Ja ha fet un any que es va aprovar el reial decret 900/2015 de producció d'energia elèctrica amb autoconsum i el desconcert que ha generat no minva, amb centenars d'instal·lacions fotovoltaiques que no s'han registrat, restant al marge de la llei, per no pagar l'anomenat “l'impost al sol” que, per falta de desenvolupament de la norma, no s'ha previst com cal liquidar-lo.

La raó de desafiar la llei és ben comprensible: el reial decret estableix que l'electricitat solar de l'autoconsum ha de pagar un càrrec per l'ús de les xarxes de transport, com l'energia convencional, cosa que fa poc rendible instal·lar plaques fotovoltaiques per autoabastir-se d'energia. Segons algunes estimacions, a l'Estat espanyol hi hauria 45 MW fotovoltaics d'autoconsum connectats, dels quals només un 20% s'haurien inscrit al registre del Ministeri d'Indústria i Energia.

El reial decret ha tingut un doble fracàs: ha frenat dràsticament la instal·lació de plaques solars, d'una banda, i no té l'eina per cobrar la taxa. Com diu l'advocat Daniel Pérez, de la firma Holtrop, “hi ha un grau d'obediència a la norma baix, però el pitjor és que el nombre d'instal·lacions no puja.”

A més, “cap instal·lació ha pagat, cosa que no es diu perquè al govern espanyol no li interessa que se sàpiga que ha fracassat.” Tot plegat pot ser un problema de ca l'ample, “ja que més endavant moltes instal·lacions hauran de pagar retroactivament”. Daniel Pérez és un dels impulsors d'un recurs contra la norma davant el Tribunal Suprem, en què se'n demana la derogació amb l'argument que, com es pot llegir, “s'està obligant un grup concret d'autoconsumidors a finançar un bé comú, com és l'estabilitat del sistema elèctric.” A banda d'interpretar que discrimina, perquè es fa pagar a l'autoconsumidor càrrecs dels quals queden exemptes les grans centrals d'energia fòssil, que també autonconsueixen, explica que el reial decret vulnera la directiva de renovables, ja que imposa noves condicions d'autorització a instal·lacions d'autoconsum que ja existien. En el peculiar model espanyol, criticat per l'Agència Internacional de l'Energia, hom paga tres vegades: per autoconsumir, per abocar a la xarxa i per instal·lar bateries.

La incertesa que promou el reial decret troba un exemple ben clar en l'experiència d'autoconsum que ha volgut endegar a Vallfogona del Ripollès la comercialitzadora Estabanell Energia. En aquesta iniciativa comunitària, hom preveu que si la distribuïdora falla, un gestor particular presti el servei als altres. “Però la gent es malfia, es pregunta si això està prohibit”, comenta Santiago Martínez, director de la comercialitzadora. A Estabanell “recomanem que la gent s'instal·li plaques i bateries, però això només tindrà sentit si finalment s'accepta el balanç net -compensar l'energia produïda i la vessada a la xarxa- mensual, i no pas diari, en què dones al matí i reps a la nit.” A parer seu, la irrupció d'un model energètic descentralitzat “crea un desconcert en el gran generador, si sabia fer arribar l'energia a casa teva, ara es troba que a l'inrevés, rebre l'energia d'un petit gestor, no ho sap fer, en la perspectiva que l'autoconsum s'expandís massivament.” És el que s'anomena l'efecte Ikea, que ja està venent plaques fotovoltaiques. “La gent es llegeix les instruccions d'instal·lació, però i la part de registrar-se?”

Però potser no hi manca gaire, especula Martínez, per a un nou panorama amb noves figures, habituals a Europa, com ara l'agregador, que gestiona energia de petits productors al mercat elèctric.