“En tot el que sigui per millorar el municipi ens tindrà al costat”

Bé, aquest tema no s’ha acabat. El que va començar sent una demanda de l’alcaldessa a Inspecció de Treball sobre una treballadora que feia un any que manifestava que estava rebent assetjament per part d’una regidora va acabar amb una sanció per falta molt greu a l’Ajuntament d’Argentona per no haver activat el protocol corresponent. A l’informe l’ens tipifica totes les actuacions que va dur a terme la regidora, en funció dels testimonis i de la mateixa treballadora afectada, com a assetjament. Pel que fa a la seva expulsió del govern, l’oposició en ple vam fer un comunicat conjunt en què es qüestionava la decisió perquè no se li va donar l’oportunitat de defensar-se. Aquí hi va haver una mala praxi per part del govern municipal. Estem a l’espera de la resolució final.

Ni de bon tros estem tota l’estona fent oposició des d’una manera destructiva com es vol fer creure. Nosaltres, si per alguna cosa ens hem volgut distingir, i penso que ho estem fent, és per aportar, proposar, consensuar i dialogar. En tot el que sigui per millorar el municipi i arribar a consensos sobre grans projectes de poble ens tindrà al costat.

Un gran repte i una gran responsabilitat. Sobretot si tenim en compte que l’Antoni Segarra ha estat una llegenda política. És una gran ajuda per a mi saber que puc comptar amb ell, poder consultar-li els grans temes i plantejar-li els dubtes que ens sorgeixen a la formació. Particularment, la nova responsabilitat dins la formació l’he entomada com la persona optimista que soc. Vull construir, donar veu a tothom i arribar a consensos. Què vol dir arribar a consensos? Doncs saber cedir si la solució proposada, per molt que no sigui la nostra, es demostra que és la millor. A vegades aquesta posició es fa difícil d’entendre, perquè als debats i a les discussions es barregen interessos particulars. Jo sempre intento mirar el problema des de tots els angles, esperar, rumiar i decidir.

A veure, la nostra actitud des d’Unitat sempre ha estat la mateixa. El que no hem rebut de retorn és la mateixa predisposició a l’entesa. Més aviat, a vegades fins i tot ens hem sentit menystinguts políticament. No venim a posar entrebancs i el que volem és desencallar grans projectes de poble.

Per un costat tenim Can Doro, on ha d’anar la biblioteca. Estem esperant el projecte definitiu, que ha d’arribar abans d’acabar l’any. A Can Doro inicialment també hi anava un pàrquing que al final es va desestimar. El govern manté que si no troba finançament no la podrà fer i això ho condiciona tot.

La Velcro no és un projecte d’aquest mandat, sinó que ve de lluny. És una actuació per la qual convé fer una reflexió sobre com volem que creixi el poble. Per això demanem una taula de participació en què, evidentment, experts i persones amb coneixement puguin aportar idees per saber què cal fer amb la Velcro. Tenim un espai immens que és un tresor, que en el mandat anterior ja va obligar a modificar el POUM per poder-lo desenvolupar. Ara mateix, però, tot és un interrogant, perquè el govern actual ha encarregat uns estudis sobre l’estat de l’edifici. Nosaltres el tiraríem a terra, perquè és un edifici dels anys 60, de sostres molt alts, amb accessibilitat molt complicada i en un lloc on es podria habilitar un gran aparcament.

La plaça de Vendre és una mica com la biblioteca, perquè ja hi ha un projecte fet del mandat anterior que només s’hauria d’executar. Inclou tres o quatre quioscos de venda, amb l’obrador a la vista, com hi ha en alguns mercats. Penso que no s’ha prioritzat i, de moment, està parat.

Som un municipi on durant més de 30 anys no es va renovar la xarxa d’abastament d’aigua potable. Actualment ens trobem amb unes canalitzacions molt precàries, on les fuites d’aigua són habituals. És cert que s’està treballant de valent des de la companyia d’aigües, amb un consell format per tots els representants dels grups municipals. També s’ha treballat moltíssim la conscienciació de la ciutadania sobre la necessitat de reduir el consum d’aigua, però trobem a faltar més inversió. Es va aconseguir una partida important que s’hauria de mantenir aquest mandat i potser amb alguns anys més per resoldre definitivament el problema.

Aturats, realment aturats. Des d’Unitat un dels principals compromisos que teníem en cartera era millorar l’habitatge. Ara ens trobem que molts dels nostres joves ja s’han vist obligats a anar a viure fora del poble perquè hi ha poca oferta i la que hi ha té uns preus desorbitats, inassumibles. Estem parlant de pisos de 90 metres quadrats a un preu de venda de 300.000 o 350.000 euros. Sí que el govern ha comprat habitatge social a La Caixa, però és insuficient. Vuit pisos que ja estan plens i que no han contribuït a generar més habitatge social. Hi ha una proposta no consolidada d’un projecte amb una cooperativa del tercer sector en què l’Ajuntament cediria un terreny a 70 anys per aixecar un edifici i perquè els propietaris en puguin fer ús durant aquest període. Són avenços, sí, però del tot insuficients.

Aquí l’aparcament per accedir al comerç és un problema, perquè senzillament no n’hi ha. Però al mateix temps ens trobem que la població dels diferents veïnats va directament a comprar als grans centres comercials i no arriben al centre. Aquests dos factors units fan la tempesta perfecta perquè el comerç local ho tingui difícil. Volem donar suport al comerç de qualitat i de quilòmetre zero, que aquest municipi en té i de molt bo, però no n’hi ha prou. No es vol competir en oferta amb les grans zones comercials, però sí gaudir del privilegi de poder anar a peu a comprar o de poder deixar el cotxe sense problemes mentre visito les botigues. La zona vermella pensada precisament per facilitar l’aparcament està a punt de ser posada en marxa, però cal continuar pensant en zones grans d’aparcament que realment ajudin el veïnat.

Som un poble que no té tren i que disposa d’una xarxa de busos que podria millorar. Què vol dir això? Que l’ús del cotxe particular està molt estès, entre d’altres perquè el transport públic arrossega mancances importants com la de no oferir servei els caps de setmana. El servei de bus ens permet connectar-nos directament amb Barcelona, amb un nombre de viatges limitat i hi ha dies que no dona l’abast. Però l’altra opció, la d’agafar el bus per baixar fins a Mataró i agafar el tren és encara més feixuga. S’ha de continuar treballant per millorar-ho.

Tenim un contracte de llarga durada en què Argentona posava el terreny a canvi de no pagar la mensualitat corresponent com a usuaris. En aquests moments, la gossera no dona l’abast i l’Ajuntament s’ha hagut de fer càrrec directament de gossos que no es podien atendre al centre i això suposa un cost molt alt. A nosaltres no se’ns demana opinió, però sabem que hi ha diferents col·lectius que ajuden precisament amb tota la part de decomís per mirar de ser més àgils i trobar solucions.

No, de cap de les maneres! Tenim l’únic museu del càntir que hi ha a Europa, pràcticament, no n’hi ha cap més. L’Ajuntament va adquirir fa un any i mig una casa al costat del museu i des d’Unitat apostàvem perquè servís per engrandir l’equipament, per posar l’escola de ceràmica dins i per habilitar una sala polivalent de la qual la gent pogués fer ús. Això està aturat, perquè el govern vol fer un estudi de tots els espais culturals que té. Trobem a faltar un debat sobre com aprofitar la singularitat que ens dona ser la seu d’un museu com aquest. És un dels projectes importants que s’haurien d’impulsar i que també hauria de fer aflorar la resta de patrimoni cultural argentoní, que és molt i on destaquen la ruta modernista i la magnífica casa Puig i Cadafalch.