opinio

Economistes, no us volem!

En una enquesta que van fer a més de sis-cents economistes britànics durant el maig d'aquest any, el 2016, només el 5% d'enquestats opinaven que el Brexit podria tenir un impacte positiu sobre l'economia del Regne Unit durant els cinc anys posteriors a la sortida, un percentatge que augmentava fins al 10% si es consideraven els 10-20 anys posteriors a sortir de la Unió Europea.

Reconec que aquest cop m'ha estat molt difícil triar el tema d'aquest article i no pas per falta d'idees, sinó més aviat tot al contrari. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa corresponents al tercer trimestre de l'any 2016, (EPA) la taxa d'atur del conjunt de l'Estat espanyol s'ha situat per sota del 20% per primer cop des de principi del 2010. Continuarà aquesta evolució? És conseqüència de les reformes? Finalment, s'han evitat les terceres eleccions generals en un any, en el conjunt de l'Estat, però quin ha estat el cost econòmic i social de la incertesa política que hem viscut? Segons un estudi del BBVA Research, aquesta situació podria haver generat una reducció entre 2 i 4 dècimes en la taxa de creixement del PIB, però ara que s'ha “normalitzat” la situació, hi haurà un efecte positiu sobre l'activitat econòmica?

Sembla evident que donar resposta a aquestes preguntes no és fàcil, però encara és més complicat respondre-les d'una manera rigorosa i clara per tal de transmetre una informació correcta a la societat en conjunt. De fet, tot i l'alta presència en els mitjans de comunicació, el paper dels economistes ha estat qüestionat des del començament de la crisi i ho ha estat tant pel fet de no haver estat capaços de preveure'n la intensitat com també per no haver sabut explicar adequadament l'origen dels problemes ni les seves possibles solucions.

Pèrdua de prestigi.

Un exemple claríssim d'aquesta pèrdua de prestigi i de capacitat d'influència dels economistes (i dels experts, en general) és el que s'ha viscut recentment durant els debats previs al referèndum sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). En una enquesta que van fer a més de sis-cents economistes britànics durant el maig d'aquest any, el 2016, només el 5% d'enquestats opinaven que el Brexit podria tenir un impacte positiu sobre l'economia del Regne Unit durant els cinc anys posteriors a la sortida, un percentatge que augmentava fins al 10% si es consideraven els 10-20 anys posteriors a sortir de la Unió Europea. És clar, doncs, que la visió majoritària dels experts era clara: des d'una perspectiva estrictament econòmica no sembla que la decisió que van prendre els ciutadans fos la més adequada des del punt de vista dels experts. Per què ho van fer, doncs? En aquest article no vull entrar a analitzar les causes detallades del resultat del referèndum (ja s'ha fet en aquest diari i s'ha fet millor del que ho podria fer jo), però el que sí que vull fer és notar que en una enquesta feta entre el 13 i el 14 de juny del 2016 a un total de 1.656 adults, gairebé sis de cada deu individus amb una intenció de vot declarada de sortida de la Unió Europea no confiaven en els economistes. En defensa dels economistes, l'enquesta també mostrava que el grau de (des)confiança en acadèmics que eren d'altres àrees també era semblant. No sorprèn, per tant, que el resultat final hagués anat en contra de les recomanacions dels experts.

És evident que si la presa de determinades decisions queda en mans dels ciutadans, l'opinió dels experts ha de ser escoltada però que no necessàriament ha de ser determinant. Si fos així, no caldria preguntar res als ciutadans, sinó que la decisió es deixaria en mans d'un comitè d'experts independent. Ara bé, tampoc no sembla raonable que hi hagi un nivell de separació tan gran entre l'opinió pública i la dels experts. Com es pot millorar aquesta situació?

Qüestió clara i objectiva.

D'una banda, queda clar que els experts han de ser capaços de presentar les qüestions d'una manera clara i objectiva. Això no vol dir pas que tots els experts hagin de coincidir en una visió sobre una qüestió, sinó que el que s'ha d'exigir és que les recomanacions es basin en uns arguments que siguin sòlids i convincents.

D'altra banda, s'ha d'educar els ciutadans de manera que siguin capaços de distingir entre els “fets” i la “ideologia”. Aquesta tasca no és una tasca fàcil i en aquest sentit el paper dels mitjans de comunicació és clau. Sovint en la desesperada cerca d'audiències així com d'ingressos publicitaris, es prioritza més l'espectacle i la controvèrsia entre els tertulians que no pas el fet de presentar els fets d'una manera equilibrada. Pel que fa al Brexit, el temps dirà si els economistes tenien o no tenien raó, i el temps també dirà si els ciutadans van fer bé o no fan fer bé en escoltar-los.

L'impacte social de la recerca

La majoria dels sistemes d'avaluació de la recerca científica se centren en la producció (articles, patents), però cada vegada més es posarà èmfasi en la repercussió que té la generació de coneixement sobre la societat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.