Els bufets d'advocats també fan la maleta
La creixent sortida als mercats exteriors de l'empresa incentiva la internacionalització dels despatxos. Els més petits saben que si no fan el salt tenen el risc de desaparèixer
Els bufets d'advocats han vist com els seus clients van cada cop més a l'exterior a obrir mercats i es veuen en l'obligació de donar resposta a les noves necessitats globals que se'ls planteja. Tenir capacitat per ajudar a resoldre un problema legal tant a Molins de Rei com a Xangai és, doncs, cada vegada més comú per a les firmes d'advocats catalanes.
Sortir a fora és, doncs, una opció que si es passa per alt pot hipotecar el futur dels despatxos d'advocats, especialment els mitjans. Així ho considera Dolores Sancha, diputada de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que hi afegeix que a més a més s'ha generat una certa urgència amb l'arribada de la crisi, ja que l'empresari ha multiplicat l'interès per vendre o instal·lar-se a l'estranger. “Els advocats hem d'estar preparats per acompanyar-los, perquè, si no, correm el risc que deixin de confiar en nosaltres”, alerta Sancha.
Per la seva banda, Eugenia Navarro, professora de màrqueting jurídic d'Esade, en una taula rodona sobre el sector, apuntava que els advocats in house han adquirit un paper estratègic en les operacions de negoci de les empreses. “S'han sofisticat, i quan acudeixen als bufets és perquè se'ls ofereixi una visió més internacional”. I no només això. El sector sap que l'obertura els permet ampliar l'àmbit d'actuació, que també es ressent dels efectes de la crisi.
FIRA INTERNACIONAL.
La trobada, com explica Dolores Sancha, estava especialment dirigida a bufets de dimensió petita o mitjana, que són els que més dificultats tenen per fer la seva internacionalització.
A l'hora de fer el salt, els bufets d'advocats solen escollir tres rutes: o bé obrir oficines pròpies a l'estranger, o bé associar-se a xarxes internacionals o bé establir acords de confiança amb despatxos a l'exterior sense necessitat de formar part d'una associació.
Triar una opció o una altra acaba sent una qüestió generalment vinculada a la dimensió de les firmes. Els bufets més grans, com ara Cuatrecasas (vegeu el requadre del costat), Garrigues o Uría Menéndez, fa temps que van fer el salt a l'exterior amb l'obertura de despatxos allà on s'instal·laven els seus clients.
“Els costos que suposa mantenir un despatx a l'exterior són elevats i només firmes legals amb musculatura financera o amb un gruix de clients suficients garanteixen la seva rendibilitat”, explica Sancha.
El bufet madrileny Uría Menéndez, per exemple, que només a Barcelona té més de 100 advocats, disposa de 16 oficines pròpies en llocs diferents. “La nostra presència a l'estranger està pensada per acompanyar els clients fora de la península Ibèrica”, asseguren.
En canvi, per als despatxos d'una dimensió més reduïda, l'opció més escollida acaba sent associar-se a xarxes internacionals d'advocats. Es tracta d'una mena d'agrupació de bufets repartits per tot el món que permet a un despatx local derivar un client a un altre despatx associat del país on sorgeix la necessitat legal.
D'aquestes associacions n'hi ha de diferents classes. Com explica Ricard Gené, que ha estat president de la xarxa Law Exchange International durant dos anys, hi ha que són simples directoris de despatxos i d'altres que en canvi mantenen una relació molt propera i estratègica. A la que ells pertanyen (que agrupa un grup reduït de 30 firmes, totes amb unes característiques similars), es reuneixen cada sis mesos i tenen una multiconferència mensualment. “A més de la dimensió global, a nosaltres ens ha ajudat molt per a aprendre en gestió empresarial del bufet”.
El despatx català d'advocats Escura, tot i que no és de grans dimensions, va optar per obrir un despatx propi a Ucraïna fa set anys i a Rússia en fa dos.
Ferran Escura, el soci director, explica que inicialment el major pes del negoci del despatx era d'inversors espanyols que es volien instal·lar allà, però que ara s'ha equiparat amb empresaris locals que acudeixen a les seves oficines a l'Est per invertir a l'Estat espanyol. “A base de tenir presència hem obert mercat entre els empresaris russos i ucraïnesos”, diu Ferran Escura.
No és estrany, doncs, que la internacionalització de la indústria legal catalana s'hagi convertit en l'aposta personal del nou degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona.
“Estar associats a una xarxa global ens obre al món”
El bufet Ventura Garcés & López-Ibor, format per una trentena d'advocats, té coberta la seva presència internacional mitjançant la xarxa de bufets d'advocats Law Exchange Internacional (LEI), amb presència directa als principals països d'Europa, els Estats Units, la Xina, el Brasil, el Japó, Israel, Singapur, Mèxic i Xile. Ricard Gené, que ha presidit la LEI del 2008 al 2010, explica que, a causa de les dimensions de la firma, la millor manera de poder tenir presència al món és associant-se a una xarxa internacional com LEI, que els obre al món.