Els membres del G7, juntament amb vuit països europeus que no són membres d’aquest poderós club però sí de l’OTAN, van oferir ahir nous “compromisos de seguretat” a Ucraïna mentre l’Aliança Atlàntica no li obri les seves portes. I és que l’adhesió de Kíiv al bloc militar més poderós del món haurà d’esperar que acabi la guerra. Explica l’ACN, que malgrat el gest de suport convidant el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a la cimera de Vílnius, els aliats ni tan sols han concretat un termini per a l’entrada de Kíiv al bloc.

L’OTAN es va limitar a tornar a dir ahir que Ucraïna rebrà una invitació formal “quan els aliats ho acordin i les condicions ho permetin”. “Entenem que les condicions es donaran quan el nostre territori sigui segur”, va replicar Zelenski en una roda de premsa conjunta amb el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, al final de la cimera a la capital lituana.

Zelenski es va mostrar més distès que el dia anterior, que no va estalviar retrets als aliats pel fet que no haguessin volgut fixar un calendari per a l’adhesió del seu país al bloc militar. El president ucraïnès va rebaixar el to i es va mostrar comprensiu amb la decisió dels aliats de no oferir-li encara un lloc com a membre de ple dret. Va admetre que mentre duri la guerra no serà possible entrar a l’Aliança Atlàntica perquè implicaria “una guerra mundial”.

Els membres de l’OTAN tenen una clàusula de defensa mútua que els obliga a defensar els seus socis en cas d’agressió. Tot i tornar cap a Kíiv sense el desitjat calendari, Zelenski va qualificar de bo el resultat de la cimera, i és que s’emporta més ajuda militar, una renovada cooperació i, a més, un compromís de seguretat del G7.

Tot i que aquest club de les grans potències no pot aportar una garantia de seguretat com la de l’OTAN, els seus líders van voler almenys calmar les inquietuds de Zelenski, que fa setmanes que intenta recuperar terreny a Rússia en una contraofensiva més lenta del que esperava.

Així, els Estats Units, Alemanya, el Canadà, l’Estat francès, Itàlia, el Regne Unit i el Japó van oferir al president ucraïnès “compromisos de seguretat específics, bilaterals i a llarg termini” mentre “Ucraïna segueix el camí cap a la futura pertinença a la comunitat euroatlàntica”. Els Països Baixos, Portugal, la República Txeca, Islàndia, Noruega, Dinamarca, Polònia i l’Estat espanyol es van afegir al compromís del G7.