Copcisa obre dues oficines per buscar projectes a Sud-amèrica
El grup constructor terrassenc manté contactes amb una companyia xilena per construir una xarxa d'hospitals al país. La firma ven bona part de la seva cartera energètica, però manté alguns parcs eòlics
El grup empresarial de la família Carbonell, Copcisa, vol arribar en cinc anys al mig segle de vida amb una certa presència en mercats internacionals. És per això que ha obert delegacions a Xile i Colòmbia, i estudia fer-ho a Perú i Costa Rica, “a la recerca d'oportunitats de negoci”, tal com explica el vicepresident de la companyia constructora, Ramon Carbonell, que matisa: “No anem a fora perquè aquí hi ha crisi”, sinó per l'interès del grup terrassenc a internacionalitzar-se. “Podem aportar-hi un important saber fer pel que fa al component tecnològic”, diu Carbonell, i posa com a exemple més factible els contactes que ja mantenen amb una empresa local xilena per construir una xarxa d'hospitals al país.
L'any passat, la firma va guanyar l'adjudicació d'un dels dos sectors del tram Sagrera-Nus de la Trinitat de la línia del tren d'alta velocitat (TAV) Madrid-Barcelona-frontera francesa, per la qual cosa va iniciar contactes als Estats Units, on es començava a parlar del tema. Amb tot, Carbonell ho veu complicat: “No és un país per tenir TAV. El seu TAV és l'avió, i el tren es relaciona més amb el transport de mercaderies”. Així, el grup focalitza el seu punt de mira cap a Sud-amèrica i no cap a altres continents –“Prioritzem la seguretat de les persones, jurídica i de cobrament”, assegura–, tot i haver mantingut també algun contacte al Marroc.
El grup, amb els anys, ha anat diversificant força la seva activitat. Fa quinze anys va endinsar-se en el sector energètic, tot i que és un àmbit del qual també ha decidit sortir-ne, almenys en part. Així, Carbonell detalla que Copcisa ha venut el 85% de la comercialitzadora elèctrica Factor Energia, que s'afegeix a la sortida fa uns mesos de la petroliera Meroil i a la venda de la filial de carburants, Enex, a Petrocat. Amb tot, el vicepresident del grup vallesà apunta que segueixen apostant pels parcs eòlics: “En tenim sis en tràmit en diferents municipis”. Després, la companyia ja valorarà si se'ls ven tal com ja va fer amb el parc de la Fatarella, una decisió que dependrà de si la crisi es manté el 2012.
Copcisa, doncs, ha volgut recollir valor de les energies renovables, així com de la venda d'alguns actius immobiliaris, com recentment un solar al barri barceloní del Born, que la cadena hotelera austríaca K+K ha adquirit per 9 milions d'euros, o un altre a l'Eixample, per un valor de 7 milions. De fet, el grup no compra més solars per la davallada de la construcció residencial.
refinançament
El directiu té clar que el focus de la companyia a mitjà termini es centra en obra civil, concessions i infraestructures. El mateix Carbonell creu que moltes empreses es quedaran pel camí i que les que continuen han anat “a buscar obres més petites”. En el cas de Copcisa, defensa un equilibri en la seva tasca en obra civil, ben repartida entre projectes estatals (35% del total), autonòmics (31%) i privats (27%), amb menor presència dels municipals (7%). “Això –afegeix el també vicepresident de l'Associació Catalana de l'Empresa Familiar– fa que no tinguem una dependència excessiva de ningú”, i destaca que els va “molt bé” en comunitats com ara Andalusia i Galícia i amb el Ministeri de Foment.
projectes
Alguns dels projectes adjudicats més recentment a la firma egarenca són l'accés ferroviari a la nova terminal T1 de l'aeroport del Prat; la pista d'aterratge de l'aeroport de Badajoz; el nou institut de Sant Carles de la Ràpita; la millora del dic est del Port de Barcelona; la millora del camp de vol de l'aeroport de Reus, i la rehabilitació del teatre Apolo a Miranda de Ebro. La companyia catalana també té adjudicats dos trams del desdoblament de l'eix transversal, i ha finalitzat el tram de la B-40 -més conegut com a quart cinturó- entre Terrassa i Viladecavalls.
De llaurar finques veïnes a tot un hòlding
La història dels Carbonell és d'aquelles que tot guionista de cinema voldria fer seves. L'actual president de Copcisa, Benet Carbonell, va començar, literalment, llaurant finques veïnes a les de can Carbonell, de la seva família. Tal com explica un dels seus fills, i vicepresident de la companyia, Ramon Carbonell, aquella tasca ja s'assemblava a la que, uns anys més tard, seria la primera com a empresa: moure terres. El seu pare, de fet, no era l'hereu, però com que un germà, el gran, es va fer jesuïta i un altre tenia una salut molt delicada, es va convertir en receptor d'una herència en forma de terres agrícoles. Aquelles primeres terres, doncs, ja eren una mena d'embrió del que havia de ser la companyia en un futur. Ramon Carbonell comenta que en aquella època (Copcisa va néixer el 1965, però l'activitat empresarial de moviment de terres es pot situar algun any abans) la ciutat creixia i calia, per exemple, tecnificar la feina per construir les primeres infraestructures, com ara ponts. Fa 45 anys, doncs, naixia Construccions i Obres Públiques i Civils, Copcisa, un grup familiar convertit avui en tot un hòlding.