Un mapa solar per a Torroella
L’Ajuntament aposta de manera contundent per fer la transició cap a les energies renovables
El consistori en bloc continua oposant-se, sense esquerdes, al projecte del macroparc eòlic
La inauguració de l’Espai Medes, a l’Estartit, incorpora un equipament clau per a la cultura i la difusió
El castell del Montgrí és el sentinella immutable dels canvis al municipi. I n’ha vist un munt. Ara, amb un Ajuntament a l’equador del mandat, estan en marxa un seguit de propostes que volen ser transformadores i de calat, com ara la transició energètica cap a les renovables. No és un debat fàcil, i més amb projectes com el macropart eòlic a les portes o, millor dir, arran de costa. El govern, un tripartit format per UPM –que té l’alcaldia–, ERC i OTE, es mostra satisfet del que s’ha aconseguit en aquests dos primers anys de mandat. Ho explica l’alcalde, Jordi Colomí, en l’entrevista, en què destaca importants projectes, com ara un mapa solar interactiu, que és la punta de llança de les renovables; la planificació dels barris, l’Espai Medes, Can Castells o la municipalització del servei d’abastament d’aigua, entre d’altres. L’alcalde es mostra satisfet i explica que el procés no té aturador: “En tenim molts més en marxa i altres que començaran passat l’estiu. Per això, molt aviat, es notaran molts canvis al municipi. Per exemple, estaran els vestidors del camp d’esports o els del pavelló nou. Estem satisfets, com a govern”, explica. El cap de l’oposició no ho veu igual. Jordi Cordon, instal·lat en campanya electoral des del primer dia que va prendre l’acta de regidor, creu que el govern és molt optimista pel que fa a l’execució del programa electoral: “Si ens mirem el seu programa electoral, no han executat res o pràcticament res del que volien fer. I quan dic tots, vull dir el conjunt del govern, UPM, ERC i OTE”, destaca, i hi afegeix: “El més preocupant, i aquí sí que faig exclusivament una crítica a l’alcalde, és que Colomí no és valent a l’hora de prendre decisions, especialment aquelles que el poden afectar electoralment.”
L’aposta per la transició energètica és important al municipi. Després en parlarem. Ara ens aturarem en el parc eòlic. El gener passat, el ple va aprovar per unanimitat una moció de rebuig al parc eòlic marí Mediterráneo-1, que promou Repsol Renovables. La moció també mostra el rebuig a la línia terrestre associada per connectar-lo amb la subestació elèctrica de la Farga. De fet, aquesta és la tercera moció que es debat i s’aprova per posar de manifest el seu malestar i rebuig a la implantació de generadors d’energia eòlica marina al nord de la Costa Brava. Aquesta darrera moció, aprovada al gener, la va impulsar la plataforma Stop al Macroparc Eòlic Marí. L’alcalde, Jordi Colomí, té molt clar, en part, l’epicentre del problema, que atribueix a la Generalitat i la seva falta d’una política clara i decidida: “Crec que la Generalitat es va despertar molt tard en el tema de les renovables –valora–. L’única solució que van trobar va ser fer aquest macroparc eòlic marí davant de la Costa Brava, entre el cap de Creus i el cap de Begur”, i afegeix: “Evidentment, nosaltres no hi estem gens d’acord, perquè creiem que hauria d’haver-hi alternatives. La prova és que com a Ajuntament estem fent moltes coses, com he explicat. Aquestes iniciatives demostren que, si bé les grans multinacionals no hi estan interessades, són molt efectives.” És a dir, i segons Colomí, el secret és al territori, als pobles, per generar aquesta energia amb el mínim impacte sobre el territori.
Cap a les renovables
Una de les iniciatives que s’han impulsat per facilitar la implantació de panells fotovoltaics ha estat un mapa solar interactiu, que es pot consultar des del web de l’Ajuntament per ajudar la ciutadania, comerços i empreses a valorar el potencial d’instal·lar plaques fotovoltaiques en edificis i immobles del municipi. El mapa ofereix informació detallada sobre el potencial de generació fotovoltaica de cada edifici, tant públics com privats, incloent-hi el nombre òptim de panells solars a instal·lar, el cost aproximat de la inversió, el termini d’amortització, l’estalvi econòmic anual esperat i els beneficis mediambientals derivats de la reducció d’emissions de CO2. I en aquest sentit, i en conjunt, el municipi podria arribar a cobrir, en un escenari de màxims, el 137,1% de les seves necessitats energètiques amb energia solar fotovoltaica. Però aquest escenari de màxims no seria l’òptim, perquè no seria prou eficient, ja que s’estaria generant més energia de la necessària, no s’optimitzaria aquesta generació energètica i el retorn econòmic seria molt superior. Segons les dades d’aquest estudi, en l’escenari òptim, el municipi podria cobrir fins al 87,1% de les seves necessitats energètiques amb energia solar fotovoltaica, amb una taxa d’autoconsum del 31,3%. Això representaria un estalvi global de fins a 11,6 milions d’euros anuals i evitaria l’emissió de 8.866 tones de CO2. En l’àmbit individual, l’estalvi mitjà estimat seria de 314 euros anuals per habitatge, 2.256 euros per indústria i 603 euros per immoble de l’àmbit terciari. L’eina també revela que, tot i que el sector terciari només ocupa un 4,95% del territori, té un impacte similar al del sector residencial pel que fa a l’estalvi d’emissions. Per tant, aquest sector, amb poques actuacions, pot aconseguir un gran impacte en la descarbonització del municipi.
L’Espai Medes, a l’Estartit
Una de les apostes que s’ha anat treballant des de fa anys i que, finalment, ha arribat a bon port, ha estat l’Espai Medes. Aquest vol ser un punt de referència per descobrir els valors mediambientals, culturals i turístics del parc natural en el seu àmbit marí. A més de la seva tasca divulgativa, l’equipament també actuarà com a instrument de promoció del territori i dinamitzarà l’economia local. L’Espai Medes treballarà en complementarietat amb el Museu de la Mediterrània, que se centrarà en la part terrestre del parc. L’Espai Medes representa, doncs, un projecte ambiciós i transversal. La proposta museogràfica de l’Espai Medes ha anat a càrrec del parc natural i ha estat encarregada a una empresa especialitzada en museografia. La mostra permanent, titulada Les illes Medes, una reserva natural per a la Humanitat, ofereix un recorregut per la història i l’ecosistema únic de les Medes. L’equipament disposa d’un espai per a una exposició temporal, i la primera s’ha dedicat al món pesquer estartidenc.
