Kallas i ministres d’Exteriors dels vint-i-set celebren el dia d’Europa a Ucraïna
Kíiv exigeix el retorn incondicional dels nens raptats per Rússia: “No són negociables”
L’alta representant per als Afers Exteriors i Política de Seguretat de la Unió Europea (UE), Kaja Kallas, i diversos ministres d’Afers Estrangers dels vint-i-set han viatjat aquest divendres a Lviv, a l’oest d’Ucraïna, per a les celebracions del Dia d’Europa.
“Avui, celebrem el Dia d’Europa amb Ucraïna i la seva gent. Perquè en una família, tant les alegries com les dificultats es comparteixen”, ha manifestat Kallas en un missatge a la xarxa social X. “Juntament amb els ministres d’Afers Exteriors, estem units amb Ucraïna per una pau duradora. En el futur en què creiem”, ha reblat.
Today, we celebrate Europe Day with Ukraine and its people.
— Kaja Kallas (@kajakallas) May 9, 2025
Because in a family, both joys and hardships are shared.
Together with Foreign Ministers, we stand united with Ukraine for a lasting peace. For the future we believe in. pic.twitter.com/10QOs96vZu
Kallas i els titulars d’Exteriors europeus, entre els quals l’espanyol José Manuel Albares, han fet una ofrena floral als caiguts ucraïnesos en la guerra amb Rússia.
La visita dels dirigents europeus és una mostra de solidaritat amb el país envaït per Rússia el 2022 i coincideix amb les celebracions a Moscou del Dia de la Victòria soviètica sobre l’Alemanya nazi a la Segona Guerra Mundial.
També servirà perquè mostrin el seu suport a l’establiment d’un tribunal especial que jutgi l’agressió militar russa contra el país.
Nens raptats
Ucraïna ha advertit que el lliurament dels milers de menors deportats il·legalment per Rússia és una condició irrenunciable per iniciar qualsevol procés de pau amb Rússia. “Els nens ucraïnesos no són negociables”, ha remarcat la viceministra d’Afers Estrangers d’Ucraïna, Mariana Betsa.
En una entrevista amb l’agència Efe a Viena, on ha participat aquesta setmana en una reunió de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), Betsa ha insistit que “qualsevol diàleg ha d’incloure el retorn incondicional de tots i cadascun” d’aquests menors. “Han de ser lliurats a Ucraïna, han de tornar abans de qualsevol negociació, ha afegit.
La número 2 de la diplomàcia ucraïnesa ha qualificat aquestes deportacions com “la més gran operació de segrest de nens del món”. Segons les xifres verificades per Kíiv, gairebé vint mil menors han estat deportats a Rússia, però les autoritats ucraïneses sospiten que el total podria ser molt més alt. Als territoris ucraïnesos ocupats per Rússia hi viuen uns 1,6 milions de menors.
Betsa ha denunciat que Rússia esborra de manera sistemàtica i planificada la identitat dels menors deportats per “russificar-los, adoctrinar-los i militaritzar-los”. “Canvien els seus noms, documents, el seu estatus personal, els adopten per la força. És molt difícil rastrejar-los i identificar-los”, ha explicat.
Segons ella, el cas dels nens més petits és especialment greu, ja que són integrats al sistema rus com si fossin orfes, sense contacte amb les seves famílies biològiques. Ha posat d’exemple un nen que va ser deportat el 2022 i ha estat “adoctrinat durant tres anys i és un nen completament diferent perquè ha viscut separat de la seva família”. “Cap nen hauria d’estar separat dels seus pares. Cap pare hauria de patir un dolor i una pèrdua tan terribles”, ha expressat.
Segons la diplomàtica, el que fa el Kremlin és “utilitzar els nens ucraïnesos com a instrument contra Ucraïna”. “Rússia converteix els nens en armes”, ha resumit. Ha relatat que alguns d’aquests menors, quan fan 17 o 18 anys, són enviats a l’exèrcit rus i fins i tot se’ls obliga a combatre contra Ucraïna.
La viceministra ucraïnesa ha considerat que totes aquestes, inclosa l’aculturació sistemàtica dels menors ucraïnesos, suposa un delicte de “genocidi”. “La destrucció sistemàtica de la identitat, l’adoctrinament la prohibició de la llengua i a cultura ucraïnesa, i l’ús de nens como soldats: aquests són crims de guerra, de genocidi i de lesa humanitat”, ha recordat.
Combats al front
L’exèrcit ucraïnès ha reportat un total de 193 combats a tota la línia del front durant el primer dia, ahir, de la treva de 72 hores declarada de forma unilateral pel president rus, Vladímir Putin, amb motiu de les commemoracions del 80è aniversari del Dia de la Victòria soviètica contra l’Alem anya nazi.
L’estat major ucraïnès ha detallat en un comunicat que la major part dels xocs s’ha produït al front de Pokrovsk, a la regió oriental de Donetsk. Les forces de Kíiv hi han repel·lit 71 atacs russos, segons la nota. A més, ha documentat el llançament de 32 bombes aèries i més de 2.600 drons durant la jornada i ha registrat prop de quatre mil casos en què Rússia ha obert foc amb sistemes d’artilleria.
Els informes ucraïnesos sí que reflecteixen que Rússia ha aturat els atacs russos de llarg abast amb drons i míssils, com ja va fer durant la treva de trenta hores amb motiu de la Pasqua ortodoxa.
De la seva banda, Rússia ha denunciat l’atac d’un dron ucraïnès contra l’edifici del govern de la regió de Bélgorod. L’incident no ha provocat víctimes, segons ha explicat el governador regional, Viatxeslav Gladkov.
Al marge d’aquest incident , la segona nit de l’alto el foc de tres dies ha transcorregut en general sense atacs aeris massius ucraïnesos. I és que tot i que Kíiv no ha respost oficialment a la proposta russa, ha respectat la treva. El dia abans, però, Ucraína va llançar l’ofensiva amb drons més massiva contra el territori rus des de l’inici de la guerra. L’atac va obligar a tancar temporalment tots els aeroports de Moscou i també els d’altres regions russes.
