ECONOMIA
Romero justifica l’acord amb Acciona pel risc “evident” d’haver de pagar 997 milions pel lucre cessant
La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha justificat l’acord per pagar 95 milions més a Acciona per la nul·litat del contracte a l’ATLL pel “risc molt elevat” i “evident” d’haver d’abonar fins a 997 milions d’euros pel lucre cessant. Segons l’ACN, Romero ha reconegut en la seva intervenció a la Comissió d’Economia que una carta signada pels anteriors consellers Andreu Mas-Colell i Santi Vila que es va aportar en el recurs al Tribunal Suprem, i que l’alt tribunal va acceptar, reconeixent que la reversió de la concessió podia comportar un lucre cessant per a Acciona va portar la Generalitat a iniciar una negociació extrajudicial. Per la seva banda, el diputat dels comuns David Cid ha denunciat que aquest cas és el “ridícul més gran de la gestió de la història de la Generalitat”.
Romero ha comparegut aquest dimecres a la tarda per informar els grups sobre l’acord extrajudicial al qual han arribat la Generalitat i la multinacional espanyola i que s’ha concretat en el pagament de 95 milions d’euros en quatre anys i que, segons la consellera, es finançarà amb recursos propis.
La titular d’Economia ha detallat que amb la carta dels consellers del govern d’Artur Mas, Andreu Mas-Colell i Santi Vila, començava a existir un “risc fefaent” d’haver de pagar en total 700 milions més interessos -994 en total- a Acciona. Fins ara, la Generalitat ja ha abonat prop de 397 milions d’euros per danys emergents, dels quals 365,6 milions era en compliment d’una sentència i 31 milions més en concepte de liquidació.
Tant la consellera com el secretari general d’Economia, Juli Fernández, han remarcat que quan hi ha nul·litat de contracte no hi ha reconeixement de lucre cessant però que amb la carta del Govern d’aleshores l’escenari canviava per a la Generalitat. “Això no s’ha fet mai, cap administració signa un contracte si sap que hi ha un recurs interposat”, ha remarcat Fernández, que ha atribuït la urgència per signar l’acord per la necessitat de l’Executiu del 2012 d’ingressar diners per obtenir finançament per afrontar les despeses més urgents.
Amb tot, ambdós han defensat que l’acord extrajudicial s’ha assolit en defensa de l’interès general. “Volíem minimitzar els riscos, que hi eren”, ha insistit Romero davant les formacions polítiques.
L’inici de l’embolic, el 2012
L’origen del cas es remunta a l’any 2012 quan el govern liderat per Artur Mas quan va iniciar la privatització del servei de gestió de l’aigua en alta. Acciona en va resultar l’adjudicatària, però Agbar va recórrer primer a la Generalitat i després a la justícia, que li va acabar donant la raó i el contracte es va declarar nul. Al 2018, l’ATLL va retornar a mans públiques i va passar a anomenar-se ATL, però Acciona va portar la Generalitat als tribunals per obtenir una compensació per la reversió de la concessió, que finalment s’ha tancat amb el pagament dels 397 milions d’euros per danys emergents i els 96 milions acordats extrajudicialment. Ara, el Tribunal Suprem haurà d’homologar aquest acord.
“Ridícul més gran de la història de la Generalitat”
Al torn dels grups, el diputat dels comuns ha denunciat que amb aquest cas el govern català ha fet “el ridícul més gran de la història de la Generalitat” i ha lamentat que haurà acabat perdent 500 milions que hauran anat a mans d’Acciona. A més, ha qualificat “d’escandalós” que els dos consellers del govern de Mas reconeguessin per escrit la possibilitat de lucre cessant en perjudici d’Acciona.
Per la seva banda, el diputat de Junts, Joan Canadell, ha demanat tenir en compte el context del moment i ha recordat que al 2012 encara es patien les conseqüències de la crisi financera del 2008 i l’Estat va imposar unes condicions a les comunitats que els obligava a aplicar retallades. “No quadraven els números”, ha recalcat Canadell, que ha atribuït la delicada situació financera de la Generalitat a “l’infrafinançament”. “Mirar-ho amb ulls del 2025 el què va passar el 2012 és fer trampa”.
Per últim, les diputades del PP Míriam Casanovas i Àngels Esteller, han preguntat a la consellera si la Generalitat s’ha plantejat tornar a licitar el servei i així recuperar els 500 milions d’euros que haurà costat aquest procés. “El ciutadà el què vol tenir és un servei bo, eficient i amb el menor cost. En un rebut de l’aigua, un terç és de consum i dos terços són impostos”, ha manifestat. Romero, però, ha tallat d’arrel aquesta possibilitat: ha assegurat que el servei funciona bé des de l’àmbit públic i que la Generalitat no es planteja cap canvi.