“Necessitaríem 500 milions per arreglar tots els carrers”

Pensàvem que seria una mica tranquil i la veritat és que no. Ha sigut un mandat en què hem hagut de fer front a situacions complicades, com ara problemes amb la policia local. I al final, el podem valorar positivament perquè ens n’hem sortit bé. Hem anat fent coses aquests dos anys perquè aquest mandat estiguessin acabades i ja s’estan veient fruits. Les obres més importants estan en marxa.

La policia és un tema general als ajuntaments, un problema del sistema. Tenen moltes baixes. A partir d’aquí, també comencem a negociar convenis laborals i hi ha sindicats que boicotegen les hores extres i hem de fer un decret per primer cop a la història perquè vinguin a fer reforç per carnaval... És una situació molt incòmoda i molt lletja perquè no porta enlloc.

Tenim el conveni denunciat fa un any. Al final, el que estem intentant és organitzar l’Ajuntament, que sigui millor i més eficient, perquè cada vegada veiem més que el marge que tenim de possibilitats de finançament es va reduint més. Ens van treure l’IAE i no ens han compensat, ens van reduir l’import de les plusvàlues, estem en una crisi de la construcció que fa que els impostos sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) hagin baixat, i l’IBI tots el tenim pràcticament al màxim. Tot això dificulta la capacitat de finançament de l’Ajuntament. A més, veiem que any rere any l’Estat decreta unes pujades salarials a finals d’any i amb efecte retroactiu a l’1 de gener. Això fa que quan s’arriba a finals d’any, que no tenim pressupost, hàgim de fer un esforç extraordinari de retallar altres coses per pagar les nòmines però que, en canvi, els diners no ens entrin. Els ajuntaments estem arribant a una situació extrema. És un problema de finançament general i s’ha d’adoptar alguna solució. A més, hi ha reivindicacions salarials per part de tothom. Això fa que sigui insostenible aquest sistema i, per tant, s’ha de replantejar, perquè si no al final serem una administració inútil i no servirà de res. A més a més, s’han complicat els procediments i les contractacions. La llei de contractes que hi ha actualment és un desastre, està aturant tots els ajuntaments. Per adjudicar un projecte d’una escola de música hem estat quatre anys amb impugnacions i encara no el tenim acabat. És una vergonya. El ciutadà no ho entén perquè el que vol és que es facin les coses.

Els ajuntaments ho han de dir obertament, i que l’administració estatal i la de la Generalitat reaccionin i que canviïn les lleis i les facin més àgils, i que ajudin els ajuntaments a tots els nivells perquè ens esforcem molt però no avancem ni un centímetre.

Per sort podem, encara, aprovar pressupostos i fer inversions. Però, per exemple, aquest any ens ha condicionat que hem fet d’aval dels habitatges de protecció oficial que estem construint. Suposa fer un aval d’11 milions que ens va directament al percentatge d’endeutament. Estem en una situació d’endeutament bona però, al final, també depens del fet que els bancs et donin els diners. A part d’això, fa temps que no rebem imports importants de les administracions superiors que ens ajudin a tirar endavant obres i projectes d’inversió i, al final, hem de tirar amb el que tenim a l’Ajuntament. De moment, podem demanar préstecs, ens els donen i els paguem.

L’hem feta posant diners en diferents anys. Hem fet una inversió de 10,5 milions per arreglar una zona de Segur Platja, la més antiga. Arreglar carrers és una de les coses que més ens reclama la població i quan dius que ho faràs tothom vol que arreglis el seu i és impossible perquè necessitaríem 500 milions per arreglar tots els carrers del municipi. Calafell té 200 quilòmetres de carrers, com la ciutat de Tarragona, però amb baixa densitat. Això fa que els veïns que tenen un xalet hagin de pagar més que amb un habitatge a Barcelona i també es queixen dels impostos. Per mantenir els mateixos quilòmetres de carrers fa falta que els paguin perquè si no seria insostenible.

És un dels problemes importants. Tenim 32.000 empadronats i som dels municipis que més creixen a Catalunya en els darrers vuit anys. Però la veritat és que a Calafell hi viuen unes 45.000 o 50.000 persones. Ho detectem pels consums d’aigua, les tones de brossa i per l’aigua que entra de la depuradora. Després tenim moments punta amb població flotant a l’estiu que arriba als 100.000, per Setmana Santa uns 120.000, i uns 80.000 durant els caps de setmana. Però els diners que ens dona l’Estat per població empadronada és de 32.000 i, en canvi, aquests 50.000 ens reclamen els mateixos serveis que tindrien a Barcelona, cosa que és impossible. Si s’empadronessin tindríem uns tres milions d’euros més que ens ajudarien a millorar els serveis actuals.

Perquè no volen perdre l’especialista que tenen en hospitals de l’àrea metropolitana, allà on residien abans. Alguns porten vint anys aquí però no s’empadronen. Quan necessiten el metge, van a urgències i, per això, tenim 29.000 visites anuals a urgències al CAP, que és una animalada. Quan va venir la consellera de Salut li vam dir que necessitem, a més d’un reforç d’urgències, que hi hagi la possibilitat que la gent pugui triar l’especialista. Si venen aquí i s’empadronen, tenen metge de capçalera i no aniran a urgències però, a més, podrien mantenir l’especialista. Li ho vam explicar, ho va entendre i va dir que ara s’està estudiant al Parlament.

Estan molt avançades. Ara a finals d’any, calculem que els podrem tenir i donar-los a partir de l’any que ve. Seran de lloguer assequible. En tenim també de lloguer social, però pocs. Hi ha un problema gros a la comarca de lloguer social. Cada setmana tenim un desnonament o dos, en funció del que ens arriba dels jutjats. No donem resposta perquè no n’hi ha més. Crec que el que hauria de fer el govern central és desfer la Sareb i que els habitatges passessin al parc públic de l’Estat o de la Generalitat o de qui sigui, però que alliberin els habitatges, que la Sareb està fent com una immobiliària més intentant vendre’ls a preu de mercat. Doncs que els posin com a habitatges socials i que ens ajudin a resoldre les problemàtiques d’habitatge que tenim.

El tema hospitalari és una prioritat. Com que estem creixent tant, cada cop necessitem més atenció perquè l’hospital del Vendrell és petit. És important la mobilitat, pel que fa a rodalies i peatges, però també en l’àmbit intern. Hem demanat a la Generalitat que faci un estudi de mobilitat a la comarca. Volem que el transport públic s’ajusti a les necessitats reals. També s’han de crear més llocs de treball a la comarca i impulsar la formació perquè falten professionals qualificats. Pel que fa als serveis socials, demanem un millor finançament.