El cap i la cua de l'atur
El mapa de la desocupació a Catalunya no és uniforme: també té el seu nord i el seu sud. Mentre que el Baix Penedès és la comarca més castigada per la falta de treball, l'Alta Ribagorça té la fortuna de registrar la incidència més baixa
Al Baix Penedès la xifra real pot arribar al 20% de persones desocupades
No som un territori privilegiat, hi ha més gent sense feina que la registrada
El Baix Penedès ha tingut una dependència massa pronunciada del totxo
On hi ha més atur és a les poblacions on més immigrants es van acollir
El Baix Penedès és la comarca catalana més castigada per la desocupació. Va registrar la taxa d'atur més elevada de tota Catalunya el 2010. Amb un 14,6% s'ha situat així al capdavant d'un indicador que no para de créixer des que va esclatar la crisi.
En canvi, l'Alta Ribagorça té la bona fortuna de ser el territori amb menys incidència de l'atur, amb un 4,8% de la població activa. Són dades d'un informe sobre el mapa d'atur de l'any passat que ha elaborat el sindicat CCOO, que il·lustren com l'atur ha incidit de diferent manera entre les comarques de l'interior i la costa catalana.
El catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Rovira Virgili de Tarragona, Agustí Segarra, que cada trimestre coordina per a les cambres tarragonines un informe econòmic, explica que el Baix Penedès ha estat la més tocada perquè es tracta d'una comarca molt “apassionada”: “En l'època de bonança econòmica va tenir uns creixements molt elevats i amb la davallada és la que més ha empitjorat”, considera Segarra. De fet, segons les dades de l'informe trimestral que fa el grup de recerca d'Indústria i Territori de l'URV en poc més de dos anys aquesta comarca va passar de tenir 5.800 aturats (setembre 2007) a 15.600 (març 2010).
El “mal passional” del Baix Penedès, responsable d'aquesta sagnia laboral, té un altre nom: es diu construcció. Durant els anys de la dècada prodigiosa (2000-2007), com anomena el catedràtic d'Economia de la UAB Josep Oliver, aquesta va ser la comarca en que la construcció ocupava un pes més alt en termes del PIB de tot Catalunya. Ara, una vegada desinflada la bombolla immobiliària, el mercat laboral ha pagat car aquest lideratge i ha acabat sent la més afectada per l'atur.
Segons les dades de la Seguretat Social, al 2010 es va reduir un 16,80% els afiliats al sector del totxo respecte a l'any anterior. La davallada és la més elevada de totes les àrees econòmiques del Baix Penedès i el més greu és que s'ha donat justament en el sector del qual depenia més l'economia comarcal. Per la seva banda, la indústria va reduir el nombre d'afiliats quasi un 6% i el sector primari, un 2%. Només en serveis han acabat el 2010 amb un saldo positiu d'afiliats més que el 2009.
Així que, com explica Agustí Segarra, la combinació d'una economia comarcal massa sustentada en la construcció i les males temporades que ha registrat el sector turístic de platja des de l'any 2008, han deixat ben tocada aquesta comarca de la costa tarragonina.El pitjor de tot és que les perspectives de millora en el mercat laboral d'aquest territori són poc alentidores, ja que segons Segarra, ara com ara, no s'albiren gaires més alternatives en termes d'ocupació.
ALTA RIBAGORÇA.
La secretària d'acció social de CCOO, Cristina Faciaben, explica que la poca dependència de la construcció a l'Alta Ribagorça ha suavitzat la greu destrucció d'ocupació que han tingut altres comarques. Segons dades del Consell Comarcal, actualment el sector turisme sustenta el 70% de l'economia de l'Alta Ribagorça, i el 30% restant depèn de l'agricultura i el comerç.
Ara bé, Carme Farré, responsable d'ocupació del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, matisa que l'actual taxa d'atur és una dada amb certa trampa. Assegura que tot i que només consten registrades 160 persones al Departament de Treball, la xifra és molt més elevada i per tant faria augmentar considerablement la taxa d'atur actual. “Com que a la comarca no existeix oficina de treball, només s'inscriuen els que no tenen feina i que cobren subsidi i per tant el registre només mostra una part de les persones sense feina”, diu Farré.
A més a més, segons la responsable d'ocupació del Consell Comarcal hi ha un altre element distorsionador i és que els immigrants que s'han quedat sense feina els darrers anys han optat per marxar de la comarca. Farré assegura que aquesta sortida ha afavorit que l'Alta Ribagorça hagi guanyat el millor lloc quant a taxa més baixa d'atur, però ha generat uns altres danys col·laterals sobre el sector comerç, per exemple, que s'ha ressentit amb la sortida de població immigrant.
Farré insisteix que no són un territori privilegiat. El Consell Comarcal, de fet, disposa d'una borsa de treball en què té més de 1.500 persones que busquen feina. “No tots estan a l'atur, però la dada és simptomàtica del fet que hi ha més demanda d'ocupació”, apunta Farré.
El cert és que ara com ara l'única manera per conèixer la incidència de l'atur en les comarques és amb un model estadístic que queda curt respecte a la taxa real. Si comparem la taxa estimada del conjunt de Catalunya, que s'obté de l'enquesta de població activa (18,1%) respecte a la registrada (11,1% provinent dels aturats inscrits a les Oficines de Treball) és evident que la diferència és substancial. Amb aquest matís, el catedràtic Segarra creu que al Baix Penedès els aturats poden superar el 20%. A l'Alta Ribagorça calculen que està al voltant del 7%. Sigui com sigui, l'informe de CCOO és una eina orientativa que permet fer una fotografia del nord i el sud al mercat laboral català.
Tarragona, més a prop d'Espanya que de Catalunya
El nombre d'aturats a les comarques de Tarragona va augmentar en el darrer trimestre del 2010 d'una manera molt preocupant, així ho revela el darrer informe de les cambres tarragonines que elabora la URV. La taxa d'atur, el darrer trimestre de 2010, ja es troba més propera a la mitjana espanyola que a la catalana. En un any, s'ha incrementat més de dos punts, mentre que en el conjunt català ha augmentat menys d'un, i en l'espanyol, un i mig.
La zona experimenta la taxa d'atur més elevada des que es publica l'EPA, això és, des de l'any 1975. L'increment de les persones que no troben feina ha estat continu.