Finlàndia, la nova frontera de l’OTAN

Refugiats en terra de ningú

Suècia no té frontera terrestre amb Rússia, recorda Karimäki. Però la seva integració al bloc ha de servir per ampliar el control de l’OTAN sobre tot el Bàltic, inclòs Kaliningrad. L’adhesió finesa era, però, prioritària per a totes bandes i va precipitar la solució pragmàtica de desvincular-la de la sueca. Comparteix 1.344 quilòmetres de frontera terrestre amb el país agressor d’Ucraïna. Forma un tall vertical enmig del mapa, de nord a sud, gairebé en línia recta. A la cantonada nord, limita amb els prop de 200 kilòmetres de la que té Noruega –un altre aliat atlàntic, però no al bloc comunitari– amb Rússia.

És la divisió més llarga amb Rússia entre els membres de la UE, només superada des del cantó europeu per la d’Ucraïna. Entre els tres països bàltics –Estònia, Lituània i Letònia–, membres de l’OTAN i de la UE, no arribaven al miler. Tots tres, que van ser part de l’URSS i temen Moscou tant o més que Polònia, feia temps que demanaven un reforçament del flanc nòrdic. A més de Rússia, tenen –en el cas de Lituània i Letònia– frontera amb Bielorússia, gran aliat regional de Moscou. Els bàltics ja havien multiplicat les alertes arran de l’anomenada “guerra híbrida”, quan des de Minsk es va empènyer milers de refugiats, principalment sirians, cap al seu territori. El fenomen de la immigració empesa des de la Bielorússia de Lukaixenko sobre el territori dels estats bàltics va començar abans de la invasió d’Ucraïna. La resposta va ser reforçar les fronteres amb tanques, on continuen atrapats centenars de refugiats enganyats, primer, i traïts, després, que han hagut de passar el dur hivern bàltic en “terra de ningú”. El govern de Marin va decidir –sense haver completat encara el procés d’integració formal a l’OTAN– aixecar-ne una de 200 kilòmetres a la part més vulnerable de la seva frontera amb Rússia, al sud-oest. S’ha començat per la regió que envolta Imatra, on hi ha un dels quatre passos oficials fronterers d’aquest extrem. Més al nord n’hi ha quatre més, molt menys transitats. Fora d’aquests vuit passos oficials, està totalment prohibit acostar-se a menys d’un quilòmetre de la franja divisòria. De moment, seran tres quilòmetres de tanca de fins a tres metres d’altura al mig del bosc. La intenció és estendre’ls amb diferents trams dels altres tres punts oficials per passar la frontera –Vaalimaa, Niujamaa i Niirala–. A tot estirar, arribarà a cobrir un 15% del total d’una frontera que, com més al nord, més boscosa i menys transitable.

El propòsit de la tanca no és contenir una eventual invasió russa, expliquen fonts del Ministeri de Defensa finlandès. És una mesura orientada a frenar una altra possible “guerra híbrida” o arribada incontrolada d’immigració irregular, inclosa de ciutadans russos. Des del setembre passat, l’entrada dels ciutadans russos està restringida a qui ho fa per raons familiars, laborals o humanitàries, a més de personal autoritzat, diplomàtics, etc.

Xarxa de búnquers

La frontera amb Rússia és una franja controlada per totes dues parts amb moderns sistemes electrònics, radars i una forta videovigilància. Finlàndia és un país altament tecnificat, que es prepara des de fa dècades “per al pitjor”: una agressió russa. És el resultat dels traumes acumulats pel període en què va pertànyer a l’imperi rus, entre 1809 i 1917; per la invasió soviètica de 1939, per les dues guerres contra el país veí –entre 1939 i 1944– o, fins i tot, la neutralitat forçada imposada per Moscou a partir de 1945. El procés d’integració, primer al bloc comunitari i ara a l’OTAN, ha esta sacsejat per les amenaces de Moscou, ara amplificades per l’agressivitat bèl·lica del president Putin.

Finlàndia manté el servei militar obligatori, amb uns 73.000 efectius –inclosos militars de carrera i personal civil–, ampliable a 283.000 reservistes en temps de pau o a 850.000, en cas de guerra. És a dir, un terç de la població adulta masculina. Sense ser encara membre de ple dret de l’Aliança, Finlàndia ha gastat els últims anys més en Defensa que molts socis europeus de l’OTAN –un 1,95% del seu PIB, el 2021–. Té unes 200 unitats dels tancs Leopard2 –xifra que també supera la de molts estats membres–. Fa dos anys, quan Europa semblava no témer encara una agressió russa sobre un país veí, va decidir adquirir 64 avions de combat F35-A de Lockheed Martin, a més de munició i míssils de combat Amraam i Sidewinter.

El país s’ha preparat, a més, per protegir la població des de molt abans de saber-se directament amenaçat per Putin. Té prop de 55.00 búnquers o refugis a punt per encabir 4,4 milions de persones –un 80% dels 5,5 milions d’habitants–. Només a Hèlsinki, n’hi ha 5.500. És una mesura regulada per llei. Tota nova construcció, d’habitatges o oficines amb més de 1.200 metres quadrats ha de tenir un refugi capaç d’encabir-hi els seus residents o personal.