En aquests moments, clarament, no. Ha costat molt arrencar, però des de fa uns mesos estem notant que la corba d’entrada d’expedients està pujant d’una manera molt clara. N’hi ha moltíssims més que abans. Ara bé, tot i que la recuperació és claríssima, el temps que tenim és limitat i malauradament estem fent tard.

Sí, i tenint en compte que el període que va des que s’aprova una obra fins que s’executa se situa entre 12 i 18 mesos de mitjana, les sol·licituds s’haurien de presentar aquest any o, a tot estirar, el primer trimestre del 2025, perquè més enllà toquen campanes i entrem en un terreny nou. Per això estem pressionant perquè s’ajorni el venciment dels ajuts. Ja sabem que no depèn de Catalunya ni d’Espanya, sinó d’Europa, però si tots hi anem insistint, potser arribarem a algun lloc.

Doncs, primer, que no generen riquesa al nostre país, ni confort a les persones. Però després hi ha un factor psicològic molt greu en el sentit que sembla que no estem alineats amb la tasca de fer Europa ni amb l’objectiu de la sostenibilitat. I això crec que basteix una pèssima imatge per al nostre país.

Podríem enumerar diverses barreres que hem anat trobant. D’entrada, la disbauxa que va suposar que tres organismes diferents, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, el Consorci Metropolità de l’Habitatge i el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, fessin convocatòries amb mesos d’endarreriment entre si. Després, la incertesa i la desconfiança que tenia la gent respecte a l’arribada dels ajuts, que s’ha resolt ara amb bestretes que anticipen part de la subvenció atorgada tant a les comunitats de propietaris com per pagar els honoraris dels tècnics. Això ha donat molta tranquil·litat al sector. Després vam detectar ineficiències en el procediment de revisió dels expedients i el dispositiu en general, i això ho hem tractat amb l’Agència de l’Habitatge i s’ha corregit també, amb la qual cosa hem guanyat temps.

Les dificultats es van evidenciar en les tres zones i la revifada actual, també. No seria just assenyalar un actor en concret.

El tema de la morositat afecta greument una comunitat de propietaris perquè, si un no paga, algú ha de cobrir aquesta despesa. I si això és un problema quan parlem del manteniment ordinari d’un immoble, molt més quan s’han de fer obres de rehabilitació, perquè les quantitats són significatives. Si ja en un escenari normal les comunitats de propietaris tenen un període de maduració de les decisions llarg, quan s’ajunta que hi ha un impagament o més en escala, o bé no atenen aquestes necessitats, o bé ajornen sine die la decisió d’actuar... Si arriba el cas que el deute acaba en un procediment d’execució hipotecària, poden passar fàcilment entre dos anys i mig i tres d’acumulació de deute, i més fins que el nou titular faci la inscripció, i la comunitat només té quatre anys per reclamar un deute. El Cafbl està liderant un canvi de la llei hipotecària perquè es faci una anotació provisional i marginal, no una inscripció com a tal, perquè consti qui s’ha quedat el pis.

Hem passat aquest període també. Els administradors de finques dubtaven de recomanar una actuació al client, perquè la seva experiència amb les subvencions públiques era dolenta. Aquest escepticisme per part del professional també l’hem superat i, com els arquitectes i els aparelladors, estem molt més implicats en el procediment.

Precisament això que he comentat que nosaltres hem hagut de resoldre. Val la pena assenyalar que estem esperant que la Generalitat aprovi una línia d’ajuts específica per a obres d’accessibilitat. Aquestes obres es podien incorporar en els projectes d’eficiència energètica però hi havia un límit, que ara, com que es té un finançament separat, no existirà, i també serà un element més que ajudarà.

Estem d’acord. Les comunitats més conscienciades són també les que passen més fred. Aquí, com al País Valencià i altres zones, costa molt que tiri endavant el programa d’ajuts. Aquest també ha estat un element clau per entendre per què al País Basc, per exemple, l’acollida que han tingut els ajuts ha estat extraordinària i aquí tenim dificultats. Tot i que la preocupació per la sostenibilitat i la conservació i el manteniment d’edificis entre la ciutadania ha anat creixent respecte a fa dos anys, quan es va gestar el programa d’ajuts.