Rússia celebra aquest divendres la primera de les tres jornades de les vuitenes eleccions presidencials de la seva història i que prolongaran amb gairebé tota seguretat el mandat del president Vladímir Putin, sis anys més, és a dir, fins al 2030. I és que són unes eleccions sense oposició, amb “adversaris” fets a mida i sense observadors independents. Els tres candidats que competeixen amb Putin per la presidència no són coneguts i donen suport al Kremlin.

Els comicis se celebren en un context d’implacable persecució contra la dissidència i mitjans independents i tenen lloc després que la guerra a Ucraïna hagi entrat en el seu tercer any.

A l’únic candidat contrari a la guerra se li va prohibir presentar-se com a candidat, i Aleksei Navalni, la veu més destacada de l’oposició a Putin, va morir en un penal a Sibèria en estranyes circumstàncies el febrer passat. I Leonid Volkov, un dels col·laboradors més pròxims a Navalni, va ser apallissat aquesta setmana a la porta de casa seva a Vílnius, Lituània, on està exiliat.

Els primers col·legis electorals han obert aquesta matinada a les regions més orientals de Rússia, nou hores abans respecte de Moscou, per uns comicis en els quals més de 112 milions d’electors estan cridats a les urnes, dels quals uns dos milions ja han votat de manera anticipada i per correu.