La Duma de l’Estat o Cambra Baixa del Parlament rus ha adoptat aquest dimecres en primera lectura el projecte que augmenta gradualment l’edat mínima i màxima per al servei militar obligatori a Rússia dels 18 als 27 actuals, als 21 i 30 anys.

“Amb la finalitat de garantir que els ciutadans rebin tant l’educació secundària com una formació professional o superior es proposa elevar gradualment el límit inferior de l’edat del projecte a 21 anys”, indicava la nota explicativa del projecte.

Alhora les esmenes eleven l’edat superior dels anomenats a files a 30 anys.

L’augment de l’edat màxima per a complir el servei militar obligatori va ser explicat amb l’argument que compensa la reducció del nombre de ciutadans que poden ser cridats a files.

No obstant això, els qui ho desitgin podran fer el servei militar a partir dels 18 anys. A més, podran prestar el servei els homes de 27 a 30 anys, si no ho han fet sota la llei actual, si presenten la corresponent sol·licitud.

El document estableix un període de transició fins a 2026: en 2024 l’edat del servei militar obligatori serà de 19 a 30 anys, en 2025 de 20 a 30 anys i a partir de 2026 de 21 a 30 anys.

La iniciativa va ser proposada a la fi de 2022 pel ministre rus de Defensa, Serguei Shoigú, i secundada pel president, Vladímir Putin, i es va produir després que centenars de milers d’homes russos en edat militar abandonessin Rússia arran de la mobilització decretada el setembre de 2022 pel cap del Kremlin.

Tres mesos després, un grup de diputats encapçalat pel president del Comitè de Defensa i Seguretat, l’oficialista Andrey Kartapolov, va remetre el projecte de llei, que ara ha començat el seu tràmit parlamentari.

A més d’elevar les edats, Shoigú també va recomanar al gener augmentar el nombre de militars en les Forces Armades a 1,5 milions fins a 2026 (enguany van passar a ser 1,15 milions), així com incrementar el nombre de soldats professionals a 695.000.

Al seu torn, es crearan dos nous districtes militars, els de Moscou i Leningrad, així com un cos de l’Exèrcit en la república de Carèlia, fronterera amb Finlàndia, i agrupacions de forces en els territoris de “les noves entitats” de Rússia, és a dir les regions ucraïneses de Kherson, Zaporíjia, Donetsk i Lugansk, annexionades al setembre pel Kremlin.