Política

Andrés Labella

Cap de l’oposició (Esparreguera 2031-Junts per Catalunya)

“El govern d’Esparreguera és com una fulla caduca, saps que caurà”

“L’alcalde es troba en una situació d’equilibris impossibles. Ell formava part del govern anterior i s’adona que moltes coses no s’havien fet bé”

“Hem de saber jugar la posició estratègica que tenim: som el perímetre nord de la Seat i el perímetre sud del Montserratí”

El POUM ha d’aconseguir un canvi de mirada de la vila perquè deixem de viure d’esquena al riu

Andrés Labella (1973) és llicenciat en dret per la UAB, oficial al Registre de la Propietat de Martorell i va ser escollit regidor per primer cop el 2023. És portaveu del grup municipal Esparreguera 2031-Junts per Catalunya. Milita al partit de Carles Puigdemont des del 2022.

Gairebé som a mig mandat.
Fins ara hem tingut un mandat marcat pel canvi d’alcaldia. Per mi, l’alcalde es troba en una situació d’equilibris impossibles. Ell formava part del govern anterior. L’alcalde Eduard Rivas és el seu valedor polític. Inclús van fer saltar l’ordre de la llista i la perspectiva de gènere, perquè Jurado anava de tres i la número dos era dona. Ho van fer. No passa res. Però sí que és veritat que té uns compromisos adquirits políticament i moralment amb els governs anteriors i s’adona que moltes coses no s’havien fet bé. Si vol tornar a ser escollit i presentar-se com una alternativa a la demanda a crits que hi ha de canvi, n’ha de fer.
Per què diu que hi ha una demanda a crits de canvi?
Perquè està molt aturat. Continuem amb els carrers bruts, sense poder aparcar, amb un servei de transport deficitari, sense tenir equipaments esportius adequats, el romanent continua creixent... Ja tenim 20 milions de romanent. No es veu que facin res, tot i que ell sí que vol fer veure que està canviant coses. Esparreguera està en temps de pròrroga, una pròrroga constant. El govern és com una fulla caduca, saps que caurà i en sortirà una altra de nova. El que no saps és quin color tindrà la nova. La gent d’aquí a dos anys haurà d’escollir. I després, molts partits de l’oposició també estan acomplexats de criticar coses perquè tenien aliances de govern anteriors.
Què us preocupa del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM)?
Ens preocupa que compleixin els terminis i una intervenció que ha generat molts debats: la ronda Nord, que toca la carena de la muntanya que dona al riu. No volem que sigui una intervenció agressiva i que per aconseguir una circumval·lació trenqui l’equilibri visual. Han dit que tenen una proposta menys invasiva que la inicial, que implica menys diners, que creiem que pot ser bona. Aquest punt és clau: si baixes de Manresa per la C-55, serà el que vegis d’Esparreguera, la nostra façana lateral. I és important perquè Esparreguera ha viure el mateix procés que va viure Barcelona amb els Jocs Olímpics: vivim d’esquena al riu. Hem de mirar cap al riu, perquè volem recuperar la colònia Sedó, acabar la Via Blava, fer la ronda Nord, la Puda, hem de recuperar unes escales antigues que venen del carrer de les Hortes... El POUM ha d’aconseguir aquest canvi de mirada de la vila.
Teniu dèficit de places d’hotel?
De vegades convidem gent de fora, de balls tradicionals, i no els podem acollir. No es pot dormir en un poble de 22.000 habitants. Només tenim un hotel amb nou habitacions. Jo apostaria, amb el POUM, per crear una pastilla amb serveis hotelers a l’entrada del municipi, on connecta la B-40. Que siguem el perímetre nord de la Seat i el perímetre sud del Montserratí, hem de saber jugar la posició estratègica que tenim. Si del POUM podem trobar una pastilla per posar el CUAP a l’entrada sud, pot ser un lloc còmode per venir des d’altres municipis. Aquesta part sud ha de recollir tot això: un CUAP, places hoteleres, que hi puguis aparcar... La part nord és parc de Montserrat, no hi podem treballar, hem de treballar a la part sud.
Què en penseu, de Monbus?
Ara mateix és la primera demanda que té la vila, i és supramunicipal. Ho hem demanat des de l’inici: més contundència amb les sancions. Però ens diuen que no tenen competències. Com a mínim cal aixecar actes. En definitiva, cal més control fins que s’acabi la concessió i l’any 2028 ja veurem què passarà.
Què passa amb la propietat de Santa Maria del Puig?
Aquest tema el vaig viure molt intensament, professionalment, al registre. Vaig buscar la finca i els orígens. L’autèntica història de tot això és que la família Sedó tenia uns deutes amb l’Ajuntament i al final la finca, en pagament d’aquests deutes, va anar a parar a mans de l’Ajuntament, excepte l’església. Però pel principi d’accessió, el propietari del sòl és propietari del vol. L’Església tenia una gent que custodiava el patrimoni. L’alcalde Rivas, a diferència de l’actual, a qui pots arribar a convèncer, tenia l’actitud de no canviar res. I amb el tema de Santa Maria es va enrocar. Va arribar a canviar el pany! Quan això ho fas amb uns ocupes, t’exposes a un il·lícit penal... En aquest cas, les persones que gestionaven Santa Maria van publicar escrits a les xarxes i l’alcalde es va enrocar encara més. I ara el govern està reculant. El que et deia, l’alcalde Jurado fa equilibris una mica acomplexat, perquè ell era en l’anterior govern i sap que ha de revertir la situació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.