Política

iran

l’Iran no permet a l’empresonada premi Nobel Mohammadi assistir a l’enterrament del seu pare

l’Iran celebra unes eleccions parlamentàries en les quals es mesura el descontentament popular

Les autoritats iranianes no han permès aquest dijous a l’empresonada Narges Mohammadi —guanyadora del Premi Nobel de la Pau 2023— assistir a l’enterrament del seu pare, mort fa dos dies i enterrat avui a Teheran. “A Narges Mohammadi se li va negar l’oportunitat d’assistir a la cerimònia i donar l’adeu final al seu pare”, ha indicat la premi Nobel en un comunicat distribuït per la seva família en Instagram. Karim Mohammadi ha estat enterrat aquest matí en el cementiri de la capital de Behesht Zahra després de morir fa dos dies.

Les autoritats tampoc no van permetre que Mohammadi parlés amb la seva família per telèfon quan el seu pare va morir dimarts als 92 anys d’edat.

L’activista de 51 anys es troba complint una pena de 10 anys a la presó d’Evin de Teheran des de novembre de 2021.

Malgrat trobar-se entre reixes, Mohammadi continua exercint el seu activisme i en els últims dies ha cridat a boicotejar les eleccions parlamentàries del divendres.

El Comitè Nobel noruec va concedir l’any passat el prestigiós guardó a Mohammadi “per la seva lluita contra l’opressió de les dones a l’Iran i per a promoure els drets humans i la llibertat per a tots”. El premi va ser recollit pels seus fills el 10 de desembre en una cerimònia a Oslo.

Divendres, eleccions

D’altra banda, l’Iran celebra demà divendres unes eleccions parlamentàries i a l’Assemblea d’Experts dominades pels conservadors a causa de les desqualificacions de reformistes, en uns comicis en els quals sembla més important el nombre de votants que acudeixin a les urnes que qui sigui triat, entre les crides al boicot.

La indiferència de l’electorat marca unes eleccions que d’alguna manera mesuren el nivell de descontentament de la població amb la República Islàmica després de les protestes deslligades per la mort de Mahsa Amini després de ser detinguda per no portar ben posat el vel islàmic en 2022 i enmig d’una mala situació econòmica que accentua el malestar.

Un descontentament que es mesurarà amb el nivell de participació dels 60 milions d’iranians cridats a les urnes per a elegir als 290 diputats del Parlament –dominat ara pels conservadors– i als 88 membres de l’Assemblea d’Experts, òrgan que tria al líder suprem de la República Islàmica en cas de vacant.

Al parlament iranià opten 15.200 candidats –1.713 d’ells dones–, mentre que 144 clergues es barallaran per un lloc en l’Assemblea d’Experts. Aquest organisme es tria cada vuit anys i el resultant d’aquestes eleccions podria tenir una gran importància en el futur de la República Islàmica, donada l’elevada edat del líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, de 84 anys.

Cridades a votar

La República Islàmica ha donat sempre gran importància a l’alta participació com a prova de la seva legitimitat i suport popular, i davant l’evident apatia s’han multiplicat les cridades a votar en els últims dies.

Així, Khamenei va reclamar l’últim dia de campanya una participació massiva per a “salvar al país” i va declarar que “tots resultaran perjudicats” si no es vota.

Les previsions apunten a una baixa participació, entre crides a l’abstenció de centenars de figures públiques, entre elles l’empresonada Premi Nobel de la Pau Narges Mohammadi, que considera el boicot com “una obligació moral per als iranians que estimen la llibertat i busquen la justícia”.

Les enquestes situen la participació entre un 30% i un 41%, en comparació amb les legislatives de 2020 en les quals va votar un 42%, el nivell més baix en la història de la República Islàmica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.