L’empresa opta pels ERTO per trampejar crisis
Les suspensions temporals d’ocupació en el teixit productiu han anat guanyant pes de manera intensiva des de la pandèmia
Les companyies catalanes han interioritzat l’ús d’aquest recurs per afrontar les caigudes temporals de demanda i els problemes de producció
“Entre el 2007 i el 2020 al nostre despatx d’advocats a penes vam portar dos expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO); des de la pandèmia s’ha convertit en una mesura habitual, no tan complicada com es pressuposava, i a més és útil”, explica Pere Vidal, advocat i professor col·laborador dels estudis de dret i ciència política de la UOC.
El cas és que els ERTO han esdevingut una eina més en la gestió dels alts i baixos de producció o vendes de les empreses. Segons dades de l’Observatori del Treball, la unitat d’informació estadística del Departament d’Empresa i Treball, entre el 2015 i el 2025 hi ha un augment significatiu del pes d’aquesta mesura respecte al total d’expedients de regulació d’ocupació. Els ERTO, que permeten a les empreses suspendre temporalment els contractes dels treballadors, han passat de representar un 46,78% del total de les persones treballadores afectades per mesures laborals el 2015 a assolir xifres properes al 85,52% el 2020, any en què la crisi sanitària va colpejar amb duresa l’economia global.
Sens dubte, l’any 2020 va marcar un abans i un després en les suspensions puntuals de contractes a les plantilles. Mentre que en anys anteriors el percentatge de treballadors afectats per ERTO oscil·lava entre el 34,70% (2019) i el 55,27% (2016) respecte al total, la pandèmia va fer que aquesta xifra s’enlairés fins al 85,52%. Aleshores les empreses van recórrer massivament a aquesta mesura per adaptar-se a les restriccions i la caiguda de l’activitat econòmica. I l’eina va eclosionar tant per la situació d’excepcionalitat en què es trobava l’activitat econòmica com perquè el govern estatal va establir la causa major en tots els procediments de suspensió de contractes (hi ha altres causes) i per tant unes condicions més favorables a les existents, que consistia a donar agilitat al procés, l’exoneració de les quotes a la Seguretat Social i el dret a la prestació per atur de la persona afectada, encara que no complís les condicions.
Després del pic del 2020, el pes de l’ús dels ERTO ha continuat sent rellevant, tot i que amb xifres menors. El 2021, el 75,80% dels treballadors afectats per mesures laborals van ser objecte de suspensions temporals, mentre que el 2022 aquest percentatge va ser del 83,75%. Així que, un cop la situació s’ha anat normalitzant, els ERTO s’han convertit en una opció de gestió per a les empreses en moments de dificultat perquè permet reduir costos laborals.
El 2024, el percentatge de treballadors afectats per ERTO va ser del 52,68%, una xifra que reflectia una certa estabilització respecte als anys anteriors a la pandèmia. No obstant això, el primer trimestre del 2025 mostra un nou repunt, amb un 64,92% de persones empleades afectades per suspensions temporals. “Aquest increment del pes de la mesura el vincularia a les incerteses econòmiques globals arran de les mesures comercials del govern de Trump i la necessitat de les empreses d’adaptar-se a un entorn extremament canviant”, considera Pere Vidal.
Si mirem les dades per nombre d’expedients i no només per persones afectades, òbviament la tendència és la mateixa. Entre el 2015 i el 2019, la proporció d’ERTO respecte al total d’expedients va mantenir-se relativament estable, al voltant del 45%. Aquesta estabilitat reflectia una dinàmica de mercat en què quan es presentava un expedient de regulació d’ocupació s’optava majoritàriament per acomiadar part de la plantilla abans que suspendre temporalment els contractes.
El 2020 Catalunya va registrar més de 130.000 expedients, dels quals un 85,8% van ser suspensions temporals. Des de llavors l’ús dels ERTO ha continuat per sobre dels valors prepandèmics. El 2021, el 65% dels expedients van ser de suspensió. Tot i que els percentatges han anat retrocedint lleugerament, el model de gestió de crisi ha canviat.
Els sectors que més han recorregut als ERTO han estat l’automoció, la restauració i l’hostaleria. Però en els últims anys s’hi han afegit nous factors de risc, com el canvi climàtic. El cas de Freixenet, que el 2024 va anunciar un ERTO per sequera, posa de manifest una nova realitat: les crisis ja no són només econòmiques, sinó també ambientals, i els ERTO es veuen com una sortida menys traumàtica que els acomiadaments.
Els ERTO han entrat doncs en el marc mental del sector empresarial: “Es tracta d’un instrument que en la pandèmia es va demostrar que facilita l’equilibri entre protecció de l’ocupació i la continuïtat de les empreses, per evitar tancaments en moments complexos”, explica Sílvia Miró, directora de l’àrea de treball de la patronal de la petita i la mitjana empresa Pimec, que hi afegeix que, en un moment d’incertesa global tan elevada i amb una legislació laboral “encara tan rígida, permet fer ajustos per reduir el risc en la continuïtat econòmica”.
L’expedient de regulació temporal d’ocupació, de fet, permet que l’empresa suspengui, durant un temps limitat, els contractes de tots els empleats, o d’una part, per “causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció o derivades de força major”, segons l’article 47 de l’Estatut dels Treballadors. A excepció de si es tracta d’una causa major, l’empresa segueix pagant les quotes a la Seguretat Social, però l’estalvi és substancial. I, per la seva banda, l’empleat passa a cobrar la prestació de l’atur, però no és considerat a les estadístiques com un aturat sinó com un demandant d’ocupació. I si no és una causa major, el comptador de l’atur de l’empleat, mentre està en ERTO, va descomptant.
L’estiu passat, la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea) va presentar un estudi en què analitzava l’efecte que va tenir l’ús extensiu dels ERTO durant la covid. En el cas de les persones treballadores amb contractes fixos, es va demostrar que tenien una probabilitat de seguir empleades un 23% més que les que van ser acomiadades durant la crisi sanitària, però la protecció era 10 punts percentuals superior quan s’analitzava els empleats temporals. Els autors evidenciaven els beneficis potencials d’ampliar la legislació de protecció de l’ocupació per incloure-hi els treballadors temporals i mostraven la importància de seguir polítiques laborals inclusives i equitatives.
Ara bé, per a Sílvia Miró, amb els ERTO, com tants altres instruments que s’han de vehicular a través de l’administració, s’hauria de vetllar per la reducció de la càrrega administrativa. “Seria així com s’adaptarien millor a les capacitats i els recursos de les pimes, que no sempre tenen les mateixes possibilitats per afrontar acomiadaments o processos complexos de reestructuració.”
Miró proposa, a més, que tal com es va fer per la pandèmia, els ERTO estiguin lligats a altres polítiques de formació per a les persones afectades. “Seria positiu reforçar el reciclatge de les plantilles en temps d’aturada, de manera que la persona pugui aprofitar aquest període per millorar coneixements i habilitats. Està més que demostrat que formar-se garanteix l’ocupabilitat i la millora de la productivitat empresarial.”
En canvi, els sindicats, tot i que van aplaudir la mesura durant la covid, creuen que sovint els ERTO s’aproven d’una manera preventiva i al final no s’acaba aplicant com a mesura de flexibilitat. “Ens agradaria que aquestes mesures es pactessin d’una manera diferent; creiem que és millor establir altres eines de flexibilitat que s’aprovin en els convenis col·lectius, com les bosses d’hores”, diu el secretari de política sindical de la UGT, Òscar Riu.
La bossa d’hores, de fet, és una mesura històrica, que han instaurat en convenis col·lectius com el del metall de Barcelona, per atendre necessitats de l’empresa. Encara que està inicialment concebuda per a això, també s’utilitza per oferir al treballador flexibilitat laboral, i afavoreix, doncs, la conciliació de la vida personal i laboral. En tot cas, mitjançant contracte pot incrementar-se el percentatge d’hores a distribuir, com un instrument per definir les condicions laborals dels treballadors.
Els ERO
Si ampliem la ullada a les darreres dades dels expedients de regulació d’ocupació, el nombre de treballadors afectats pel conjunt dels expedients de regulació d’ocupació a Catalunya, independentment de si són temporals, reducció de jornada o per extinció, durant el primer trimestre del 2025 ha augmentat un 31,5% respecte al mateix període de l’any anterior, passant de 2.938 a 3.865 persones. Entre els ERO d’extinció més sonats d’aquest primer trimestre de l’any hi ha el de Telus Digital, l’empresa que modera els continguts de Facebook i Instagram a Barcelona, ubicada a la torre Glòries, que va anunciar el seu tancament.
Meta, propietària de Facebook, va cancel·lar el contracte de moderació de contingut que es feia des de Barcelona, i per això l’ERO presentat suposa l’extinció de la totalitat dels 2.059 llocs de treball. En els darrers dies, la direcció de l’empresa i la representació sindical han signat un d’acord que garanteix la màxima indemnització legalment establerta (33 dies per any treballat), la indemnització mínima per als treballadors amb menys antiguitat (1.500 euros), el pagament dels bons i els plusos pendents i la recol·locació si l’activitat torna a Barcelona. Tenint en compte que es tracta d’una empresa que es va instal·lar fa només 7 anys i que la mitjana de temps contractual de la plantilla és de dos anys i mig, la indemnització mitjana estarà en la banda baixa de les indemnitzacions d’aquest tipus d’ERO.
Lluny queden les indemnitzacions de 60 dies per any treballat que es van acordar abans de la reforma laboral de l’any 2012, amb el govern de Mariano Rajoy. Per al professor de la UOC, aquella modificació, com que eliminava l’obligatorietat de l’autorització administrativa en els expedients de regulació d’ocupació, ha tret capacitat negociadora als sindicats “i els imports de les indemnitzacions s’han reduït substancialment”, descriu Vidal.
Des d’aquella reforma del PP, els acomiadaments col·lectius ja no havien de ser aprovats pel Departament de Treball, en el cas que fossin empreses només ubicades a Catalunya, o del Ministeri d’Ocupació, si estaven en altres territoris. Ara només és necessària l’autorització judicial.
I, a posteriori i a més, l’acomiadament (procedent) es va establir amb una indemnització de 20 dies per any treballat, amb un límit de dotze mensualitats. I l’improcedent, de 33 dies i un límit de 24 mensualitats, amb la qual cosa s’abaratia el cost de l’acomiadament.
El secretari de política sindical de la UGT coincideix que la reforma laboral va marcar un punt d’inflexió en les indemnitzacions dels expedients de regulació, i afegeix, escombrant cap a casa, que ara per ara el punt determinant que permet garantir i millorar els drets mínims de les persones afectades és si l’empresa té representació sindical o no. “No depèn tant de si es tracta d’una empresa gran o d’una de petita, sinó de si compta amb una estructura sindical al darrere que mira pel bé dels empleats en l’acord de l’ERO”, diu Riu.
Si repassem els darrers anys, el de Telus Digital se situa entre els ERO més nombrosos de la història recent de Catalunya. De fet, està a prop del sonat tancament i ERO posterior de la planta de l’automobilística Nissan, l’any 2020, quant a treballadors directes –2.525 directes–, però no en els indirectes, ja que en va afectar més de 20.000.
El juliol del 2021, CaixaBank va presentar el major expedient de regulació d’ocupació de la banca de l’Estat, amb la sortida de 6.452 empleats (el 14,5% de la plantilla), uns 1.839 treballadors menys dels previstos inicialment pel banc.
En el top ten dels ERO més nombrosos hi ha el de la SEAT: l’any 1993 prop de 9.000 persones es van veure afectades i va marcar una fita històrica i social en la transició del model industrial de Barcelona. El darrer ERO més sonat, i no per gran xifra sinó pel sector a què pertany, és el de Freixenet. L’empresa del sector del cava va anunciar un ERO per fer front a la crisi derivada de la sequera i la reducció del volum de les collites.
Només un municipi, Castellbisbal, suma 900 empleats afectats
La paraula ERTO va entrar fa cinc anys en el nostre vocabulari habitual a costa de sentir-lo dia sí dia també. Però convé entendre què és el que diferencia l’ERTO de l’ERO. El primer tipus de procediment és una solució temporal i reversible: una vegada superada la crisi o la situació que va motivar la seva implementació, els empleats tornen als seus llocs de treball amb les condicions prèvies. En un ERTO, els treballadors inclosos conserven els seus drets laborals bàsics, com l’antiguitat a l’empresa i les cotitzacions a la Seguretat Social. L’ERO, en canvi, és un mecanisme que s’activa quan una companyia afronta dificultats econòmiques que requereixen una reestructuració profunda, com ara tancament d’instal·lacions, fusions, adquisicions o canvis en l’activitat empresarial. Pot suposar l’extinció de contractes laborals, tant de manera col·lectiva com individual, i pot afectar un nombre significatiu d’empleats. L’empresa ha de justificar la necessitat de l’ERO i seguir un procés establert.
Només Castellbisbal, amb a penes 13.000 habitants, va registrar el març del 2025 un total de 970 empleats afectats per expedients de regulació d’ocupació, o el que és el mateix, el 51% del total de Catalunya, segons les darreres dades de l’Observatori del Treball. D’aquests, 825 tenen una suspensió temporal i la resta, fins a arribar a 970, estan inclosos en expedients d’acabament de contracte.
Al darrere d’aquest sobredimensionament de la xifra hi pot haver una explicació metodològica, i és que s’atribueix al municipi treballadors afectats que potser viuen en una altra població però l’empresa a què pertanyen té la raó social a Castellbisbal. I que, a més a més, s’hagin acumulat en un mes els expedients d’altres mesos. El fet és que Castellbisbal té un potent teixit industrial, reuneix més de 400 empreses, majoritàriament del sector químic, farmacèutic i metal·lúrgic, amb companyies com Celsa Barcelona, que registra una facturació de més de 1.200 milions d’euros; Ferimet, que té un volum de negoci de 500 milions d’euros, o Gonvauto o Aceros para la Construcción, que estan al voltant dels 200 milions de facturació cadascuna. La població ha començat amb mal peu l’any 2025. La companyia d’arts gràfiques Eurohueco va presentar un ERO per tancar la planta de Castellbisbal i acomiadar tota la plantilla, formada per 150 persones. La firma va presentar l’expedient a finals de gener. L’anunci d’Eurohueco va arribar poques setmanes després d’un altre comunicat de tancament industrial en aquest municipi del Vallès Occidental, ja que RDM Group va fer saber que cessava l’activitat i acomiadava els 237 treballadors.
Maria Dolors Conde, alcaldessa del municipi, explica que aquests dos processos tan propers en el temps tenen una important afectació en el municipi, tant per la pèrdua de llocs de treball com per la disminució en impostos que genera el tancament de dues indústries com aquestes.