política
Sánchez reneix en el duel contra l’oligopoli elèctric
Pedro Sánchez no mentia quan va titular el seu primer llibre Manual de resistencia, però batejar el segon volum amb el títol Tierra firme és una gosadia contra la qual cada dia se li rebel·la l’actualitat. En l’antologia de catàstrofes on cabien un volcà, Filomena, una pandèmia i una dana, el president espanyol sap des de les 12.33 h del dilluns 28 d’abril del 2025 que hi té cabuda també una primera apagada general del sistema i la seva consegüent invitació a la psicosi col·lectiva de si un blackout abans insospitat es pot tornar a repetir. Enmig de l’enrevessada cruïlla múltiple en què viu –des de la malfiança de Junts amb l’ultimàtum del maig fins al processament del germà, David Sánchez, i de la dona, Begoña Gómez, passant per les crisis en el si de la coalició del PSOE i Sumar per la despesa en defensa i la compra de bales a Israel–, Sánchez ha redescobert un paisatge de batalla contra el poder econòmic –encarnat en l’Íbex 35 i en l’oligopoli elèctric– que eleva la seva figura política davant el seu electorat progressista. Amb la insòlita tensió que escapa a tot guió entre un president socialista i una afiliada al PSOE des del 2003 que va ser ministra d’Habitatge (2008-2010) amb el president socialista José Luis Rodríguez Zapatero i que ara presideix Red Eléctrica, Beatriz Corredor, Sánchez reneix i es carrega de raons per acudir dimecres que ve al Congrés a un exercici de rendició de comptes en el qual podrà presumir de la mà dura d’enviar agents del CNI per fiscalitzar in situ les companyies del sector en la seva recerca de posar llum a la veritat del per què de l’apagada.
El prec del PP del nivell 3
Com si el calendari li fes l’ullet en moments de crisi extrema, quan es complien sis mesos de la dana Sánchez ha vist com set comunitats autònomes en mans del PP –el País Valencià i Madrid, entre altres– li imploraven que declarés la situació d’emergència d’interès estatal i el seu pas al nivell 3, en què renunciaven a exercir el seu autogovern ple perquè fos el Ministeri de l’Interior de Fernando Grande-Marlaska el que assumís des de Madrid la gestió de la crisi de l’apagada. “Agraeixo al ministre Marlaska la seva trucada interessant-se per la situació d’Extremadura. Per responsabilitat no sol·licitarem la desescalada del nivell 3 fins que el govern d’Espanya ens asseguri la continuïtat en l’estabilitat del sistema elèctric”, va agrair a X la presidenta extremenya, la popular María Guardiola.
Mazón erosiona Feijóo
En el cas del president Carlos Mazón, la paradoxa és que ha exercit d’amfitrió de la cimera del PP europeu a València exhibint en públic que no era ell qui gestionava l’apagada sis mesos després del seu torcebraç amb Sánchez per la gestió de la riada mortal del 29 d’octubre. Si el Congrés fa tres setmanes que està aturat i sense activitat és precisament perquè, a més de la festivitat de Setmana Santa, ha atès la petició del PP de suspendre el ple per respectar la cita del PP europeu a València; el favor enverinat ha tingut per a Sánchez el rèdit de visualitzar la incomoditat d’Alberto Núñez Feijóo a l’hora de coincidir amb Mazón –fins al punt que el valencià va quedar fora de la foto de família europea amb l’excusa d’un viatge precipitat a Nova York i ni tan sols hi va intervenir– i de comprovar que cap líder europeu dona la cara pel president de la Generalitat Valenciana. Que el PP espanyol forcés que el PP europeu aprovés en la cita de València una resolució sobre catàstrofes naturals exigint a la UE que desenvolupi “un sistema d’alerta ràpida avançat per a emergències climàtiques” no fa més que subratllar que l’alerta enviada pel govern de Mazón a les 20.11 h del 29 d’octubre va ser tan tardana que va arribar quan ja es registraven els primers dels 227 morts.
Ayuso lliura l’autonomia
Per si el paisatge dels barons del PP implorant a La Moncloa i a Interior que gestionés l’emergència –com preveu la llei del sistema estatal de protecció civil en una espècie d’aplicació voluntària de l’article 155– no debilités prou Feijóo i enfortís prou Sánchez, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha arribat a la vigília de la commemoració de la diada del 2 de maig sent l’única presidenta que no reclamava la desescalada i sent l’última a obtenir el salt al nivell 2 per recuperar la plena autonomia i el total control del territori. Ayuso, que va intervenir el dia de l’apagada abans que Feijóo –en un discurs des de Guadalix de la Sierra vestida amb una jaqueta militar i amb un bou blanc al fons–, ha passat del xoc frontal amb Sánchez en la pandèmia a entregar-li l’autonomia tres dies perquè “qui té la informació és qui ha de decidir”.
Explicacions al Congrés
La compareixença de dimecres del president al Congrés inicialment era per relatar l’augment de la despesa en defensa al 2% del PIB, que suposa desviar 10.500 milions sense cap votació, però ara s’ha convertit en un calaix de sastre en què tindran cabuda des del rearmament i la munició comprada a Israel fins a una apagada que Sánchez va negar que fos possible el 6 de setembre del 2022 al Senat amb una frase (“no hi haurà apagada d’electricitat, ni racionament de bombones de butà ni cap escena apocalíptica de les que evoquen la dreta i la ultradreta”) dita en el context de la invasió russa a Ucraïna i que ara la dreta està esbombant a les xarxes. Si bé el marc inicial de la seva compareixença era de debilitat perquè la defensa amenaça l’estabilitat de la coalició, ara Sánchez pot acudir al Congrés recuperant el vell duel contra l’Íbex –“si [Ana] Botín i [Ignacio] Galán protesten, anem bé”, va arribar a dir fa tres anys a propòsit de l’impost a la banca i a les energètiques– que el va portar al timó del PSOE. L’idil·li entre Sánchez i les catàstrofes és tan estret que cada calamitat és vista com una oportunitat i ningú recorda ja què era un president gestionant l’avorrida normalitat.