no s’arribarà a complir el propòsit de la UE de generar 8,5 GW cada any i que això és, en part, perquè hi ha falta de personal qualificat.” És per això que la firma ha dissenyat, per accelerar el procés, una plataforma IT amb quatre aplicacions perquè els promotors puguin resoldre tots els dubtes en els àmbits tècnic i de costos: “Decidir si la plataforma ha de ser flotant o fixa, quina ha de ser la tecnologia de cimentació, quines són les millors turbines, els tipus de cable, si cal subestació o no, etc.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.