Sabatilles amb un toc de luxe

No ens enganyem. Molts de nosaltres tenim unes sabatilles d'estar per casa que són de vergonya aliena, i que fins i tot amaguem si algú se'ns presenta de sobte. Quatre amigues van decidir que això havia de canviar i es van associar per crear Babousch -ara fa just un any-, amb la intenció d'atorgar dignitat a un producte condemnat a ser una mena d'aneguet lleig del sector del calçat. I dit i fet. Al carrer Santaló de Barcelona hi tenen la seva primera botiga -el seu objectiu és aconseguir crear una cadena i ja busquen locals a Madrid-, on cada vegada que hi entra algú la primera frase que trenca el gel sempre és la mateixa: “Necessito unes sabatilles”. I per triar, n'hi ha. Entre models d'home i de dona ja disposen de més de vuitanta referències, que poden anar des d'unes sleepers de vellut negre fins a unes manoletines color caramel i amb un llaç negre, passant per uns mocassins que, sense perdre la funció de sabatilla, ens poden permetre fins i tot sortir amb elles de casa.

Una de les sòcies, Déborah Hap, explica que la idea va sorgir quan va detectar que li “costava molt trobar sabatilles dignes” i que, fins i tot, les acabava comprant fora de Barcelona. El seu objectiu és redescobrir la sabatilla com “un producte quotidià de luxe”, ja que actualment és com el germà pobre i “poc cuidat pel sector”. Déborah Hap, Palmira Llena i Olga Domènech, tres de les quatre sòcies (l'altra és Silvia Claveria) expliquen que van voler posar fi al tòpic de producte tronat i mostrar al món que en la intimitat de la llar es pot anar còmode sense renunciar a l'elegància. Van recórrer fires i fabricants a la recerca de les millors sabatilles del mercat. Hap detalla: “Només acceptem producte espanyol o algun d'europeu”, però també que els costa molt, pel que fa a la crida “perquè algun fabricant vulgui apostar per nosaltres”. Amb tot, tenen material de fins a 17 proveïdors i elles mateixes s'encarreguen gairebé de tunejar alguns models amb llaços, borles o el que la imaginació els regali.

Tenen clar també que volen oferir un producte de luxe, però sense desestabilitzar cap economia familiar. Així, tot i tenir un model que arriba als 68 euros, el preu mitjà d'unes Babousch es mou entre els 25 i els 30 euros.

En el seu primer any de vida han venut unes 4.000 unitats, tot un èxit tenint en compte que es van llançar a l'aventura amb una inversió mínima i sense un pla d'empresa definit. O això es pensen elles, ja que Llena parla d'un “nínxol de mercat sense explotar per a un producte que tothom utilitza”. És o no això una bona conclusió per a un pla amb aspiracions a convertir-se en empresa?

Una altra petita revolució al voltant de la maltractada sabatilla és que no la venen amb una d'aquelles capses que no optarien, precisament, a guanyar cap concurs de disseny. Elles prefereixen oferir un embalatge original, amb paper de cel·lofana i una bossa de paper al més pur estil boutique exclusiva. Per cert, l'embolcall és extensiu a la mateixa botiga, modelada per la interiorista Asun Antó tot combinant el classicisme de mobles antics amb la modernitat d'un entorn basat en colors blancs, crus i lluminosos.

El seu objectiu és consolidar la botiga actual, però ja pensen a tenir-ne més, amb l'ull posat en un model de franquícies. El servei de venda per internet també l'estan posant en marxa; ja han generat dos llocs de treball i, per damunt de tot, tenen claríssima la seva reivindicació: “Volem que algú fabriqui per a nosaltres”.