Crec que he fet el que s’havia de fer per coherència. Ha estat una decisió meditada, presa en grup i que s’ha anat elaborant a partir de quan va sortir l’acta d’Inspecció de Treball. Ho he dit sempre i a tot arreu, que jo des del minut zero vaig demanar a la regidora que el més lògic –i que ho demanava tant a ella com a qualsevol altra– era que retornés l’acta perquè es pogués defensar com calia. Era un tema de relació i de confiança que no s’ha acomplert. Però el govern tirarà endavant com no pot ser d’una altra manera.

Caldrà més debat i buscar més complicitats a fora. Tot i això, des del primer moment hem intentat buscar-les. L’únic que jo crec que la voluntat que hi havia a l’inici de mandat, a mesura que van passant els mesos i entra en escena l’acció de govern, la vas formalitzant amb aquells amb qui tens la majoria. Sempre intentem explicar els temes als grups, perquè vegin el sentit objectiu del que es porta a aprovació i sense que hi hagi cap rerefons de res. Vull pensar que mentre les coses es vagin fent amb l’objectiu de resoldre els problemes d’Argentona acabarem trobant l’encaix amb altres formacions de l’oposició.

Voldria fer moltes coses, però el que tenim molt clar com a govern és que aquest any hem d’aconseguir les dotacions econòmiques per a aquells projectes cabdals que necessita Argentona. I que si pot ser ja es comencin a treballar, perquè molts projectes ja estan llestos, com ara la planificació de l’asfaltatge dels carrers. També estem a sobre de les millores a la xarxa de l’aigua, digitalització inclosa, perquè ens vam trobar en una situació molt dolenta. Tot el tema educatiu, que darrerament ens ha donat molt bones notícies perquè ens han donat l’FP per a l’institut. La inversió en equipaments esportius també, i sobretot tenir els espais que són municipals no només amb l’eficiència energètica que correspon sinó amb un ús adequat. Un cas és el de l’escorxador, on ja tenim els contenidors i on les entitats també tindran el seu espai. També hem de resoldre la recepció de les urbanitzacions i la recerca d’habitatge assequible. I desencallar la biblioteca, evidentment.

Hem de seguir detectant i resolent les fuites, perquè aquest és un problema en què vam actuar inicialment i que ha portat a un estalvi molt important. S’ha d’actuar especialment a les urbanitzacions, perquè tenen una xarxa de canonades deficient i per allà es perd molta aigua. S’ha de digitalitzar i fer sectoritzacions de zones i aquí és on han anat a parar les subvencions que ens han arribat. Les empreses ja estan acabant de fer el projecte d’aquest canvi digital que donarà una eina molt important a Argentona per radiografiar l’estat de tota la xarxa i detectar amb més rapidesa i precisió els problemes. Amb tot això, l’altre gran repte és posar la companyia d’aigües a un nivell òptim, perquè quan vam entrar estava per tancar. La delegació en mans de Junts ha estat un encert, perquè el president ha fet una gran feina i han tancat els números gairebé en positiu després d’arrossegar un negatiu molt i molt gran, sobretot pel que fa a fuites i d’aigua. No podem perdre el nord, perquè ara ha plogut, però sí que hem de ser conscients que la sequera tornarà d’aquí a dos o tres anys i que cada vegada s’allargarà més amb el temps.

No només l’aigua. A Can Raimí, per exemple, no hi ha clavegueram i aquesta situació s’ha de resoldre perquè és un tema de salut importantíssim que s’ha de solucionar. En aquesta urbanització el clavegueram i l’aigua són les primeres accions a què ens hem compromès i ja estan ben encarrilades. També hem iniciat el canvi dels noms dels carrers, perquè faciliti el registre al veïnat. No deixa de ser un repte, perquè tal com marca la llei són els propietaris de les parcel·les els que hauran de pagar les despeses a través de quotes. Aquest fet ens deixa molt poca maniobra als ajuntaments.

Que quedi clar que l’enderroc no va ser mai una opció de Tots per Argentona i vam ser dels únics que vam defensar des del primer moment que hi havia altres accions. Tenim un munt d’entitats culturals al poble i no hi ha un espai per a totes. Això la Velcro ens ho pot solucionar. N’hi ha que la veuen com un edifici lleig i que hauria d’anar a terra, però des del govern creiem que se’n pot treure molt profit. No serem ni el primer ni l’últim municipi que ha sabut encaixar l’arquitectura industrial dins del seu planejament urbà. L’estudi que s’està fent busca trobar arguments per a la rehabilitació, encara que sigui per fases, perquè és molt més car enderrocar i tornar a construir després. L’obra també podria resoldre en part l’actual manca d’aparcaments, que és el que també es mirarà. Venim d’una falta d’inversions de fa vuit anys i tot de cop no pot ser.

Aquesta és una de les crítiques que ens ha fet l’oposició. Ens retreuen que no redactem ara tots els projectes i que quan els tinguéssim comencéssim les obres. No és el nostre tarannà i no sé si és perquè com a agrupació pensem diferent, però el cert és que les altres forces de govern també hi estan d’acord. En el cas de l’obra del Doctor Samsó teníem el projecte acabat i, a més, fet per tècnics d’aquí a la casa, de quilòmetre zero. A més, teníem els diners. Per què no es pot fer ara? La idea és: si tenim el projecte i tenim la partida, s’ha d’anar fent. També estem treballant en altres propostes perquè puguem, en aquest cas el 2026, executar-les també. Això de deixar-ho tot per a final de mandat no és la nostra premissa i, per tant, no la seguirem.

Per diverses qüestions. És una obra que tancarà emocionalment moltes ferides. L’espai on està pensat i el projecte que s’ha elaborat per fer-se aquí a Can Doro-Cal Guardià és en ple centre històric i s’arrossega de fa molts anys. A més, hi ha un gran consens perquè es faci realitat i en el seu moment es van enderrocar els edificis per transformar-ho en un equipament públic. La biblioteca que tenim, que no és dins de la xarxa de la Diputació, l’estem pagant des de l’Ajuntament. Se’n fa un gran ús i és un dels espais on més es treballa la cohesió social i la relació intergeneracional. És bàsic que tiri endavant, per sentiment i perquè els esforços invertits demanen que s’executi. Tot i això, és cert que si ara comencéssim de zero probablement no hauríem projectat allà una biblioteca, però som on som i els diners públics no s’han de malbaratar.

Quan es va crear aquest veïnat, la gent que hi va anar a viure van decidir que els carrers fossin de sorra i emmarcats per uns grans arbres, sobretot plataners. Amb els anys les arrels han arribat a trencar bona part de la xarxa de canonades i, per tant, a provocar fuites importants, i a més a més, a dificultar l’accés als pàrquings de les cases. Els veïns van demanar a l’Ajuntament que es poguessin pavimentar els carrers i adequar els arbres per evitar desperfectes amb un sistema que controli el creixement en vertical de les arrels i no pas en horitzontal com ara. S’han talat alguns arbres i s’han substituït els plataners més malmesos. El projecte es completa amb una rotonda de gir que permeti l’accés als vehicles d’emergències.

Diem que és la solució inicial, ni puntual ni definitiva. Inicial. Es tracta d’un projecte que fa molts anys que es va començar i amb el comerç vam tenir reunions quan la nostra agrupació la liderava en Pep Masó i la gent del sector ens va fer veure com era de necessària. És veritat que són uns tràmits complicats, però la voluntat d’executar-la hi és. Ara ja tenim l’empresa que farà tota la senyalització, i la instal·lació de la màquina expenedora. Busquem que hi hagi una rotació en l’aparcament del centre i que els cotxes no hi aparquin més d’una hora i mitja. Facilitar que la gent vingui a comprar o a fer els tràmits que calgui, però sense abusar i que durant la nit sigui el veïnat el que hi pugui deixar el vehicle. La part que ens ha costat molt de desencallar és la vinculada al contracte amb les empreses del tercer sector, perquè no es va presentar ningú. Al final hem hagut de buscar altres característiques i, ara sí, tenim dues o tres empreses interessades. Som conscients que tenim zones molt saturades, però no és només un problema d’Argentona, perquè és evident, ens agradi o no, que gairebé a cada casa hi ha dos o tres cotxes. I per molt que també lluitem pel transport públic, ara mateix ens movem amb cotxe. També estem fent obres a la zona esportiva per habilitar un espai amb capacitat per a uns 180 cotxes. Estem buscant i hem intentat també pagar lloguers per permutes de terrenys, però no ens en sortim. Els privats no hi volen entrar.

Dona, és que el dia que perdem l’esperança en això, ens acabarem d’ensorrar.I tant que hi creiem! A Argentona hi ha comerç de qualitat, comerç amb segells d’identitat pròpia i, a més, amb qualificacions per part de la Generalitat. Sí que és cert que hi ha una tendència a comprar en grans àrees o, bàsicament, per internet. Com a consistori hem anat fent accions per afavorir el comerç local. Amb la Fundació Maresme hem creat un servei per portar la compra a casa, pensant sobretot en la gent gran. També estem mirant altres aspectes per reactivar el sector i que no es perdi el poc que tenim. Un pol d’atracció són les dues fires d’artesans que funcionen actualment vinculades a dues festes perquè els comerços també puguin sortir al carrer aquells dies. També estem treballant en un pla estratègic del comerç en què desenvoluparem quatre eixos estratègics acompanyats tant del comerç local com de la restauració. La gent ha de reconèixer com un valor comprar al poble.

Doncs intentarem donar la solució dins aquest mateix 2025. O sigui, tenim molt clar que ha d’haver-hi parades. Quines i en quin format és el que hem de veure, perquè també ha canviat molt l’escenari dels mercats. Hi ha algunes idees interessants que hem anat recopilant amb els regidors de govern a partir de diferents sortides que fem un cop l’any i que ens permeten copsar què passa fora, quins sistemes funcionen i què es pot aplicar a Argentona. No ho desvelaré ara i aquí, però crec que és possible barrejar el concepte parada tradicional amb algun altre que serveixi de reclam amb una mesura justa, que és la que dona la mateixa plaça. Possiblement el 2026 podrem donar-li sortida.

Nosaltres estem fent tot el que podem des que vam entrar, sobretot perquè el regidor que ho porta ho té molt com a prioritat. Tenim ja molt embastat el conveni amb Sostre Cívic per a una cessió d’ús de l’espai i crec que això serà el primer que farem. També vam poder comprar vuit pisos socials i el govern anterior ja disposava del pis d’emergència social on hem fet els arranjaments que tocava. També estem afrontant la primera fase per incorporar la masia de Can Nadal, on hi pot haver habitatge dotacional, i hem d’anar veient altres àrees de desenvolupament.

No, no, ara s’està treballant en el projecte de condicionament dels jardins i després faltarà la museïtzació, en la qual no entrarem fins al 2026. El que també hem engegat com a govern és la figura del gerent que pugui aglutinar la direcció de tot el patrimoni cultural d’Argentona, tant el Museu del Càntir com la mateixa casa Puig i Cadafalch. Tornant a la casa Puig, paral·lelament s’estan organitzant rutes que permetin veure allò que s’està fent a l’edifici que encara no està acabat i que han tingut molt bona acceptació.