Política

orient mitjà

Tensió a la zona kurda de l’Iraq i Síria

Ankara intensifica els atacs en aquest territori en resposta a la mort de soldats per part del PKK

A final d’any, una desena de civils van ser víctimes de l’exèrcit turc, que va destruir infraestructures locals

L’objectiu és desmantellar punts de suport a les guerrilles i impedir que s’infiltrin a Turquia

Les administracions kurdes insten l’ONU a intervenir-hi, tot advertint del risc d’escalada regional

Delil Doxan és un periodista de Qamishli, capital de l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria. La nit del 24 de desembre estava a 200 metres de la impremta Simav a la seva ciutat quan una acció turca va atacar l’edifici. Amb els seus amics, en van treure persones ferides i mortes: “Turquia es dedica ara a atacar les institucions. Han colpejat fàbriques, impremtes, granges, etc. Per què? Per atacar la vida civil. I continuar posant fi a la nostra cultura. A Afrin i Serekaniye abans s’estudiava kurd, àrab i arameu, però ara tan sols s’estudia turc. I ja no queda res de kurd”, explica a El Punt Avui.

L’atac turc, que es va prolongar les dues últimes setmanes del 2023, va ser la resposta a la mort d’una dotzena de soldats d’aquesta nacionalitat per part del PKK –el Partit dels Treballadors del Kurdistan, considerat una organització terrorista per Turquia, els EUA i la UE– al nord de l’Iraq el 23 de desembre. Els atacs de Turquia s’han repetit des del 12 de gener al nord de l’Iraq i de Síria, en aquest cas com a resposta a un altre assalt del PKK a una base turca també del nord de l’Iraq, que ha provocat la mort de diversos soldats turcs. A més, des del Ministeri de l’Interior s’han detingut 113 persones en 32 províncies de Turquia acusades de tenir vincles amb el PKK.

Des del govern, Yasar Güler, ministre de Defensa Nacional, escrivia un tuit en què donava les condolences a les famílies i declarava: “Lluitarem fins al final contra l’organització terrorista PKK dins i fora de les nostres fronteres.” L’exèrcit turc és present al nord de l’Iraq des de l’abril del 2022 en el marc de l’operació Claw-Lock. L’objectiu és desmantellar el punt de suport del PKK i impedir que hi hagi incursions de les guerrilles a Turquia.

“Terroristes neutralitzats”

L’agència de notícies Anadolu assenyalava que, amb l’acció de final d’any, es van “neutralitzar” 81 terroristes. L’exèrcit turc utilitza el mot neutralitzar per dir que han quedat fora de combat, ja sigui perquè estan ferits, morts o capturats. Fonts prokurdes posaven el focus en la mort d’una desena de civils i l’atac a infraestructures bàsiques com ara hospitals, centrals d’energia o gasolineres, i el tancament de 712 escoles. A Qamishli, amb la mort de sis civils, es van celebrar enterraments multitudinaris i manifestacions amb lemes com ara Atureu l’agressió turca. Alhora, les administracions kurdes van instar les Nacions Unides a intervenir-hi, tot advertint de l’amenaça a la seguretat regional que podrien suposar els atacs turcs.

La mateixa agència publicava també les dades anuals del ministre de Defensa turc: 2.201 terroristes “neutralitzats”. D’altra banda, l’Observatori Sirià dels Drets Humans se centrava en el recompte total de morts causades pels atacs turcs a Síria: 72 civils, entre els quals hi ha nou nens i 140 combatents.

“El 2023 ha estat elevat en nombre d’atacs i, a les zones sota ocupació, s’han fet canvis demogràfics. A les zones a prop de la frontera s’ha trencat l’alto el foc del 2019. A més, s’han atacat les nostres institucions”, hi afegeix el periodista Delil Doxan. De fet, aquesta és la tercera vegada aquest any que Turquia ataca les infraestructures de la zona kurda del nord de Síria.

Durant el 2023, també hi va haver un repunt de les hostilitats a la zona kurda per part de Turquia, sobretot després de l’atemptat del PKK de l’1 d’octubre a Ankara, davant de la seu del Ministeri de l’Interior turc. Un dels membres de la guerrilla es va immolar i va ferir així dos policies, i l’altre va ser abatut pel cos policial. El darrer atemptat a Turquia havia estat el 2022, a l’avinguda comercial d’Istiklal, a Istanbul, i tot i que el govern l’atribueix a les YPG –una branca siriana de l’organització–, el PKK no n’ha reivindicat l’autoria.

Aliats contra Estat Islàmic

Des dels anys vuitanta, el PKK defensa el seu programa ideològic a través de la lluita armada. La darrera gran escalada va ser del 2015 al 2017. A partir d’aquest últim any, l’acció es va desplaçar a les àrees rurals del sud-est de Turquia, i l’expulsió per part dels militars turcs de membres del grup fora del país ha provocat que, des del 2019, l’acció s’hagi concentrat al nord de l’Iraq i de Síria.

Tot i que tant els EUA com Turquia consideren el PKK un grup terrorista, sí que difereixen en l’estatus d’altres grups kurds sirians, que han servit d’aliat als nord-americans en la seva lluita contra Estat Islàmic a Síria.

72
civils
van morir el 2023 a Síria, entre els quals nou nens, a causa dels atacs turcs, segons l’Observatori Sirià dels Drets Humans.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.