Estem molt satisfets del treball que s’ha fet en temes com ara el pla de sostenibilitat, les inversions per dur a terme la transició energètica, amb un mapa solar interactiu, que és la punta de llança per fer-ho; la planificació dels barris, l’Espai Medes, Can Castells o la municipalització del servei d’abastament d’aigua, entre d’altres. En tenim molts en marxa i altres que començaran passat l’estiu. Per això, molt aviat, es notaran molts canvis al municipi. Per exemple, estaran els vestidors del camp d’esports o els del pavelló nou. Estem satisfets, com a govern.

Sí, i el nostre projecte va lligat a la cultura i el medi ambient, que per a nosaltres són claus.

Sí, molt, i amb resultats evidents. I com a exemple, fa dos mesos vam inaugurar l’Espai Medes, un centre molt innovador a la Costa Brava, que ens aportarà no només beneficis científics o de coneixement de l’entorn marí de les illes Medes i la costa del Montgrí, sinó que també, pensem, que ens pot ajudar a desestacionalitzar el turisme.

Sí, i amb resultats. El canvi es va iniciar fa molt de temps, amb la desaparició de la quinzena dels grans tour operators anglesos, i ens vam centrar en el turisme familiar.

Un canvi d’aquest tipus és molt llarg i complex, sí; i s’ha de fer amb cura, de manera sostinguda i constant. Aquest canvi ens ha fet patir una mica a vegades, és cert. Però hem aconseguit entre tots fer-lo. Ara el turisme que ens arriba ho fa en cotxe particular en un 87%. Què vol dir? Que aquest, que viu entre dues i sis hores lluny del nostre municipi, és majoritàriament familiar i, també, centrat en la natura.

Ara es treballa amb una quarantena. Però aquests són petits i estan en sintonia amb el nostre model. Pensi que cada vegada hi ha més turisme de bicicleta i relacionat amb la natura, i això és molt important. Nosaltres tenim un gran avantatge, que a la vegada és un luxe, i que és tenir més del 80% del nostre territori protegit. I no ens hem d’oblidar, en aquest canvi de model, el que van representar els plans generals, que han estat claus.

El pla general, que es va fer ara fa quaranta-cinc anys, va comportar una aposta contundent, clara i sense pal·liatius per la protecció del nostre territori. Aquesta aposta, que va ser tan i tan discutida, perquè semblava dins d’aquell context que anava en contra del creixement, s’ha demostrat que ha estat un èxit.

Som un poble que té un cinema, inaugurat el 1928, que està funcionant meravellosament bé, quan tothom ha tancat al nostra voltant. Disposem de l’Espai Ter i el Museu de la Mediterrània i, a més, dos grans equipaments privats, com són els de les fundacions Vila Casas i Mascort. També hem recuperat la casa Castells, on s’ha instal·lat l’oficina de turisme, més un espai de cotreball, i pròximament, la nova seu de la ràdio. A Torroella, el criteri ha estat situar els equipaments públics al centre i al seu votant.

Sí, perquè ens ha permès decidir les inversions pel que fa a les prioritats, arran del brutal període de sequera que també ha afectat el Baix Ter. Pensi que nosaltres en pocs mesos vam decidir fer un pou nou. No vam haver de discutir amb ningú. El vam encarregar i el vam fer per urgència, perquè vèiem que ens quedàvem sense aigua per a l’estiu. A més, hem actuat de forma directa des dels primers moments de la sequera rebaixant pressions, col·locant vàlvules de control a diferents llocs de l’Estartit i de Torroella.

En un any i mig hem canviat pràcticament el 25% dels 4.500 punts de llum. I tot això va lligat a moltes més accions, com un pla d’instal·lació de plaques fotovoltaiques a la Policia Local, la comunitat energètica de l’Espai Ter, i aviat vindrà la biblioteca, entre altres accions, totes encaminades a ser el màxim d’autosuficients.

Crec que la Generalitat es va despertar molt tard en el tema de les renovables. L’única solució que van trobar va ser fer aquest macroparc eòlic marí davant de la Costa Brava, entre el cap de Creus i el cap de Begur. Evidentment, nosaltres no hi estem gens d’acord, perquè creiem que hauria d’haver-hi alternatives. La prova és que com a Ajuntament estem fent moltes coses, com he explicat. Aquestes iniciatives demostren que, si bé les grans multinacionals no hi estan interessades, són molt efectives. I demostren que des dels pobles podem generar l’energia que necessita el país, però col·locada d’una forma quirúrgica en el territori, i sobretot en un de tan sensible com és l’Empordà.

Torroella bàsicament està dividit en uns cinc barris. El que s’havia fet històricament eren petites actuacions. Ara estem treballant amb un guió per a cada barri. Per exemple, ens preocupa molt el barri del carrer Figueres, molt densificat i saturat. Tot això ja s’està treballant. Per al nucli antic s’ha encarregat un pla especial de reforma interior (PERI), de la zona que en diem entre muralla. El PERI permetrà que qui vulgui actuar-hi, avui, demà o en el futur, saber què s’ha de fer, amb un model clar i definit. A l’Estartit, exactament igual, L’EMD està treballant en models semblants perquè els carrers vagin millorant, es plantin arbres i es continuï la feina que ja ha començat el pla de sostenibilitat.

És una discussió que tenim amb la Generalitat, perquè nosaltres defensem que és ella qui hi ha d’actuar. Evidentment, nosaltres sempre hem estat oberts que l’Ajuntament ha de participar-hi, però l’àmbit és de Ports. I li posaré un exemple.

Quan vam presentar el Pla de Sostenibilitat Turística, vam demanar invertir 1,8 milions al passeig Marítim de l’Estartit i ens van demanar la titularitat d’on volíem actuar. I no ens ho van concedir perquè no era titularitat de l’Ajuntament, ja que el titular era Ports. El passeig de l’Estartit necessita una remodelació, però és competència de Ports. Nosaltres no ens hem negat mai a participar-hi amb el suport d’altres administracions.

Si ara em tornessin a preguntar si tornaria a fer aquesta aposta, diria clarament que sí, perquè penso que tenir la seu de la Fundació Cousteau serà un actiu important. Sí que és veritat que han canviat una sèrie de persones que portaven la fundació, que ja no hi són. La nova direcció del Cousteau, segons ens han dit, vol fer-ho bé i amb molta més calma del que s’havia proposat en un primer moment. Sé que estan en converses amb la Fundació Mascort.

Se’ns ha dit que el projecte tira endavant. Els terminis del centre Cousteau no seran, doncs, els que es van anunciar en un primer moment, sinó que s’anirà desplegant, pel que expliquen, al llarg dels cinc anys vinents.