Fins ara la globalització havia seguit una dinàmica de cada cop més intensificació i integració, que en línies generals ha estat positiva perquè mai no havia sortit tanta gent de la pobresa. Però després de la covid, i no per la covid en si, aquestes cadenes de distribució mundials, sostingudes pel transport marítim, que havien funcionat molt bé, han començat a trontollar. A partir d’això a Occident ens hem adonat de la nostra extrema fragilitat i dependència d’Àsia i s’estan proposant mesures proteccionistes per primer cop en molts anys.

És una reacció defensiva una mica a la desesperada d’Europa; es fa difícil de pensar que pugui revertir aquesta dependència. D’altra banda, a cap altre lloc del món es parla tant en contra de la globalització com a Occident.

A Europa hem de ser conscients que som la perifèria del món. El centre del planeta, en termes econòmics, és al Pacífic, entre la costa oest americana i el Japó, Corea, la Xina i ara Vietnam. L’Índia és més a l’Índic. En matèria tecnològica estem molt endarrerits. Europa planteja una lluita molt difícil.

Si ets el més exigent en matèria de descarbonització de l’economia, perquè ho demanen l’opinió pública i el clima, això et crea un desavantatge competitiu respecte a altres països que no tenen això com a prioritat. Un reflex en són les manifestacions pageses d’aquests dies.

Efectivament, els tres principals armadors de contenidors al món són europeus: MSC, que, de fet, és una companyia suïssa, Maersk, danesa, i CMA, francesa, amb accionistes d’origen libanès, algun turc, etc.

Bé, és un element, jo diria, sorprenent de la globalització. Europa ho sap i ha acceptat certes excepcions en relació al dret de la competència que han beneficiat aquestes companyies. El que és cert és que és un sector en el qual és molt difícil entrar perquè les inversions i les despeses operatives són bestials. En el sector sempre es deia que això ho trencarien empreses com ara Amazon o Walmart, però no ha estat així. L’excepció és Lidl, que té una companyia marítima que es diu Tailwind i fa rutes entre Àsia i Europa i fa escala en el port de Barcelona. El 2022 els grups d’empreses que van guanyar més diners al món van ser les energètiques, les petrolieres i després els armadors.

El que han fet moltes empreses és diversificar els proveïdors i que no tots estiguin a l’Àsia. Per exemple, hi ha empreses catalanes i espanyoles del tèxtil que abans ho fabricaven tot a l’extrem orient i ara hi ha una part que ho fan a Turquia o al Marroc. Hi ha grans empreses de moda amb una logística molt important que també estan diversificant els mitjans de transport. Tot i que el marítim és sempre el principal, s’estudien opcions com pot ser utilitzar la via ferroviària, que va bastant bé. I per a casos urgents, l’avió.

Estic convençut que sí, però encara insuficientment si parlem del conjunt del teixit empresarial. Hi ha dos dèficits que encara afecten més l’empresa catalana que l’estatunidenca, la britànica o l’alemanya: en primer lloc, que no acaben de tenir aquesta visió geoestratègica del negoci, estan més pendents del que passa internament i haurien d’obrir més el focus a les tendències geopolítiques, almenys a aquelles que poden afectar els seus negocis. És evident que Caixabank sí que té aquesta visió, però, en general, i no parlo d’empreses molt petites, parlo fins i tot d’empreses mitjanes, no tant. L’altre dèficit important que hi ha és sobre com funciona el transport marítim. La gent envia el contenidor i no es preocupa de res més. Sovint pregunto a persones del meu entorn si saben quin és el seu transitari o quin tipus de vaixells utilitzen o quina ruta i la resposta sol ser que no en tenen ni idea. Aquesta ignorància s’entén quan les coses van bé i durant molts anys el transport marítim ha anat molt bé. Però des de la crisi de les cadenes logístiques del 2021 patim disrupcions com no havien tingut mai, que si un vaixell portacontenidors s’encalla al canal de Suez i interromp el tràfic o ara amb els atacs al mar Roig.

Per força molta gent ha hagut d’aprendre com funcionava la seva cadena de subministrament lligada al transport marítim per analitzar els riscos associats i prendre mesures. Mentre funcionava bé no calia. Ara que està fallant, això sí que ho han après.