Vaig començar com a regidora única i vam arribar als set regidors en les últimes eleccions, fet que es pot considerar un resultat històric. En l’oposició es viu amb la responsabilitat de fer un seguiment del govern i de ser capaç de denunciar allò que no està bé i també de fer propostes en positiu, però també amb certa frustració. Són gairebé 16 anys de majoria absoluta del PSC i d’un gran esgotament. Moltes vegades les frustracions que traslladem de la ciutadania queden en fons perdut. No tenen solució.

Hi ha manca de transparència sobretot. En l’oposició ens trobem convocatòries que no arriben, ens posen traves per tenir accés a la informació municipal i no tenim espais on poder consultar-la. Ens demanen instàncies, o els tècnics no ens contesten. És un camí d’obstacles. A més, les propostes que fem en els plens amb preguntes i mocions focalitzades en el municipi queden en un calaix. El govern les aprova perquè saben que són bones per al municipi però demoren la seva execució i això perjudica directament la gent de Pineda.

Des de l’endemà de les eleccions del 2019, o sigui des del minut 1, treballem com a grup municipal i força de Pineda per acabar assolint l’alcaldia. Som la veritable alternativa al govern socialista i volem el canvi, que arribi no només el primer govern republicà, sinó que tinguem per primera vegada una dona alcaldessa. Els escenaris són aquests, o quatre anys més d’un govern monocolor socialista que no ha aconseguit una transformació evident del municipi o un canvi que finalment el faci possible.

És un d’aquests debats que es van arrossegant des de molts mandats. El PSC el va obrir quan va fer l’obra de la plaça Espanya. Calia equilibrar el que va suposar l’eliminació d’aquesta part emblemàtica de la forma com la teníem entesa els ciutadans. El fet d’arreglar aquest espai portava la necessitat d’adequar urbanísticament la plaça de les Mèlies. Se’n va fer només una part d’un projecte que tenia una fase següent. Però aquella reestructuració de la plaça com a lloc emblemàtic va quedar en una promesa del PSC que no s’ha complert. Cal dignificar aquesta zona. Estem convençuts que condicionant la part històrica, a banda de les polítiques de barri, que representa el centre de Pineda, serà un atractiu per convertir-lo en un punt de trobada.

La pandèmia va aturar l’activitat a tot arreu com ara en les entitats i associacions i les empreses ho van passar molt malament. En aquests casos l’administració pública té l’obligació d’estar al seu costat. Ara bé, que es posi la pandèmia com a excusa per no haver executat projectes a nosaltres no ens val. D’aquests 16 anys de majoria socialista en cadascun dels exercicis pressupostaris s’han anat arrossegant milions de romanents no executats que han anat passant d’un exercici a un altre. Hi ha projectes proposats el 2007, ja amb majoria absoluta, que s’han anat arrossegant. Per exemple, la rehabilitació de molts espais públics, com ara l’espai del barri del Carme, el passeig marítim no només per la part del mar sinó de la del municipi, i d’altres. En el moment en què la pandèmia ja no impedeix tirar endavant projectes, n’hi ha d’encallats. Un exemple claríssim és la biblioteca del Poblenou, una promesa de l’alcalde des de fa anys. No només no ha complert la paraula i és molt greu, perquè la biblioteca suposa no només un espai d’accés a la cultura sinó de cohesió social i de treball comunitari.

El que veig és que és imprescindible tenir un compromís veritable amb la ciutadania. S’han de tancar moltes ferides perquè hi ha molta gent que no sent la institució com a seva i no li és propera. És una feina que no és tan agradable com inaugurar un espai públic i bonic però que és important. No s’ha estat a l’altura. Cal donar aquells serveis a la ciutadania que ara no s’estan donant. Hi ha moltes persones que tenen dificultats econòmiques i entitats que estan cobrint les necessitats de moltes famílies, barris on s’ha percebut la sensació d’oblit. Tot això, ho afrontaria des dels primers dies, a banda de treure la pols a molts projectes. No tot és fer promeses d’inversions milionàries sinó fer veure el compromís de l’Ajuntament amb polítiques públiques i socials.

L’habitatge és un problema aquí i arreu del país perquè no permet l’emancipació dels joves i posa en situació molt complicada famílies que l’han perdut o estan en situació molt precària. L’Ajuntament ha de posar a disposició tota les eines que tingui. L’Incasòl ja va posar a disposició un solar perquè considera Pineda dins els municipis prioritaris a l’hora de potenciar l’habitatge, però un any després l’Ajuntament encara ha de completar els tràmits exigits per signar el conveni i tirar endavant una promoció de 32 habitatges de lloguer social. Tenim un atur elevat i precarietat laboral i no ens podem permetre allargar situacions com aquestes i fer una política valenta d’habitatge.

Molts veïns anaven o van comprar a altres municipis buscant altres ofertes, però el nostre teixit comercial, tant al Poblenou com al centre de Pineda, també és fort i ha superat moments complicats com la pandèmia. La força del teixit urbà i social dels barris acaba determinant l’èxit del comerç local i aquí la gent ha decidit promoure la compra local perquè hi troba productes de qualitat.

El nostre model turístic a vegades pateix com altres municipis d’oferir sobretot activitat relacionada amb el sol i la platja durant els mesos d’estiu. El govern no té un model propi. El model esportiu ha crescut a remolc d’algun municipi veí i no és ferm. Culturalment hi ha activitats potents que organitzen entitats del municipi relacionades amb el teatre o el cinema, però hem de fugir de certàmens de “bellesa” de l’estil miss mundo o míster España, també pels valors que representen. Hem d’ampliar la mirada i tenir una oferta més desestacionalitzada.

Primer de tot estic molt contenta que finalment s’hagi tancat la causa i s’hagi absolt el cap de la policia. Era una situació que clamava al cel que havia d’acabar així. Em sap greu la inhabilitació dels dos regidors socialistes, que l’únic que van fer va ser acompanyar els ciutadans aquell dia, però l’absolució del cap de la policia és una mostra més de la persecució constant de la causa independentista, d’aquest engranatge que busca una revenja pels que actuen en defensa de la democràcia.

Ens hi hem pronunciat en contra. Ja tenim un servei de DNI que ve al municipi i es pot aprovar una ampliació. L’alcalde creu erròniament que tenir una teòrica oficina del DNI ens dona un estatus de cocapitalitat de l’Alt Maresme. Al principi va dir que portar la Policía Nacional a Pineda serviria per tenir més seguretat, però se’n va penedir perquè queda clar que el DNI no té res a veure amb portar més agents. Ara diu que això reactivarà l’activitat econòmica de Pineda però no sabem ni on la vol fer.

Vaig ser-ne companya com a regidora el 2011 i el 2015 i la pressió que tinc sobretot és la de convertir-me en la primera alcaldessa del municipi. El president s’estima tant el municipi que voldria una alcaldia republicana. Com a ciutadà ens ajuda i ajudarà el municipi per sobre de tot sigui quin sigui el color polític de l’alcalde. Podem generar un canvi al municipi com el que està fent ell a la Generalitat i això és una motivació més per treballar.

Sé qui ho fa però ERC i el PSC tenen els mateixos alcaldes i alcaldesses en els seus grups parlamentaris. Dient-ho volen menystenir l’activitat política d’una dona que és rival en aquest àmbit. Al Parlament també treballo per la comarca i el municipi perquè soc la representant del Maresme. Després de les eleccions ja veurem si continuo al Parlament. En qualsevol cas, si soc alcaldessa prendré la decisió que més convingui a la ciutadania.