Política

FRANCESC COLOMÉ I TENAS

ALCALDE DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS (JUNTS)

“Ser Vila Europea de l’Esport l’any vinent serviria per situar-nos al mapa”

“A les parelles sempre hi ha friccions, però ara la relació és bona i estem condemnats a entendre’ns”

“La meitat de les places han de ser públiques, se situarà a 50 metres de l’hospital de Granollers i la connectarem amb la plaça de Catalunya”

Sempre cal millorar i escoltar el ciutadà, però tenim qualitat de vida i la gent vol venir a viure aquí
Tenim elaborat un pla per mitjà del qual unirem tots els pobles del municipi amb carrils bici
Ens costa cobrir places dels plans d’ocupació i això vol dir que alguna cosa no estem fent bé

Funcionari de l’Ajuntament de Granollers durant 26 anys i en política des del 1999, Francesc Colomé fa 12 anys que és alcalde de les Franqueses del Vallès i es tornarà a presentar per encadenar un quart mandat.

Per què ha estat tan difícil la relació amb el soci de govern?
Les parelles tenen això, sempre hi ha friccions i punts de vista diferents. La roba bruta s’ha de rentar a casa. Vam fer un pla d’actuació municipal amb un centenar de punts i per petits matisos els socialistes ens ho van boicotejar dins del govern. Vam dir prou, que no podia ser i quan no ens van fer cas vam haver de prendre una decisió.
Però ara la relació és bona?
És correcta i ens entenem en la mesura que tot el que portem als plens ho aprovem per majoria. Tenim un mateix model de municipi i això ajuda. Estem condemnats a entendre’ns.
En què coincideixen?
Tenim un urbanisme amable, estem en connexió amb el PSC però també amb Cs, perquè tots els temes urbanístics s’aproven al ple amb 13 vots a favor i quatre en contra. Aquest model passa pel creixement econòmic, per finalitzar el polígon del sector N, connectar Bellavista amb Corró d’Avall i una mobilitat sostenible.
Aquest darrer mandat ha estat el més dur?
Sí, és el meu tercer mandat i el vam començar amb el confinament per la pandèmia. Tot el que teníem planificat ho vam haver de deixar a banda per poder lluitar-hi. Un paper molt important de comunicació i ajuda directa a la gent l’han fet els ajuntaments i des del de les Franqueses podem estar orgullosos de la feina que vam fer. De seguida vam agafar voluntaris, vam fabricar mascaretes per poder portar-les a la gent gran, vam portar EPI a les residències quan no en tenien...
Pensa que el municipi ha quedat endarrerit 14 anys en el tema urbanístic i que té una administració poc moderna?
Has de mirar dades objectives i fa poc la Diputació ha fet una enquesta als municipis de la província de Barcelona amb més de 10.000 habitants, i n’hi ha uns 90, i n’ha sorgit un grau de satisfacció del ciutadà. I les Franqueses és el sisè, molt per damunt de la mitjana. Sempre cal millorar i escoltar el ciutadà, però actualment les Franqueses és un municipi amb qualitat de vida on la gent vol anar a viure. El 83% del territori és agrícola i forestal, surts de l’ajuntament i tens camps i boscos per passejar-hi; l’enquesta de la Diputació reflecteix la realitat.
Quines coses poden millorar?
Per exemple en seguretat, tot i que en l’enquesta de la Diputació estem en els 12 primers. Ens hem compromès a arribar a deu agents més i hem adjudicat una primera fase de videovigilància al carrer. Ara en farem una altra i hem obert un petit punt d’atenció policial en un dels nuclis més poblats, Bellavista, per acostar la policia al ciutadà.
Era tan necessària aquesta iniciativa? Des de l’oposició no hi detecten alarma social...
Però en canvi ens diuen que hi ha aquesta sensació d’inseguretat; mai n’hi ha prou. A vegades la videovigilància als semàfors ens ha permès detenir lladres.
L’equip de govern escolta prou les propostes de l’oposició?
L’oposició té molts mitjans per fer-se escoltar. És evident que també els fem cas i agafem la part de propostes que coincideixen amb el nostre projecte. Nosaltres som Junts i l’oposició és Imagina Esquerra en Comú, i Junts i comuns no ens entenem gaire, això es veu en la política general. Però sí que hem tirat endavant determinades coses que ens han proposat. Per exemple, uns pisos que s’havien de fer a Corró d’Amunt i hem mirat de resoldre-ho; parlen de Can Giralt, que és una nau industrial que no volien tirar a terra i ara farem un estudi per mirar les possibilitats que té. Sempre s’escolta l’oposició, però al final el govern ha de governar basant-se en un programa i en els seus ideals. A l’oposició li agradaria governar, però abans has de guanyar unes eleccions.
Què suposaria esdevenir Vila Europea de l’Esport el 2024?
Quan era petit hi havia la frase “Les Franqueses del Vallès s’anomena i no se sap on és”, perquè som Corró d’Amunt, Llerona, Marata... Tenim 43 entitats esportives i pel que fa a esport comencem a ser referents. Estem fent el torneig de tennis en pista ràpida femení més important d’Espanya i una copa internacional de ciclocròs. Ser Vila Europea de l’Esport posaria les Franqueses al mapa, perquè no ens recordin només per l’accident de tren de fa 40 anys o per ser el poble de l’exfutbolista Sergi Barjuan.
Què es desprèn del diagnòstic del pla de mobilitat urbana?
Que hem d’apostar per la mobilitat sostenible i els carrils bici. De fet, ja tenim elaborat un pla quinquennal de la bicicleta per mitjà del qual unirem tots els pobles del municipi amb rutes pedalables o carrils bici, i en algunes zones també s’hi podrà caminar. Ha sortit el transport públic, tenim dues línies de tren, l’R2 i l’R3, però l’R3 és la mateixa de fa més de cent anys. I de què es queixen els veïns? Del transport d’autobús els caps de setmana i a l’agost. I hem d’anar cap a mobilitats amb energies verdes, per la qual cosa estem posant al municipi punts de recàrrega de cotxes elèctrics.
Per quin motiu es repliquen infraestructures als diferents barris? Es fa política a partir de les queixes dels veïns?
Jo parlaria d’ànims de millora dels veïns. Tenim 20.000 habitants, amb dos nuclis molt poblats, Bellavista i Corró d’Avall. Si necessites dues biblioteques, no les posaràs als dos nuclis més poblats? Si d’això se’n diu duplicar, doncs dupliquem. Tenim cinc equips de futbol i el Llerona és el tercer de Catalunya amb més llicències federatives femenines, els camps estan saturats... Tenim un pavelló de fa 40 anys, hem construït el pavelló de Can Prat, i en poc temps hem passat de 12.000 a 20.000 habitants i hi ha vingut a viure gent jove, ens hem hagut d’adequar ràpidament amb infraestructures educatives i esportives. Tenim planificat un nou pavelló del segle XXI per descongestionar els espais actuals.
El creixement del municipi és sostenible?
Sí, des que soc alcalde no hi ha hagut cap zona nova de creixement urbanístic. Això vol dir que s’han anat omplint els forats que hi havia. Ara s’està acabant el sector R de Can Garriga, que de fet serà l’última zona de creixement perquè el pla general està ja esgotat i n’hem de fer un de nou. Sí que ha estat sostenible perquè en la mesura que hi ha hagut aquest creixement urbanístic hem crescut també en serveis i equipaments.
Què passa amb el Consell de la Pagesia?
Li hem de donar una volta, aquí tenim dues organitzacions agràries molt potents, al Consell de la Pagesia possiblement hi ha massa polítics i potser s’ha d’escoltar una mica més la pagesia. Però cal ser oberts de mires també; a vegades som massa integristes perquè hem de defensar la pagesia i la teníem una mica amenaçada: a qualsevol camp de Llerona o Marata s’hi podia instal·lar un parc fotovoltaic, però no podem perdre de vista que aquest tipus d’energies són necessàries i per tant els hem de buscar els seus espais. O el carril bici que uneix Corró d’Avall amb Corró d’Amunt; sí que agafarem una petita part dels camps –tres o quatre metres–, però és absolutament necessari per a una mobilitat sostenible.
Com viu el risc que el Quart Cinturó faci malbé el territori?
Que es faci fins a Sabadell i Castellar i si es dibuixés és una absoluta bestiesa que passi pels camps de mongetes del ganxet de Llerona i pel mig del nou parc del Falgar o per Marata quan tota la població és al sud i els grans equipaments també. Per què han de venir a destrossar això d’aquí? Si es fa quelcom, caldria que fos amb sentit i escoltant el territori.
Va bé l’app per enviar incidències a la via pública?
Va funcionant correctament, no amb estridències perquè a la gent li costa i molts s’han acostumat a altres mitjans com ara les xarxes. Mirem d’actuar de seguida en les incidències greus; en el cas de les menys greus, queden en una llista. En qualsevol cas, és bo tenir una línia de contacte directe amb el ciutadà i aquesta és una eina bona i polida.
Cal invertir més en habitatge? Serien viables alternatives com ara comprar pisos a la Sareb o crear una borsa amb propietaris que no saben què fer-ne?
La solució no ha de venir dels municipis sinó de dalt, normativitzat. D’altra banda, els ajuntaments tenim la capacitat econòmica que tenim. Aquí els preus dels pisos són d’uns 240.000 euros i en podríem comprar per 150.000 però només per a una família. Fixeu-vos la quantitat de pisos que hauríem de comprar per donar habitatge digne a tothom... L’Ajuntament té set pisos per a urgències de serveis socials, maltractaments... Vam demanar fons dels Next Generation, però ens vam quedar a les portes en un projecte aprovat per al qual no hi ha dotació pressupostària suficient: fer al sector R 36 pisos de protecció oficial per a joves i gent gran. Els ajuntaments podem anar fent cosetes però la solució ha de venir des de dalt.
Per què la residència d’avis es farà en un dels carrers més costeruts del municipi i, a més, havent-hi ja dues iniciatives privades de residències aprovades?
A la zona de Granollers hi ha més de 500 sol·licituds de places públiques que no es poden atendre. Aquesta residència és a 50 metres de l’hospital general de Granollers, amb aquest Ajuntament estem en converses perquè la residència tingui sortida a l’hospital i es pugui sortir directament a la carretera de Cardedeu. Tindrà 110 places, a la zona de Pedralbes de Bellavista, a dalt de tot, i mirarem de connectar la plaça de Catalunya, mitjançant ascensors o escales mecàniques, amb la residència. La meitat de les 110 places han de ser públiques, l’anterior consellera s’hi va comprometre. El Rafa Bernabé diu que hi ha altres models, tots són compatibles. Ell és d’IEC i mentre a Granollers ERC reclama la residència aquí hi posen pegues...
Quines són les inquietuds de les persones de més de 65 anys segons les audiències fetes recentment?
Poder arribar a l’hospital amb transport públic; els caps de setmana no n’hi ha. Pel que fa a l’espai públic, es queixen de l’incivisme de la gent, sobretot amb els excrements dels gossos, i en certs llocs falten bancs, com ara des de la plaça de l’Escorxador fins a l’inici de la Rambla.
Hi ha oportunitats laborals per als joves a les Franqueses?
N’hi ha perquè tenim un departament de dinamització econòmica potent, però fem plans d’ocupació; per exemple, deu persones per a peons de brigada, i ens costa cobrir les places malgrat que els truquem. Diuen que estan cobrant un altre ajut i si treballen el perdran... A les Franqueses a ningú li faltarà un plat a taula si li fa falta i té els requisits, però el fet de refusar una feina pel fet de cobrar un ajut vol dir que alguna cosa no estem fent bé, i crec que la millor política social és l’ocupació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.